El Suprem declara nul un crèdit amb targeta 'revolving' al 27,24%

El ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha puntualitzat el criteri sobre els crèdits ‘revolving’ que va fixar el 2015. Ho ha fet a l’avalar la nul·litat d’un contracte d’aquest tipus mitjançant ús de targeta en el qual declara «usurari» l’interès remuneratori, fixat l’any 2012 en el 26,82% TAE i que va arribar al 27,24% quan es va interposar la demanda. La sentència declara aquestes quantitats «notablement» superiors «al normal dels diners i manifestament desproporcionades», segons els elements que estableix per determinar-ho, que passen per l’estadística que des del 2017 publica el Banc d’Espanya. 

Els nou magistrats que formen la Sala Civil expliquen que la demanda només demanava la nul·litat de l’operació de crèdit pel seu caràcter usurari, en funció de la llei de repressió de la usura del 1908, promulgada en un moment en què les circumstàncies socials a Espanya eren tan diferents a les actuals que utilitza termes «clarament indeterminats», com interès «notablement superiorment al normal dels diners» i «manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas». Això obliga els tribunals a «fer una ponderació», una vegada fixat l’índex de referència. 

La sentència declara primer que aquesta referència de l’«interès normal dels diners» que ha d’utilitzar-se, per determinar si l’interès remuneratori entra dins del que es pot justificar o és usurari, és el tipus mitjà aplicat a les operacions de crèdit mitjançant targetes de crèdit i ‘revolving’ publicat des del 2017 per les estadístiques del Banc d’Espanya.

Just allà és on s’agafa el banc que va firmar el contracte anul·lat, WiZink, per posar pegues a la resolució: afirma que l’òrgan supervisor no reflecteix en el seu barem el TAE, sinó el TEDR (que exclou les comissions).  

Per saber quan l’interès d’un crèdit ‘revolving’ és usurari, el tribunal té en compte que el tipus mitjà del qual es parteix per a la comparació, que era una mica superior al 20% anual, és ja molt elevat, de manera que seria «absurd» que s’hagués d’«acostar al 50%» per poder declarar que supera «notablement» el preu normal dels diners. Fonts jurídiques resten importància a la crítica de l’entitat i assenyalen que no vol dir que els préstecs d’aquest tipus amb un TAE superior al 21% hagin de ser necessàriament usura, però sí que ho seran quan s’allunyin. 

La patronal Asnef, la més representativa de crèdits al consum, sí que compta amb una estadística de tipus TAE per a aquest producte. El 2012, quan es va subscriure el contracte anul·lat, es movia entre el 23 i el 19%, de manera que el firmat per 26,82% era significativament superior. 

Deutor captiu

La sentència, com la del 2015, assenyala que aquest producte es dirigeix a particulars que no poden accedir a altres crèdits menys costosos i que el límit del ‘revolving’ es recompon constantment i els interessos i comissions es capitalitzen per meritar l’interès; com que les quanties de les quotes no acostumen a ser elevades en comparació amb el deute pendent, la persona acaba convertint-se en un «deutor captiu».

El tribunal nega que pugui justificar-se la fixació d’un interès tan superior al normal pel risc derivat de l’alt nivell d’impagaments nuat a operacions de crèdit concedides de manera àgil, sense comprovar adequadament la capacitat de pagament del prestatari. Afegeix que «la concessió irresponsable de préstecs al consum a tipus d’interès molt superiors als normals, que facilita el sobreendeutament dels consumidors, no pot ser objecte de protecció per l’ordenament jurídic». A més, condueix a una elevació percentual del tipus d’interès mitjà pres per «interès normal dels diners».

A tot Europa

Notícies relacionades

Economia planteja canvis en la legislació que regula el crèdit 'revolving'

Ofensiva als jutjats contra les targetes de crèdit 'revolving'

WiZink Bank, en un comunicat, recorda que les targetes de crèdit amb pagament ajornat són un producte regulat i utilitzat per consumidors a tot Europa i que l’entitat compleix la normativa vigent. A continuació passa a resumir la sentència i destaca que reconeix que les targetes de pagament ajornat són un mercat diferenciat amb unes característiques concretes, diferents d’altres productes de crèdit.

Afirma que el Suprem no estableix un criteri fix per entendre què pot considerar-se «notablement superior» a la referència del mercat i qualifica de «confusos» els termes de comparació al comparar l’índex TAE (que inclou comissions), en el qual es firma el contracte, amb el TEDR, que és el que figura en l’índex de referència del Banc d’Espanya.