L’Iran desafia els EUA i assegura haver atacat tres vaixells després de l’alto el foc

A falta d’una resposta oficial a aquesta pròrroga de l’alto el foc – que havia d’acabar durant la matinada d’ahir, l’Iran va respondre d’aquesta manera davant de l’anunci de Trump, que va assegurar dimarts a la nit que prorrogava la treva "ja que el Govern de l’Iran està seriosament fracturat, fet que no és cap sorpresa". Trump es referia al fet que Israel i els EUA han matat una gran part de la cúpula política durant la guerra, iniciada el 28 de febrer amb l’assassinat sorpresa del llavors líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei.

"Hem transferit els dos vaixells a la nostra costa. Qualsevol disrupció de l’ordre i la seguretat a l’estret d’Ormuz és considerada una línia vermella per l’Iran", va dir la Guàrdia en un comunicat. És la primera vegada en aquesta guerra que el país persa ha capturat un vaixell de càrrega. Els EUA ho han fet dues vegades: una dissabte passat, amb la intercepció d’un vaixell de càrrega, i dimarts, amb la captura d’un petroler iranià de grans dimensions a l’oceà Índic.

L’Iran i els EUA s’havien de citar per a la segona ronda de negociacions ahir, però Teheran va plantar la delegació nord-americana –liderada pel vicepresident, J. D. Vance, que va cancel·lar el vol al Pakistan l’últim moment– a causa del doble bloqueig que Washington ha imposat a Ormuz des de la setmana passada.

La via, ja parcialment bloquejada per l’Iran durant tota la guerra, implicava el 20% del total de comerç mundial de cru i gas. Segons Teheran, aquest doble bloqueig de Washington –que no deixa que cap vaixell de càrrega ni petroler iranià surti de l’estret– comporta una violació de l’alto el foc.

"Els EUA han de parar les violacions de la treva perquè hi hagi una nova ronda de negociacions. Tan aviat com ho facin, tindrà lloc la ronda següent a Islamabad. Si l’altre costat busca una solució acordada, estem a punt. Però si busquen guerra, llavors cal que sàpiguen que l’Iran també està preparat", va dir ahir l’ambaixador iranià davant les Nacions Unides, Amir Saeid Iravaní.

Plantades, cancel·lacions i atacs a vaixells de càrrega al marge, el Pakistan assegura que continua pressionant perquè se celebrin les negociacions a Islamabad qualsevol dia d’aquesta setmana. La ciutat ha sigut posada sota un cordó de seguretat enorme, amb prop de 20.000 agents i amb un toc de queda semblant als imposats durant la crisi del coronavirus.

"Les converses podrien portar-se a terme en les pròximes 36 a 72 hores", va dir Trump en entrevistes a la premsa nord-americana ahir a la tarda, en què va assegurar que els EUA esperen "una proposta" iraniana per poder avançar. Hores més tard, fonts anònimes de Washington van aclarir que si no hi ha avenços divendres o el cap de setmana, la pròrroga de l’alto el foc quedarà en paper mullat.

Hotel preparat

L’Hotel Serena, on va tenir lloc la primera ronda, va ser buidat i continua sense hostes. Ahir, el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, es va reunir amb l’ambaixador iranià a Islamabad, Reza Amirí Moghadam. "Els temes discutits han sigut la situació regional i els esforços de pau", va dir l’oficina de Sharif en un comunicat.

Notícies relacionades

Trump mira d’equilibrar costos amb la seva estratègia a l’estret d’Ormuz

Palantir demana posar la tecnologia dels Estats Units al servei de la guerra

"La República Islàmica sempre ha donat la benvinguda al diàleg i a l’acord, i continuem fent-ho. Però la seva incapacitat per complir les seves promeses, el bloqueig [d’Ormuz] i les seves amenaces són els grans obstacles per tenir unes negociacions genuïnes. El món s’adona de la vostra retòrica hipòcrita i la contradicció entre les vostres paraules i accions", va dir ahir el president iranià, Mesud Pezeshkian.

Fins i tot si Washington i Teheran acceptessin reunir-se, tots dos països es mantenen en posicions encara molt allunyades per arribar a un acord, sobretot en dos aspectes fonamentals: l’estatus de l’estret d’Ormuz –que l’Iran pretén controlar, fins i tot després del final de la guerra– i el futur del programa nuclear iranià i els 440 quilos d’urani altament enriquit que té el règim.