Sentència del Suprem

¿Què són les targetes 'revolving' i com funcionen?

El Suprem no havia aconseguit fins ara establir una jurisprudència clara sobre el caràcter usurari d'aquests crèdits de consum

Pagament en un TPV amb una targeta.

Pagament en un TPV amb una targeta. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

Les targetes ‘revolving’ acumulen milers de demandes a Espanya que fins ara han sigut resoltes de forma majoritària en el sentit de considerar que els interessos aplicats –superiors al 20% TAE i, sovint, pròxims al 30%– vulneren el contingut de la llei de repressió de la usura de 1908. Així ho ha estat considerant el Tribunal Suprem, que ha argumentat que cal considerar usuraris i, per tant, nuls, els préstecs a què s’apliqui un interès remuneratori «notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat». El tipus d’interès mitjà aplicat als crèdits de consum se situa entre el 7% i el 9%.

El ple del Tribunal Suprem va fallar el 25 de novembre del 2015 en contra del Banc Sygma Hispania, en un recurs de cassació presentat per aquesta financera, en el qual la condemnava a tornar el cobrat de més a un client per un préstec al consum amb un tipus d’interès del 24,6%, del qual el Suprem va decretar el caràcter usurari. Hi ha jurisprudència, però també hi ha controvèrsia sobre com interpretar alguns aspectes de la sentència del 2015. El Suprem considera que, per determinar si hi ha usura, la comparació del tipus d’interès del crèdit en qüestió s’ha d’establir amb el tipus d’interès mitjà dels préstecs de consum. No obstant, algunes audiències provincials i algunes seccions dels mateixos tribunals en altres províncies defensen que la comparació s’ha d’establir amb el mateix tipus d’interès dels crèdits ‘revolving’. Les Audiències de Pontevedra, Huelva, Sevilla i algunes seccions de Madrid i Barcelona tendeixen a fer aquesta interpretació.

Recurs de Wizink

Wizink, antiga filial de Banc Popular –ahora del Banco Santander–, és una de les entitats que amb més freqüència s’ha hagut d’enfrontar als jutjats a demandes per aquesta qüestió. L’entitat finalment va presentar un recurs al Suprem amb l’expectativa que defineixi la jurisprudència. La firma de consum sol·licita que els crèdits en modalitat ‘revolving’ deixin de tenir la consideració de crèdits al consum. La petició, que l’alt tribunal ha decidit resoldre de manera preferent atesa «l’elevada litigiositat provocada per aquest producte financer», pretén que el barem per valorar si resulten usuraris els interessos remuneratoris aplicats als crèdits articulats a través d’aquestes targetes deixi de ser el tipus d’interès mitjà dels crèdits al consum concedits pel conjunt de les entitats durant l’any en curs.

Segons Wizink, que ha proveït més de 25 milions d’euros per fer front a pagaments derivats de les demandes interposades per nombrosos afectats, els crèdits ‘revolving’ no són crèdits al consum i, per tant, no es pot prendre com a referència el tipus d’interès mitjà d’aquests crèdits per determinar si els interessos superiors al 20% TAE habitual entre les targetes ‘revolving’ resulten «manifestament desproporcionats» tal com fins ara defensen alguns tribunals espanyols.

Deutes impossibles de liquidar

Alguns experts en dret bancari consideren que no existeix cap raó per excloure les targetes ‘revolving’ del còmput global dels crèdits al consum i, d’aquesta manera, atorgar carta de validesa a uns interessos «que generen deutes perpetus pràcticament impossibles de liquidar», segons destaca Óscar Serrano, del Col·lectiu Ronda. «No estem parlant de simples targetes de crèdit –aclareix l’advocat–, sinó de línies de crèdit en les quals els usuaris poden disposar lliurement de diners fins a assolir el límit establert i tornar a disposar-ne a mesura que es tornen els diners disposats.

Notícies relacionades

El problema és que aquesta línia de crèdit s’ofereix amb la possibilitat de fixar l’import de la quota mensual a abonar i, en alguns casos, es permet que aquesta quota sigui per quantitats tan baixes com 20 o 30 euros al mes. Aquesta quantitat no és suficient per cobrir els interessos que genera el tipus d’interès i provoca un nou deute que se suma a l’inicialment contractada i, alhora, genera nous interessos. El resultat és un deute perpetu, impagable en molts casos.