resposta a determinades pràctiques financeres

Ofensiva als jutjats contra les targetes de crèdit 'revolving'

Despatxos d'advocats especialitzats lideren centenars de demandes per la comercialització d'aquestes targetes

Una sentència del Suprem del 2015 ha donat peu als usuaris a reclamar per usura de les entitats

zentauroepp49104359 tarjetas revolving190719121759

zentauroepp49104359 tarjetas revolving190719121759 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem va fallar el 25 de novembre del 2015 en contra del Banc Sygma Hispania, en un recurs de cassació presentat per aquesta financera en el qual la condemnava a tornar el que ha cobrat de més a un client per un préstec al consum amb un tipus d’interès del 24,6%, del qual el Suprem va decretar el caràcter usurari del crèdit ‘revolving’ concedit al consumidor. El tribunal es va basar en la  llei de repressió de la usura de 1908, o llei Azcárate, ja que va estimar que el préstec personal contenia l’estipulació d’”un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat en relació amb les circumstàncies del cas”, com a resulta del primer paràgraf de l’article 1 de la llei. 

“Ens vam adonar que, tot i que la decisió va ser conseqüència d’un recurs presentat per la financera, podíem portar nosaltres la iniciativa en aquest tipus de casos”. Així ho explica Celestino García Carreño, responsable del despatx d’advocats d’Avilés que més casos ha representat davant dels jutjats pel cobrament usurari d’interessos amb les targetes de crèdit tipus ‘revolving’, en les quals el client paga una quota fixa amb què resulta impossible arribar a tornar el capital, perquè els interessos del crèdit solen superar de llarg la quota fixada.  

Primer casos als jutjats 

El Despatx García Carreño va prendre la iniciativa el 2016 i va començar a portar casos d’usura als jutjats. “No sé quantes demandes hem presentat, però comptem ja amb més de 1.000 sentències favorables–explica–, en les quals es decreta la nul·litat del contracte i obliguen l’entitat financera a tornar el cobrat de més al client”, agrega. “Hi ha dies en què arribem a tenir fins a sis o set judicis per aquest tema”, detalla. 

Una cosa que no ha passat desapercebuda per a la resta de despatxos d’advocats especialitzats en temes de consum financer. Arriaga y Asociados, un bufet capdavanter en la defensa de clàusules abusives en hipoteques, havia deixat de banda aquest tipus de reclamacions fins no fa gaire. “Ara tenim uns 1.500 casos en els quals hem iniciat l’expedient de reclamació”, explica Miguel Muñoz, advocat del bufet. “D’aquests en tenim resolucions favorables, però encara no són gaires”, precisa. 

“Hem posat en marxa la campanya ‘Stop usura’. No tenim massa casos presentats, però estem atenent moltes demandes d’informació”, així ho explica Enrique García portaveu de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). De fet, l’organització es volia plantejar una acció col·lectiva per aquest tema, tot i que ha desistit d’aquesta opció perquè considera preferible que els jutges vegin cas per cas. 

L’Associació d’Usuaris Financers, Asufin, va un pas més enllà i planteja presentar una demanda d’aturada de la clàusula en la qual es determinen els interessos de les targetes ‘revolving’, a més de presentar demandes individuals d’usuaris afectats. 

Controvèrsia judicial 

I la raó és que hi ha jurisprudència, la del Suprem, però també hi ha controvèrsia sobre com interpretar alguns aspectes de la sentència del 2015. El Suprem considera que, per determinar si hi ha usura, la comparació del tipus d’interès del crèdit en qüestió s’ha d’establir amb el tipus d’interès mitjà dels préstecs de consum. No obstant, algunes audiències provincials i algunes seccions dels mateixos tribunals en altres províncies consideren que la comparació s’ha d’establir amb el mateix tipus d’interès dels crèdits ‘revolving’. “Això no té massa sentit: si un 27% d’interès és usurari, un 25% no ho serà menys”, considera García Carreño. Les audiències de Pontevedra, Huelva, Sevilla i algunes seccions de Madrid i Barcelona tendeixen a fer aquesta interpretació.  

Notícies relacionades

Però és que el Banc d’Espanya ha diferenciat, a petició de la indústria, entre crèdit al consum i targetes de crèdit, en les quals el tipus d’interès sol ser entorn del 24%, i aquesta és la mitjana del mercat”, comenta Patricia Suárez, presidenta d’Asufin, que considera que el Suprem acabarà modificant la seva jurisprudència per aquesta raó. “La clau no és el tipus d’interès, sinó la falta de transparència que es produeix en com s’explica el mecanisme d’amortització de la targeta i que permet generar una bola de deute de la qual el client no té ni idea”, assenyala Suárez. 

El Banc d’Espanya n’ha pres nota i en la seva última Memòria de Reclamacions ha recomanat a les entitats que expliquin als consumidors el termini d’amortització previst, tenint en compte el deute generat i pendent per l’ús de la targeta i la quota triada pel client. També haurien de donar a l’usuari exemples d’escenaris sobre el possible estalvi que representaria augmentar l’import de la quota sobre el mínim elegit. És a dir, afrontar més deute en menys terminis. Recomana comunicar l’import de la quota mensual que permetria liquidar tot el deute en el termini d’un any.  

Les entitats lligades al consum, les més demandades

L’experiència de M. L., una mestressa de casa de Lleida que prefereix mantenir la seva identitat en l’anonimat, amb les targetes 'revolving' es resumeix en poques paraules: <strong>va gastar fins a 17.000 euros en crèdit,</strong> <strong>però en va haver de tornar fins a 34.000</strong>, el doble, com a conseqüència dels interessos aplicats i comissions. "Al final, la financera, que era Cetelem, va haver de tornar-nos 17.000 euros pagats de més", explica. Hi va haver un acord entre les dues parts que va evitar que el cas arribés al jutjat. Algunes financeres prefereixen pactar un acord abans que litigar, tot i que sempre depèn de cada cas.