Espanya, cinquè país europeu en inversió en 'fintechs'

Espanya és el cinquè país en inversions ‘fintech’ –tecnologia relacionada amb l’activitat financera– a Europa el 2019, amb 245 milions d’euros, un 3% de la inversió total. La llista està liderada pel Regne Unit, amb 3.492 milions d’euros (42%) i el segueixen Alemanya, amb 2.322 milions d’euros (28%); Suècia, amb 584 milions (7%) i França, amb 503 milions (6%). El total de la inversió de l’any passat ha ascendit a 8.291 milions d’euros en 481 rondes d’inversió. El segon trimestre de l’any va ser el més actiu, amb 138 rondes, que van sumar 3.050 milions mentre, en contrast amb l’últim, quan 100 rondes van aconseguir 1.096 milions, segons l’informe d’‘Inversió a Europa 2019’ de Finnovating, la plataforma d’innovació oberta.

A Espanya, la ronda més gran va ser Pagantis, que ha aixecat 65 milions d’euros de Credit Suisse, Prime Venture i Rinkelberg Capital, seguida de BNext amb 22 milions d’euros, Fintonic i Returnly amb 19 milions cada una i Buguroo, amb 11 milions, totes amb seu a Madrid i les úniques a superar els 10 milions d’euros. Aquestes xifres estan lluny d’Europa, on l’alemanya Wirecard ha protagonitzat la ronda més gran amb 900 milions, en la qual hi ha participat Softbank, seguida de Greensill al Regne Unit per 630 milions, també amb Softbank. Aquesta entitat és al tercer lloc de les quatre primeres operacions per volum del 2019: Wirecard, Greensill i OakNorth, que sumen rondes per un total de 1.919 milions.

Potencial del mercat

Segons Rodrigo García de la Cruz, conseller delegat de Finnovating, «el potencial del mercat ‘fintech’ espanyol és enorme: som el país de la zona euro amb més ‘start-ups’ en aquest ecosistema, però encara estem molt lluny en inversió. A més, necessitem recolzar-les tant en l’àmbit econòmic com regulatori pel gran impacte que tenen en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU a l’Agenda 2030, ja que els seus models de negoci, productes i serveis tenen un elevadíssim component social, imprescindible per al futur.»

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

En aquest sentit, les grans entitats financeres comencen a estar més actives i 11 d’elles han invertit en més de tres  ‘start-ups’, i han suposat el 15% de la inversió total. Les més actives, Allianz, Bpifrance i Santander. I les Venture Capital més actives han sigut Seedinvest, que ha participat en 10 inversions; Anthemis i Augmentum en vuit, i Accel, Global Founders Capital, Index Ventures, Kima Ventures i Seedcamp, en set.

Per volum, la majoria de les rondes han aixecat entre un i cinc milions d’euros, un 42,5%; l’11% n’ha aconseguit menys d’1 milió; el 17,6%, entre cinc i 10 milions; el 13,1%, entre 10 i 25 milions; el 8,5%, entre 25 i 50, i el 7,3%, més de 50 milions. Quant a les cinc activitats verticals que més inversió han rebut són pagaments, préstecs, neobancs i ‘challenger banks’, ‘savings & investing tools’ i ‘tax & accounting solutions’.