Receptes contra la 'xinadependència'

La crisi comercial desencadenada pel coronavirus  a la Xina ha revelat els problemes d’una economia globalitzada i ‘xinadependent’, exposada cada vegada més a problemes incontrolables i impredictibles. Els consells dels economistes reticents a l’externalització massiva de plantes a països amb costos laborals ultrabaixos sense més objectiu que l’increment dels marges s’han vist a principis d’aquest 2020 plenament corroborats. 

La patronal Pimec ha recomanat als seus 120.000 socis que busquin subministraments alternatius i que activin plans de contingència davant dels problemes generats al comerç internacional. Segons el president de Pimec, Josep González, «no es pot confiar tot el negoci a països que estan afectats per múltiples factors de risc, que van de la guerra comercial al coronavirus». Segons el parer d’aquesta organització, aquesta crisi ha evidenciat l’excessiva dependència que hi ha de la Xina i és necessari activar mesures de salvaguarda». 

Un dels primers experts a alertar de les conseqüències del coronavirus va ser Joan Tristany, president de l’associació d’empreses exportadores Amec. Segons la seva opinió, les empreses s’han d’anar acostumant a un nou entorn (el denominat VUCA). Aquest és un concepte encunyat per l’U.S. Army War College dels EUA per descriure la volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat del món sorgit després del final de la guerra freda. La situació actual més s’assembla més a un context de VUCA al quadrat, en el qual Tristany adverteix que «els problemes poden venir de l’augment de barreres aranzelàries, d’aspectes geopolítics imprevisibles o de virus incontrolables». Per això, opina que la flexibilitat i la diversificació són bàsics per controlar els riscos, «per la qual cosa convé instal·lar els centres de producció en diferents països», segons Tristany. 

Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana, opina que el que han de fer els empresaris «és aprofitar l’oportunitat, i la situació actual ho és». Navarro considera que actualment «el temor generat ha de servir per buscar cadenes de subministrament molt més pròximes». La idea, apunta, ja la va encunyar la patronal valenciana en una recent expedició politicoempresarial al Marroc.

Però Navarro vol fer un pas més enllà i aposta per aprofitar la situació per a una reindustrialització: «Hi ha una altra oportunitat i és, com ja han fet molt sectors com el tèxtil i la joguina, tornar a fabricar al País Valencià o al territori nacional», va afirmar. «És una oportunitat que com a bons empresaris no deixarem passar, però sens dubte demanarem als ministeris i a la Generalitat incentius perquè es torni a produir, amb capacitat, amb innovació i amb digitalització».

Notícies relacionades

El PIB de l’economia espanyola creix el doble que el de la zona euro

Bon Preu creix un 7% i supera els 2.400 milions de facturació

Fins al moment, l’aturada de les exportacions xineses ha obligat les empreses ‘xinadependents’ a buscar nous proveïdors. Alguns en zones d’Àsia pròximes al gegant asiàtic. Altres, en proveïdors locals i la majoria, en països pròxims amb costos de mà d’obra encara baixos, com el Marroc i Turquia. Aquests són els proveïdors preferits per les firmes del sector tèxtil, mentre que a Àsia, fonamentalment Corea i Indonèsia, se centren les firmes proveïdores de tecnologia. Aquest transvasament o reubicació de proveïdors pot suposar alces de costos i retallada de marges comercials en els pròxims mesos, però en una situació d’elevada competència l’efecte en els preus de venda pot no ser immediat.

Per a Miguel Ángel Ariño, professor de l’IESE, «molt possiblement la incertesa econòmica es mantindrà mentre no es dissipi l’horitzó de l’epidèmia, i el seu impacte en el creixement econòmic encara no es pot calibrar». Ariño, responsable de l’Índex d’Incertesa Econòmica que publica regularment aquesta escola de negocis, admet que aquest indicador va augmentar en 33 punts al febrer, nivell no assolit des d’estiu del 2016, amb el referèndum del ‘brexit’. La incertesa sobre la borsa espanyola havia pujat al febrer 61 punts en un avenç premonitori del que havia d’arribar (una caiguda superior al 15% en les tres últimes setmanes). També s’incrementava la incertesa en les divises i el petroli. La incertesa va baixar en el deute espanyol entorn dels 10 punts, sent l’única component de l’índex que es va reduir.