La banca espanyola s'hi juga almenys 7.000 milions amb la sentència de l'IRPH

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha de dictaminar aquest dimarts si l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH) ha d’estar sotmès a control judicial per examinar si es tracta d’una clàusula abusiva i per tant nul·la o, al contrari, s’escapa d’aquest escrutini perquè el fet que sigui un índex oficial garanteix la seva transparència. Aquesta decisió posa en joc prop de 20.000 milions d’euros que és el volum de les hipoteques vives que tindrien les 12 entitats financeres espanyoles més grans. Si s’extrapola el càlcul a tot el sistema, serien 23.000 milions, considera la consultora financera DBRS Morningstar. Una sentència que obligui la banca a tornar el que s’ha cobrat de més (respecte a l’euríbor) tindrà un impacte a la banca que pot ser entre els 7.000 i els 44.000 milions d’euros, segons un informe de Goldman Sachs. 

L’ampli rang de l’efecte que estableix el banc d’inversió es deu al fet que en el càlcul hi intervenen moltes variables, començant pel mètode de càlcul per a la compensació relacionada amb l’IRPH; l’abast que podria tenir la retroactivitat (si finalment n’hi ha); la proporció de prestataris que vulguin reembors –alguns, i no pocs, ja han pactat amb les entitats canvis en les condicions– o el tractament fiscal que una indemnització podria tenir per als bancs; entre altres aspectes. 

El que sí que sembla més clar és l’import de crèdits que afecten les entitats financeres espanyoles. CaixaBank és la que més s’hi juga amb l’IRPH, al tenir hipoteques vives amb aquest índex per una mica més de 6.400 milions, al davant de Santander (4.300 milions), BBVA (3.100 milions), Bankia (1.600 milions) i Sabadell (830 milions). Entre les mitjanes, Kutxabank també té una exposició elevada, superior a 700 milions, mentre que Unicaja i Liberbank tenen hipoteques amb IRPH per uns 200 milions cada una. El cas és que entre el 2014 i el 2017, les entitats van haver de fer provisions per valor de 8.410 milions d’euros per fer front a despeses legals i litigis fiscals. I els bancs no han deixat de fer-les durant els dos anys següents. No obstant, fonts bancàries aposten per una resolució en la línia del d’advocat general, cosa que suposaria un impacte mínim a la factura. «Sens dubte molt menor del que diu Goldman Sachs», van comentar fonts bancàries.

Com es jutjaran les reclamacions

Si bé el cas va ser presentat per un client de Bankia, la decisió influirà en com es jutjaran les reclamacions a tot Espanya en el futur. No és clar quants clients de la banca es veuran afectats per aquesta sentència, tot i que algunes fonts en compten mig milió, que han pagat més interessos que els que van obtenir préstecs basats en l’euríbor, segons un càlcul de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin).

Els jutges responen a una sèrie de qüestions prejudicials plantejades per un jutjat de primera instància de Barcelona. La qüestió es refereix al cas d’un ciutadà espanyol que va firmar un contracte hipotecari amb Bankia amb una clàusula relativa al càlcul dels interessos ordinaris conforme a l’IRPH. Aquest client va presentar una demanda judicial per considerar que la clàusula era abusiva davant el jutjat barceloní, que posteriorment va elevar el cas al tribunal de Luxemburg. 

Segons la documentació remesa pel jutjat de Barcelona al TJUE, l’IRPH representa aproximadament el 10% dels crèdits concedits a Espanya i és, «en efecte, menys favorable» per al client que l’euríbor, utilitzat en el 90% dels contractes. A més, apunta que fer servir l’IRPH en lloc de l’euríbor suposa un cost superior d’entre 18.000 i 21.000 euros per hipoteca. 

La doctrina del Suprem

Notícies relacionades

¿Què és l'IRPH? Tres claus per entendre el qüestionat índex d'hipoteques

La justícia europea obre la porta a anul·lar les hipoteques vinculades a l'IRPH si són abusives

La Justícia europea ha d’aclarir si és correcta la doctrina establerta pel Tribunal Suprem, que el 2017 va dictaminar que un índex oficial com l’IRPH no es pot sotmetre a control judicial perquè no està comprès en l’àmbit d’aplicació de la directiva europea sobre clàusules abusives. 

No obstant, l’advocat general de l’alt tribunal europeu, Maciej Szpunar, va declarar fa uns mesos que l’IRPH ha d’estar sotmès a la tutela dels tribunals nacionals perquè el mer fet de ser un índex oficial no garanteix que sigui transparent. Les conclusions dels advocats generals no són vinculants de cara a les sentències posteriors, tot i que solen seguir la mateixa direcció en la majoria dels casos. No va passar així, no obstant, amb la sentència sobre clàusules terra, en la qual el tribunal va acabar declarant el caràcter abusiu quan s’haguessin venut sense transparència i la retroactivitat de la indemnització, mentre que l’advocat general va ser més indulgent amb els bancs al no considerar la retroactivitat.