L'OPEP rebaixa les previsions de demanda mundial de petroli pel coronavirus

La demanda mundial de petroli a escala mundial creixerà únicament en 60.000 barrils al dia durant el 2020 a causa de l’impacte econòmic del coronavirus Covid-19, segons ha pronosticat l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) al seu informe mensual sobre el mercat del cru.

En comparació amb el document del mes passat, el cartell ha emprès una profunda rebaixa de les seves expectatives. Abans, esperava que la demanda mundial de petroli creixés en 990.000 barrils diaris.

«L’efecte del brot del Covid-19 a la Xina i el seu impacte a la baixa en el transport i els combustibles industrials en aquest país han sigut el motiu principal d’aquesta revisió», ha explicat l’organisme, amb seu a Viena. «A més, assumim que el brot afectarà el creixement de la demanda de petroli a diversos països i regions, com el Japó, Corea del Sud, els països europeus de l’OCDE i alguns al Pròxim Orient, així com als Estats Units», ha agregat l’OPEP.

D’aquesta forma, l’organització estima que la demanda mundial d’‘or negre’ se situarà en 99,73 milions de barrils diaris aquest any, davant els 99,67 milions del 2019.

«Tenint en compte els últims desenvolupaments, els riscos a la baixa sobrepassen qualsevol indicador positiu i suggereixen més possibles revisions a la baixa en el creixement de la demanda de cru», ha alertat l’OPEP.

Menys bombatge

Respecte a la producció, l’OPEP va produir 27,772 milions de barrils diaris al febrer, cosa que equival a una reducció de 546.000 barrils per jornada.

El voluminós descens es correspon amb el col·lapse de l’extracció a Líbia, que va caure fins a tan sols 146.000 barrils diaris (647.000 menys), i amb la reducció de l’Aràbia Saudita, que va situar el seu bombatge en 9,683 milions de barrils (56.000 menys).

Al contrari, l’Iraq va elevar la producció a 86.000 barrils diaris, fins a situar-se en 4,594 milions, i Nigèria es va situar en 1,789 milions per jornada (29.000 més).

Excloent-ne les dades de Líbia, l’Iran i Veneçuela, que estan exempts de complir amb el pacte de retallada a la producció pels seus problemes interns i geopolítics, l’organització va produir 24,786 milions de barrils, davant els 25,057 milions que havien acordat produir.

No obstant, l’acord de control del bombatge expirarà el 31 de març, després que Rússia, líder ‘de facto’ dels països aliats de l’OPEP, no recolzés la retallada addicional proposada per l’Aràbia Saudita. Això, unit a una guerra de preus iniciada per Riad durant el cap de setmana, va provocar que dilluns els preus del petroli s’enfonsessin gairebé un 30% als mercats.

Notícies relacionades

Després del boom del lloguer: gairebé tot Espanya paga ja el metre quadrat més car de la història

La UGT rebutja un conveni d’hostaleria a la baixa a Catalunya

Les dades preliminars de gener, les últimes disponibles, apunten que l’estoc de petroli de l’OCDE va créixer en 37,8 milions de barrils respecte al mes anterior, per la qual cosa les reserves van totalitzar 2.940 milions de barrils. Aquesta xifra és 12,9 milions superior a la mitjana dels últims cinc anys i 56,9 milions superior a la dada de fa un any. El nivell de reserves indica que l’OCDE té petroli disponible per a 62,2 dies, cosa que representa 0,4 dies més que la mitjana de l’últim lustre.

Al febrer, el preu mitjà del petroli de l’OPEP es va contreure en 9,6 dòlars respecte al gener, i es va situar en 55,49 dòlars per barril, a causa de les restriccions de viatges a diversos països per l’expansió del coronavirus.