21 febr 2020

Anar al contingut

Recurs

Deliveroo insistirà fins al Suprem que els seus 'riders' són autònoms

L'empresa digital de repartiment presenta recurs sobre la sentència del Superior de Justícia de Madrid, que va dictaminar que més de 500 repartidors havien de ser assalariats

Serà el primer cas d'un 'rider' del sector que arriba fins a la màxima instància judicial i el veredicte establirà jurisprudència

Gabriel Ubieto

Deliveroo anirà fins al Tribunal Suprem per defensar el seu model laboral i que els seus repartidors són treballadors autònoms. L’empresa digital de repartiment ha impugnat l’última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), feta pública el 23 de gener i que afectava un total de 532 ‘riders’, i recorrerà el cas davant del Tribunal Suprem. Així ho ha confirmat l’empresa a preguntes d’EL PERIÓDICO: «Per Deliveroo aquesta sentència no reflecteix la forma en què els ‘riders’ col·laboren amb la companyia, i per això l’hem recorregut», afirmen fonts de la companyia.

Serà el primer cas d’una empresa digital de repartiment que arribi a Espanya fins al Tribunal Suprem i el seu veredicte constituirà la primera pedra que estableix jurisprudència sobre si els repartidors d’empreses com Deliveroo, Glovo o UberEats són falsos autònoms o no. Perquè una doctrina estableixi jurisprudència i serveixi de referència per a la resta d’instàncies judicials a Espanya és necessari que hi hagi dues sentències sobre casos similars i que fallin en la mateixa direcció. Deliveroo opera actualment amb més de 1.000 repartidors a tot Espanya, segons dades de la mateixa companyia. Glovo és la que més transportistes té, amb prop de 7.000.

Fins ara Deliveroo s’ha trobat amb sentències de signe contradictori als jutjats de primera instància. Algunes, les que secundaven el seu criteri, van considerar que els repartidors estaven correctament enquadrats com a treballadors per compte propi. La flexibilitat de les formes de treball i l’absència directa d’una jerarquia o rutina de treball predeterminada han sigut els arguments que fins ara han brandit els magistrats que han fallat a favor de la tesi que els ‘riders’ han de ser autònoms. I així ho creu també Deliveroo: «És la modalitat de col·laboració que permet als ‘riders’ tenir el control i els beneficis que el treball sota demanda els proporciona», declaren des de la firma. 

Batalla jurídica

La justícia espanyola també ha emès sentències de signe contrari, en què els magistrats han considerat que els repartidors haurien d’estar contractats com a assalariats per l’empresa, ja que la seva no és una relació entre iguals i hi ha una subordinació. Aquest corrent ha argumentat que els repartidors no tenen capacitat organitzativa pròpia i que sense l’algoritme no podrien exercir, que l’empresa penalitza indirectament els repartidors que rebutgin treballar en determinades hores i que això representa una relació de poder.

La Inspecció de Treball s’ha mostrat unànimement partidària d’aquesta interpretació i així ho ha plasmat a les actes aixecades en ciutats com Barcelona o Madrid, on ha requerit a Deliveroo quanties milionàries en concepte de quotes endarrerides a la Tresoreria de la Seguretat Social. Perquè la cotització que paga un treballador autònom és més petita de la que hauria d’assumir l’empresa si fos un assalariat (a més dels costos laborals associats a vacances pagades, baixes i d’altres).

Fa mesos que les principals empreses del sector, com Deliveroo o Glovo, demanen al Govern central que reformi la legislació actual per validar de manera explícita el model laboral d’aquestes plataformes, basat en repartidors autònoms. «Deliveroo ha defensat contínuament la reforma de la llei per permetre a les empreses oferir als col·laboradors autònoms més seguretat, sense posar en perill la flexibilitat. Això és el que volen els ‘riders’, i això és el que tots hauríem d’estar mirant d’oferir», declaren des de l’empresa. No obstant, des del Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, s’han mostrat fins ara proclius al criteri de la Inspecció.