El TC reconeix el dret d'un treballador a queixar-se de la seva empresa

El Tribunal Constitucional ha declarat nul l’acomiadament d’un infermer d’un centre de dia per a persones dependents que es va queixar davant de l’ajuntament de deficiències en la seva empresa, que gestionava la residència, a l’estimar que hi va haver una «injustificada limitació» del seu dret a la llibertat d’expressió.

En una sentència publicada aquest dilluns al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el Constitucional assenyala que, a l’exigir que les crítiques no transcendissin més enllà de l’empresa, es va produir un «clar buidament del contingut» d’aquest dret fonamental, fent que cedís davant d’un «deure de lleialtat» l’empresa que no s’ajusta al sistema constitucional de relacions laborals.

El dret a la llibertat d’expressió atorga a les persones el poder d’expressar idees i opinions «lliurement», sempre que es faci de forma respectuosa amb els límits constitucionals, recorda el Constitucional al donar empara a l’infermer i anul·lar una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

D’acord amb la resolució del tribunal de garanties, dictada al novembre, el treballador va formular les seves queixes en primer lloc a la seva pròpia ocupadora –Clece– i, quan van ser desateses, es va dirigir a l’Ajuntament de Barakaldo, que havia adjudicat a l’esmentada empresa la gestió del centre de dia La Paz.

El TSJ va declarar l’acomiadament «improcedent» perquè va faltar un expedient disciplinari previ i concreció a la carta d’acomiadament i no es van acreditar els fets objectius que van portar a rescindir el contracte, però va rebutjar que fos «nul» a l’estimar que no s’havia vulnerat el dret a la llibertat d’expressió, cosa que ara corregeix el Constitucional.

Segons el TSJ, al plantejar les seves reivindicacions pel «curs inadequat» i anar a l’ajuntament amb denúncies que no han quedat acreditades es va causar a l’empresa un «perjudici injust» que no pot justificar-se a l’exercici a la llibertat d’expressió, però el Constitucional veu aquests arguments «inadmissibles».

Segons l’opinió d’aquest tribunal, «el que les reivindicacions laborals formulades poguessin tenir major o menor fonament» no és obstacle per determinar que es va vulnerar un dret fonamental del treballador.

«La celebració d’un contracte de treball no implica, en cap manera, la privació per a una de les parts, el treballador, dels drets que la Constitució li reconeix com a ciutadà, així com que la llibertat d’empresa (art. 38 CE) no legitima que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques», explica.

Notícies relacionades

La Generalitat i la Fundació La Caixa renoven el seu acord de col·laboració

Telefónica calcula que els seus eros afectaran uns 5.500 empleats

Es recorda en la sentència que les queixes se circumscrivien als problemes que tenia l’infermer per exercir les seves funcions, derivats, principalment, de la carència de material sanitari i d’una altra índole, i que no hi ha constància que utilitzés «expressions ultratjants o ofensives» que poguessin posar en dubte l’ètica o prestigi professional de l’ocupador.

Prova d’això és que, al ser sancionat, en cap moment se li va retreure el to dur, agressiu o inapropiat de les seves expressions, sinó tan sols la deslleialtat a l’empresa que li havia contractat, afegeix.