El pànic torna a enfonsar les borses malgrat els bancs centrals

Res aconsegueix embridar el pànic dels inversors. L’acció coordinada dels grans bancs centrals del món per garantir la liquiditat en dòlars i la baixada històrica dels tipus d’interès aprovada per la Reserva Federal (Fed) a última hora de diumenge no ha evitat aquest dilluns una nova caiguda de les borses pel temor dels efectes econòmics del coronavirus. Després d’enfonsar-se el 20,8% la setmana passada, l’Ibex 35 ha tancat amb fort retrocés del 7,88%, fins als 6.107,2 punts, i ja perd el 36% des de començaments d’any. Per moments ha arribat a baixar més del 12% i ha perforat el nivell mínim que va marcar en el pitjor moment de la crisi del deute sobirà europeu, quan semblava que Espanya podia ser rescatada i que l’euro corria el risc de trencar-se (5.956,3 punts el juliol del 2012, el seu nivell més baix des del 2003). 

La resta de grans borses europees també ha registrat descensos d’entre el 4% i el 6%, mentre que l’Eurostoxx 50, que reuneix les empreses cotitzades més grans del continent, s’ha estimbat un altre 5,85%. Els índexs nord-americans, per la seva banda, patien caigudes d’entre el 7% i el 8% en el moment de tancament dels mercats europeus i després d’haver registrat una nova suspensió de la negociació per com han sogut de voluminoses les seves primeres caigudes. Les grans borses asiàtiques també han baixat de forma notable però amb una mica menys força (entre el 2,4% i el 3,4%), després que la regió hagi començat a contenir la malaltia. El petroli ha baixat fins als 30 dòlars per barril, preu mínim de fa 16 anys, i la prima de risc espanyola ha pujat a 130 punts bàsics.

El comentari més estès entre els analistes és que una recessió sembla inevitable. Goldman Sachs ha estimat que l’economia nord-americana pot caure un 5% en el segon trimestre. Les dades publicades per la Xina (la seva producció industrial va caure un 13,5% al gener i al febrer, el retrocés més gran des del 1990, mentre que els serveis es van contreure el 13% i l’atur va augmentar un punt, fins al 6,2%) han fet que Barclays prevegi una caiguda de la seva economia d’entre el 10% i el 16% en el primer trimestre. La Comissió Europea, per la seva banda, ha avançat una recessió d’entre el 0,6% i l’1,1% aquest any al continent. I segons Philippe Waechter, d’Ostrum, també hi ha una «alta probabilitat» de caiguda del PIB d’Espanya  aquest any, perquè el creixement serà negatiu en el segon i tercer trimestre. «S’haurà d’esperar fins a finals del 2022 perquè el PIB mundial recuperi els nivells previs al coronavirus», ha pronosticat Robert Gilhooly, d’Aberdeen Standard Investments.

La sensació general és que els bancs centrals no poden fer gaire més i que la seva acció sola és insuficient. «Amb unes mesures tan dràstiques, la Fed ha espantat els mercats més que tranquil·litzar-los. Els bancs centrals han utilitzat ja la majoria de la seva capacitat d’estímul disponible, és ara responsabilitat dels governs adoptar les mesures fiscals que permetin aturar el mal econòmic que està causant el coronavirus», ha apuntat Adam Vettese, analista d’eToro. «Davant de la crisi sanitària global més seriosa en més d’un segle, les autoritats fiscals i monetàries de tot el món hauran de desplegar tots els frens per evitar que el que actualment sembla una inevitable recessió es converteixi en una depressió», ha abundat Joachim Fels, de PIMCO.

Mercats tancats

Notícies relacionades

Puente admet que Rodalies és la xarxa més deteriorada i maltractada

Barcelona és la connexió més afectada per la retallada de 36 rutes de Ryanair

Davant de la caiguda gairebé sense precedents dels mercats, la possibilitat que s’hagin fins i tot de tancar per evitar problemes més grans comença a sobrevolar. «Hi podria haver un tancament global dels mercats financers en unes quantes setmanes, perquè reobrin una vegada que l’epidèmia estigui sota control. La situació és tan extrema que ni tan sols aquest escenari es pot descartar», ha mantingut Yves Bonzon, de Julius Baer. Segons ha recordat, «fins i tot durant la segona guerra mundial les fabriques no van tancar i les botigues van continuar obertes, almenys parcialment». 

«El que ara necessiten tant l’economia com els mercats són mesures que garanteixin que no es produirà un augment important dels ‘defaults’ de les empreses i que el consumidor continuarà tenint una feina i podrà gastar de manera significativa una vegada que les quarantenes imposades pels governs i pels mateixos consumidors hagi acabat. Doandes les reaccions del mercat aquest matí, la resposta fiscal (i monetària) no ha sigut encara prou gran per reduir el risc de manera creïble. Esperem que s’anunciïn noves iniciatives més per fer d’això un esdeveniment transitori respecte a l’economia. Tot i així, algunes de les grans economies del món no podran evitar experimentar recessions tècniques en el primer i segon trimestres de l’any abans d’experimentar un creixement sobtat en el segon semestre. Dit això, això serà en forma d’U i no de V», ha assenyalat Frank Haüsler, de Vontobel.