El turisme encara la seva gran transformació

Amb ulleres de realitat virtual, o augmentada, i sense emetre CO2, el turisme encara la seva gran transformació. Les ciutats es reinventen. Les que estan més plenes com Mallorca o Barcelona recorren a vetos com el ‘turisme de borratxera’ o els pisos turístics per desinflar-se, mentre l’Espanya Buidada demana a crits un impuls per acabar amb la despoblació. Els hotels i companyies aèries aposten per la sostenibilitat i la digitalització. I el Govern central sembla decidit a donar el tret de sortida a la reconversió del turisme espanyol.

El 2019 es va aconseguir el setè rècord turístic consecutiu al vorejar els 84 milions d’arribades. A falta de conèixer les dades definitives que ha de publicar l’INE el 3 de febrer, el creixement aquest any del turisme estarà en l’entorn de l’1%. No obstant, fa olor d’alentiment, després de vuit anys de creixements desenraonats amb taxes entre el 5% i el 10%. I la pregunta sembla clara: «¿Què passarà amb el turisme espanyol en les pròximes dècades?».

El president del Govern, Pedro Sánchez, va ser qui la va fer divendres passat durant una intervenció en la seva visita a la 40a edició de la fira turística Fitur. I va donar la resposta. La solució passa per la «transformació» del model turístic per reduir l’enorme dependència del producte més típic espanyol, el sol i platja, a través de la diversificació dels mercats i la desestacionalització del consum.

RECONVERSIÓ

Un dels desafiaments consisteix a impulsar l’Espanya Buidada amb la conversió de les zones menys habitades en destinacions turístiques. Un exemple presentat a Fitur contra la despoblació va ser El Camino de la Vera Cruz. Un camí de 900 quilòmetres i 82 municipis des de Puente la Reina (Navarra) fins a Caravaca de la Cruz (Múrcia).

Uns per molt i altres per poc. El boom turístic entre el 2010 i el 2018 va provocar la saturació de destinacions de costa que ara lluiten per la convivència entre turistes i residents. És el cas de Palma, amb 420.000 habitants i més de 9 milions de turistes. «Vam regular el lloguer turístic i l’obertura hotelera. Ara afrontem regular el turisme de creuers», va afirmar l’alcalde, José Hila, durant el Fòrum Exceltur.

El mirall d’Espanya podria ser Amsterdam. La ciutat holandesa va decidir posar punt i final a la entrada massiva de turistes al deixar la promoció per ensenyar el turista a ser més respectuós amb la ciutat. L’oficina de turisme deixa els llocs típics –que el turista ja coneix– per impulsar les àrees metropolitanes. ¿Una mesura? Eliminar el mític rètol ‘Iamsterdam’ de l’entrada del Rijksmuseum i fer-lo itinerant.

‘Els’ Torremolinos, Torrevieja o Benalmádena que van viure el boom en els 60 i ara demanen a crits una modernització per sobreviure. Aquí l’exemple és Magaluf, una zona que Meliá va decidir transformar en una zona de luxe. O Torremolinos que recorre a l’ajuda dels turistes que van a la seva germana gran, Màlaga.

REPTES

Notícies relacionades

Liliana Acosta: «Molts dels problemes amb la IA provenen de decisions humanes»

Uriach compra l’alemanya Pascoe per enfortir-se a Europa

Però, més enllà de les ciutats, el canvi també està en les empreses i en l’interès dels turistes. La digitalització és un dels reptes. Cada vegada serà més habitual fer la facturació per reconeixement facial o veu amb l’‘smartphone’, ser atès en un hotel per robots o complementar l’experiència a la destinació amb realitat virtual. L’altre repte és el canvi climàtic. Cada vegada hi ha més conscienciació, l’exemple més dràstic és el moviment ‘vergonya a volar’ que es va iniciar al nord d’Europa, les aerolínies li fan front compensant les emissions de CO2, apostant per avions menys contaminants i més eficiència.

Encara ningú –o molt poca gent– canvia de plans perquè una destinació sigui més sostenible que una altra, però ho farà en cinc o deu anys. Igual que la seguretat i les infraestructures fan del turisme espanyol un referent, la sostenibilitat és un nou eix. Una «oportunitat» de futur, segons la consellera de Turespaña a Estocolm, Mónica Fernández. «Avui potser no és un argument de vendes, però serà un desavantatge en el futur», coincideixen des d’Iberostar. L’aposta hotelera passa per no consumir plàstics d’un sol ús, tenir proveïdors de destinació locals i una construcció eficient, igual que Meliá.