L’Iran guanya en propaganda

El "We Can Do It!" (Podem fer-ho!") és potser un dels cartells de propaganda de guerra més famosos de la història. El va crear el 1943 l’empresa nord-americana Westinghouse Electric per elevar la moral de les seves treballadores durant la Segona Guerra Mundial. .Avui, 83 anys després, la propaganda de guerra es fa de manera molt diferent: està destinada a audiències globals, s’elabora amb intel·ligència artificial i és explícitament violenta, tot i que emmascara la cruesa dels conflictes utilitzant dibuixos animats.

La contesa iniciada per Israel i els Estats Units contra l’Iran el 28 de febrer ha exposat com mai abans aquesta nova tendència. Les xarxes estan saturades de vídeos que narren els principals episodis del conflicte amb un nivell de viralitat inèdit fins ara. I, de moment, els favorables a la resistència iraniana estan guanyant per golejada.

"Hem vist com un actor relativament menor, com era l’Iran, que tenia un sistema de propaganda bastant anquilosat, ha entès els nous ecosistemes digitals i s’hi ha adaptat. Ha llançat vídeos amb personatges de Lego i mems que aconsegueixen en general evadir la censura de les plataformes digitals", explica a EL PERIÓDICO Daniel Iriarte, periodista especialitzat en seguretat global i autor del llibre Guerras híbrides. "Un vídeo tradicional, amb explosions i soldats desfilant, podria ser bloquejat. Aquests són animacions, vídeos divertits. Així aconsegueixen que tots els vegem i els compartim. A l’utilitzar elements culturals que ens són pròxims, aconsegueixen que abaixem la guàrdia: penetren a les nostres barreres mentals per ficar la narrativa del règim".

El ‘no’ d’Espanya

Els més famosos, els que utilitzen música de rap i els famosos ninots per a nens, els fa la productora Explosive Media per encàrrec del règim dels aiatol·làs, segons va admetre el seu autor en una entrevista amb el mitjà britànic BBC. El seu compte a Youtube, de Google, ha sigut clausurada, però continuen vius a la resta de xarxes socials. En un, van utilitzar per al seu relat l’oposició del Govern d’Espanya a la guerra contra l’Iran. Destaquen que "Espanya va dir no" a participar en el conflicte, perquè va prohibir l’ús de l’espai aeri i de les bases de Rota i Morón per llançar atacs contra el país.

Altres vídeos els fan ciutadans anònims per pròpia iniciativa. EL PERIÓDICO ha parlat amb Kutub (nom fictici perquè demana mantenir l’anonimat), un kuwaitià de 33 anys que elabora alguns dels més visualitzats a les xarxes socials, amb milions de reproduccions acumulades. Es tracta de petits curtmetrakes de personatges a l’estil dels còmics japonesos màniga. Estan narrats en japonès i subtitulats en àrab i en anglès.

"Quan esclata un conflicte a la nostra regió, la cobertura acostuma a ser informació seca o comentari polític esbiaixat. Cap d’aquests formats connecta emocionalment amb les audiències més joves", explica. "Jo volia bastir ponts. Vaig pensar: ¿i si pogués fer que la gent sentís el pes d’aquests esdeveniments de la mateixa manera en què una escena d’anime et fa sentir alguna cosa? Les eines d’IA han arribat a un punt en què això és possible per a un creador en solitari, així que vaig experimentar".

La demolició d’un caça dels EUA

El 3 d’abril, l’Iran va enderrocar un caça F-15 nord-americà. El Pentàgon va dur a terme una operació de rescat en què el pilot va aconseguir ser salvat, però van perdre mitja dotzena d’aeronaus. El relat va ser narrat pel president Donald Trump en una roda de premsa. L’endemà, Kutub va pujar un vídeo a les principals xarxes socials i el van veure centenars de milers de persones. Era pura contrapropaganda.L’endemà, Kutub ja havia pujat un vídeo a les principals xarxes socials i l’havien vist centenars de milers de persones. Era pura contrapropaganda.

Kutub es defineix com a pacifista i diu estar sensibilitzat amb el patiment dels palestins. Retrata personatges reals: Trump; l’aiatol·là Ali Khamenei, ja mort; el seu fill, Mojtaba Khamenei, que ara presumptament és el líder suprem. Narra les negociacions irano-estatunidenques a Islamabad i el bombardeig a una escola de nenes, on van morir 165 menors.Retrata tots els personatges reals: Trump, líders iranians com l’aiatol·là Ali Khamenei, ja mort; el seu fill, Mojtaba Jameneí, que ara presumptament és el líder suprem. Sempre fidel als fets, narra les negociacions irano-nord-americans a Islamabad o el bombardeig a una escola de nenes de Minab, on van morir 165 menors d’edat.

Els Estats Units també s’han donat a la propaganda generada per IA. La Casa Blanca ha publicat muntatges que barregen videojocs de Nintendo amb explosions reals a l’Iran. Alguns d’ells han generat irades crítiques entre els estaments polítics i militar dels Estats Units, que consideren que es frivolitza amb una guerra que ja ha costat la vida de 15 soldats nord-americans i més de mig miler de ferits.

Notícies relacionades

Trump mira d’equilibrar costos amb la seva estratègia a l’estret d’Ormuz

L’Iran desafia els EUA i assegura haver atacat tres vaixells després de l’alto el foc

La resposta oficial iraniana s’ha fet sobretot a través dels comptes de les ambaixades pel món. La de Zimbàbue, per exemple, es va burlar de l’ultimàtum de Trump per destruir els ponts i centrals elèctriques de l’Iran dient que aquella hora, les vuit de la tarda, no els venia bé. O que no podien reobrir l’estret d’Ormuz, com els exigia la Casa Blanca, perquè "havien perdut les claus". L’Ambaixada de l’Iran a Espanya va utilitzar el vídeo viral de "Marichocho" per respondre a Trump a X, trencant per complet el to habitual de les comunicacions diplomàtiques del país de majoria persa. "Com que a l’Iran han bloquejat internet, han aconseguit que tota la guerra cognitiva tingui un sol públic objectiu, l’occidental", diu Iriarte.

"Com a l’Iran han bloquejat internet, han aconseguit que tota la guerra cognitiva tingui un sol públic objectiu, que és l’occidental. Mentrestant, l’Administració Trump intenta elevar el recolzament a la guerra dins del seu país", conclou Daniel Iriarte. "La propaganda nord-americana, no obstant, està sent ineficaç. Si l’operació hagués sortit bé i haguessin aconseguit concessions del règim, hauria sigut eficaç presentar aquesta guerra de forma cinematogràfica, com un videojoc que evita presentar els efectes reals de la guerra alhora que deshumanitza l’enemic. Però, sense aconseguir els seus objectius estratègics, està sent una campanya buida".