Les caigudes de l'Ibex 35 deixen valors a preu de saldo

La crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus ha provocat la caiguda de les bosses de tot el món. Sumen ja quatre setmanes de pànic borsari que han tingut com a punta la guerra de preus al si de l’OPEP, entre l’Aràbia Saudita i Rússia. El resultat a Espanya ha sigut una pèrdua de l’Ibex 35  superior al 30% del seu valor i la caiguda d’empreses com Telefónica, Iberdrola, Repsol, Santander o BBVA que s’han quedat, per a molts, a preu de saldo.

I a molts els agrada pescar en aigües tèrboles. Molts inversors no han deixat passar l’oportunitat de llançar l’ham sobre empreses que s’han fet atractives a una opa. L’exemple més clar ha sigut JP Morgan. El banc nord-americà ha aprofitat la crisi per convertir-se en el segon accionista de Repsol (6,8%), després d’aconseguir un 4,7% de la petroliera el 13 de març. L’entitat financera tenia fins aquell moment un 2,1% de l’empresa d’Antoni Brufau, que ha perdut la meitat del seu valor des que va començar l’any. 

Però JP Morgan no ha sigut l’única que ha estat de pesca aquestes setmanes. Blackrock va aprofitar la caiguda de Telefónica –prop d’un 45%– per aconseguir un tros (0,085%) de la teleco, fins a elevar la seva participació al 5,210%. Al voltant de 20,5 milions d’euros es va deixar el fons en l’empresa que dirigeix José María Álvarez-Pallete. També va picar en ACS, amb una alça del 4,977% al 5,026% de presència.

«És un moment de pànic, al qual s’arriba després d’una sobrereacció agreujada per algoritmes. Les cotitzacions actuals no responen al que hauria de ser la cotització d’uns valors d’empreses rendibles, amb un projecte a mitjà i llarg termini interessant, són valors molt baixos», va explicar el professor d’Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Enric Serradell.

Unes rebaixes inesperades que són objecte de desig per a molts inversors, especialment fons com JP Morgan o Blackrock, que aprofiten els moments de més pànic i volatilitat per a les seves inversions estratègiques. «Els fons, si veuen que les valoracions no es corresponen amb els preus actuals, hi veuen una oportunitat i l’aprofitaran», reconeixia Joaquín Robles, analista XTB. 

L’antídot

El president del Govern va sorprendre aquesta setmana amb l’anunci, dins del seu decret de mesures econòmiques, d’una espècie d’«acció d’or» per evitar que inversors de fora de la Unió Europea (UE) aconseguissin una participació superior al 10% d’empreses espanyoles de determinats sectors clau. És a dir, elèctriques, telecos, mitjans de comunicació...

¿És que hi havia cap amenaça sobre alguna d’aquestes? La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va negar-ho rotundament la setmana passada durant una compareixença pública i va assegurar que tant la decisió de la CNMV de reduir les operacions a curt, com el blindatge del Govern, l’únic que fan és provar d’evitar una «situació indesitjable». Una espècie d’antídot  per «prevenir qualsevol situació de risc» perquè «ara com ara no hi ha cap tipus d’amenaça en l’horitzó», va reblar Ribera. 

Encara queda

Eliminat el principal perill, encara queda. L’Ibex 35 va tancar divendres la seva quarta setmana consecutiva a la baixa i, tot i que l’actuació compassada dels bancs centrals va alleujar el pànic, no ha aconseguit apujar l’ànim. Hi continuarà havent valors baixos i oportunistes a l’aguait, segons el professor d’Economia de Deusto Business School, Massimo Cermelli. 

El moment clau serà «quan es comenci a aplanar la corba sanitària a Itàlia». «Llavors es produirà el repunt en la resta de mercats i hi haurà un senyal clar d’inversió de la tendència», va explicar Cermelli. El mes d’abril  serà un bon moment, al seu judici, per invertir, no només per als fons, sinó també per als detallistes que vulguin rendibilitzar els seus estalvis.