Derogar l'acomiadament per baixes mèdiques: una qüestió de «drets humans»

Derogar l’acomiadament per baixes mèdiques és per al Govern un assumpte de «drets humans», tal com ho va definir la ministra de Treball, Yolanda Díaz. I serà al Consell de Ministres del 4 de febrer vinent quan, tret de sorpresa, l’Executiu faci efectiva aquesta supressió, segons van apuntar diverses fonts coneixedores de les negociacions. L’article 52-D de l’Estatut dels Treballadors va saltar a la primera línia mediàtica l’octubre passat, quan el Tribunal Constitucional va avalar la seva legalitat, sent un dels últims cops de cua de la reforma laboral del PP.

Aquest mecanisme, introduït el 2012, permet a les empreses acomiadar un treballador que acumuli més d’una baixa; sempre que aquestes superin el 20% de les jornades hàbils en un període de dos mesos i el 6% en un període de 12 mesos. El cessament se salda com un acomiadament objectiu, el que es tradueix en una indemnització de 20 dies per any treballat i no permet impugnació judicial. El TC va justificar la norma com a legítim mecanisme per controlar l’absentisme i no vulnerar la llibertat empresarial.

No existeix estadística oficial que detalli quants acomiadaments s’han produït des de l’entrada en vigor d’aquest article 52-D i els sindicats, malgrat que reconeixen que el seu ús no ha sigut generalitzat per les empreses, temen un efecte contagi si no se suprimeix. Diverses fonts jurídiques consultades coincideixen a assenyalar, així com va expressar una magistrada del TC en el seu vot particular en la sentència, que les dones són més susceptibles de ser acomiadades mitjançant aquest mecanisme. Per una qüestió estadística (acumulen més nombre de baixes) i per tipus de baixes (malalties més cronificades i baixes derivades d’assumir més pes de les responsabilitats familiars).  

Si bé han sortit a la llum, principalment després de la sentència del TC, múltiples casos i de diferents rams, hi ha certs sectors, com el dels centres d’atenció telefònica, on sí que hi ha constància de la seva ocupació abans de la sentència del Constitucional i de manera sistematitzada. Fonts sindicals van comptabilitzar fins a 55 acomiadaments mitjançant l’article 52-D als ‘call centers’ de Konecta, només a Catalunya. Atento, del mateix sector, va acomiadar el novembre passat la presidenta del comitè d’empresa del seu centre a Lleida també per aquesta via.

¿Què passarà després de la derogació?

Notícies relacionades

«Els treballadors no tenim dret a emmalaltir, estem desemparats»

«Ara treballaré malalta, tinc por que tornin a acomiadar-me»

La derogació de l’article 52-D de l’Estatut dels Treballadors s’ha exclòs de la negociació entre el Govern i els agents socials, ja que té el recolzament unànime dels sindicats i la patronal no ha manifestat la seva oposició. El pròxim 4 de febrer està previst que es porti al Consell de Ministres i, quan el reial decret s’aprovi al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), aquest mecanisme quedarà suprimit.

No obstant, ¿què passarà amb aquelles persones que han sigut acomiadades fins ara invocant el 52-D? «Això només ho poden dir els jutges», traslladen fonts del Ministeri de Treball. La llei que s’ultima des de les oficines dirigides per Yolanda Díaz no serà de caràcter retroactiu, ja que jurídicament això no és possible, segons afirmen aquestes mateixes fonts.