03 juny 2020

Anar al contingut

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid resol contra Deliveroo: 532 dels seus 'riders' són falsos autònoms

L'empresa digital de repartiment perd el seu primer judici col·lectiu i és obligada a contractar els seus repartidors com a assalariats

Gabriel Ubieto

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid resol contra Deliveroo: 532 dels seus 'riders' són falsos autònoms

SUSANA VERA

Clatellada judicial al model laboral de Deliveroo. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha resolt contra l’empresa digital de repartiment i a favor de la Seguretat Social, i ha sentenciat que els repartidors de la motxilla blau turquesa actuen com a falsos autònoms. Aquesta és la primera sentència col·lectiva sobre una empresa digital de repartiment (estil Glovo o UberEats) que dicta un tribunal superior a Espanya i representa un cop molt dur per al model laboral de Deliveroo, fonamentat fins ara en treballadors autònoms. 

La justícia madrilenya ha validat una sentència prèvia d’un jutjat de primera instància de Madrid i, al seu torn, de l’actuació de la Inspecció de Treball. El criteri fins ara unànime de la ‘policia laboral’, tant en el cas de Deliveroo com en el de Glovo (les dues companyies amb models similars basats en ‘riders’ autònoms), ha sigut el de considerar els repartidors com a falsos autònoms i obligar les empreses a convertir-los en assalariats. A les diferents actes de liquidació aixecades fins ara, la Inspecció de Treball ha requerit a Deliveroo i Glovo pagar el diferencial de quotes no pagades a la tresoreria de la Seguretat Social, ja que el sistema d’autònoms provoca que les cotitzacions pagades són inferiors a les que haurien hagut d’assumir si fossin treballadors assalariats.

La justícia superior madrilenya apuntala la interpretació que, malgrat les condicions de flexibilitat en determinats aspectes sota les quals operen els ‘riders’, aquests estan subordinats a la jerarquia de Deliveroo. I això és propi d’assalariats. És a dir, no podrien operar a l’escala que ho fan si no fos per l’aplicació; no tenen llibertat per negociar les tarifes i reben una penalització si decideixen rebutjar comandes. 

Pendents de recurs i jurisprudència

La multinacional, fundada a Londres el 2013, encara està valorant la sentència i no ha decidit si recorrerà davant del Tribunal Suprem la decisió del TSJM, iniciada pel bufet d’advocats Col·lectiu Ronda i en la qual també està personada la UGT. «Per a Deliveroo aquesta sentència no reflecteix la manera com els riders col·laboren amb la companyia. Estem analitzant la resolució per decidir els pròxims passos», ha manifestat la companyia en un comunicat.

En cas que el cas arribi al Suprem, la decisió d’aquest establiria jurisprudència i serviria de referència als diferents jutjats de primera instància i superiors de tot el territori, on Deliveroo té diversos judicis pendents. I obligaria l’empresa a replantejar el seu model de negoci, en el qual els ‘riders’ passessin a ser assalariats, amb el conseqüent augment de costos per a la companyia que això podria comportar.