22 febr 2020

Anar al contingut

TESTIMONI

«Em van fer sortir per la porta del darrere, em vaig sentir humiliada»

La Inesa va treballar durant 11 anys a H&M, fins que va ser acomiadada després d'acumular diverses baixes mèdiques

Gabriel Ubieto

«Em van fer sortir per la porta del darrere, em vaig sentir humiliada»

JORDI COTRINA

La Inesa és una de les conegudes com les ‘cinc d’H&M’, cinc treballadores de la multinacional tèxtil que treballaven en botigues de Barcelona i Girona fins que les van acomiadar l’any passat. L’empresa va aplicar amb elles per primera vegada, segons afirmen fonts sindicals, l’article 52-D de l’Estatut dels Treballadors; que habilita una companyia a despatxar un treballador si aquest acumula un cert nombre de baixes de manera intermitent durant els últims dos mesos. Els cinc acomiadaments estaven tallats pel mateix patró: dona, de mitjana edat i amb nens a càrrec. Ella va rebre la carta d’extinció del contracte el 18 de novembre passat.

La Inesa tenia una jornada a temps parcial amb reducció de jornada, cosa que li deixava un sou magre, d’una mica menys de 600 euros mensuals, tot i que li venia bé per poder organitzar-se per cuidar el seu fill petit de nou anys. Nascuda a Ucraïna i amb família al Kazakhstan, la Inesa viu sola a Barcelona i necessita organitzar-se amb molta antelació amb els horaris per poder deixar i recollir el seu nano de l’escola. Amb 50 anys, en portava 11 treballant per a H&M; sis al centre comercial de La Maquinista i els últims cinc al de la plaça Glòries. «¿On em contractaran ara?», es pregunta. «Tinc experiència, però ara només busquen noies joves», es lamenta.

Segons les últimes dades disponibles de l’enquesta de població activa (EPA), referents al segon trimestre del 2019, a Espanya 4 de cada 10 aturats tenien 45 anys o més. El que equival a 1,2 milions d’aturats dels 3,2 milions inscrits a les oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Aquesta proporció s’ha disparat en l’última dècada i respon a una cronificació de l’atur entre determinades capes de la població, que una vegada expulsades del mercat de treball en l’inici de la recessió no s’han pogut reenganxar. Ja que si el 2019, 4 de cada 10 aturats tenien més de 45 anys, el 2008 aquesta proporció era de 2 de cada 10; la meitat.

La Inesa es va formar com a professora de música a Ucraïna; toca el piano i va ser directora de cor abans de venir a Espanya, segons explica. Se’n va anar buscant una vida millor per al seu fill i «des que vaig arribar no he tingut temps de pensar en què volia treballar», diu. Els primers anys va cuidar persones grans com a interna, en negre; fins a aconseguir els permisos de treball i passar a netejar escales. Després va arribar H&M, on estava contenta amb la feina.

Aquesta mare soltera té una malaltia crònica acreditada –insisteix a ensenyar els papers mèdics–, que li provoca haver de fer repòs durant curts períodes de temps. Períodes que intentava escurçar al màxim, ja que amb els 580 euros que guanyava no es podia permetre deixar d’ingressar ni un euro per poder arribar a final de mes. La Inesa explica amb un malestar visible el moment en què la van acomiadar. «Em van fer sortir per la porta del darrere, com si fos una delinqüent», afirma. «Em vaig sentir humiliada», afegeix.