545 fàrmacs amb problemes

El desproveïment de medicaments augmenta el 40% en un any

El nombre de fàrmacs que no arriben a les farmàcies va ser de 536 aquesta setmana passada, segons l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps)

Els farmacèutics calculen que un 10% dels casos sense subministrament requereixen el canvi de prescripció per part del metge

fsendra426847 antibioticos180129122653

fsendra426847 antibioticos180129122653 / ELISENDA PONS

8
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

La falta de subministrament de medicaments a les farmàcies s’ha aguditzat respecte a l’any passat. Un total de 545 medicaments figuraven a mitjans de desembre amb problemes de subministrament a la llista de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), dependent del Ministeri de Sanitat. Fa una mica més d’un any, EL PERIÓDICO es va fer ressò de l’increment de medicaments en aquesta llista. Van ser llavors un total de 385 davant els 250 sis mesos abans. L’increment de més del 40% registrat en un any al tancament del 2019 per l’Aemps manté la situació d’alarma en la indústria, que reconeix que el problema té un clar impacte a tot Europa. En l’última setmana de l’any la xifra de medicaments amb problemes de subministrament havia baixat a 436.

L’entrada en funcionament aquest 2019 del sistema espanyol de verificació de medicaments (Sevem) havia d’incrementar el nivell de transparència de la cadena de subministrament de medicaments. La informació ha evidenciat més problemes que els detectats en el passat, tot i que aquest desproveïment no es tradueix en problemes en el sistema de salut. Per al Ministeri de Sanitat, «els problemes de subministrament amb impacte han baixat respecte al primer semestre de l’any i, a més, ha baixat el nombre de problemes que tarden més de tres mesos a solucionar-se». 

El Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics d’Espanya reconeix l’auge general del desproveïment però ressalta que l’impacte a la farmàcia és menor del que indiquen les xifres. Els farmacèutics diferencien entre el problema del desproveïment, per la qual cosa els laboratoris informen de problemes o cessament de producció de medicaments, del de falta de subministrament. En aquest cas, després de seriosos problemes a principis del 2019, la situació s’ha minimitzat fins a calcular que una trentena de medicaments molt demanats no arriben a les farmàcies. El vicepresident del consell general de farmacèutics, Juan Pedro Risquez, assegura que «el farmacèutic soluciona nou de cada 10 problemes de subministrament. Però en el 10% dels casos, el farmacèutic ha de remetre el pacient al servei d’assistència primària perquè el metge valori la situació i busqui un tractament alternatiu». No hi ha un problema de salut, assegura Risquez, però l’agreujament del problema ha disparat els senyals d’alarma i els farmacèutics proposen establir un sistema de vigilància paneuropeu més precís, que detecti amb precisió els problemes de subministrament que puguin ser greus des d’un punt de vista de salut. 

La indústria farmacèutica assentada a Espanya proposa recuperar i potenciar des del sector públic la fabricació a Espanya de principis actius. «Aquesta mesura podria resoldre part del problema de subministrament, però també suposa una oportunitat per crear teixit productiu i ocupació a Espanya o fomentar l’exportació, entre altres avantatges», defensa Farmaindustria.

La llista de l’Aemps, la penúltima setmana de l’any.

Per a la patronal farmacèutica Farmaindustria, els desproveïments «són un problema complex que respon a múltiples causes, que van des de la concentració de la fabricació de principi actiu, excipients i determinats medicaments en uns quants països a canvis en la demanda mundial, passant per factors tècnics, logístics i regulatoris».

Tot i que se sol parlar de desproveïment, la majoria dels casos són, en realitat, el que tècnicament es coneix com a problemes de subministrament. El desproveïment es produeix quan un medicament deixa d’estar autoritzat (ha sigut retirat o anul·lat el seu registre) i, per tant, no hi haurà possibilitat de continuar subministrant-lo. Aquest és el problema que registra l’Aemps. El problema de subministrament, en canvi, es produeix quan la demanda és superior a l’oferta i en una part del mercat el producte no està disponible i aquest fenomen el recullen les estadístiques setmanals del Cismed que recopilen les dades de més de 8.500 farmàcies espanyoles i els seus 2,3 milions de clients diaris. Aquest és el registre la metodologia del qual podrien adoptar tres països europeus més l’any que ve.

«Amb la nostra llista oferim una foto més real, la del pacient que va a la farmàcia i no troba el fàrmac que busca», explica Risquez. Es tracta, a la pràctica, de 28 medicaments en l’última setmana de l’any i que en alguns casos ha depassat la cinquantena durant el 2019. 

La patronal farmacèutica reconeix que les fallades de subministrament i de desproveïment «transcendeixen a Espanya i estan afectant tots els estats membres de la Unió Europea amb diferents nivells d’intensitat». Treu ferro a l’assumpte la patronal al recordar que el problema afecta el 3% de les 18.000 presentacions comercialitzades, i moltes són de les que es demanen poc a les farmàcies. Però reconeix paral·lelament la patronal la importància del fenomen al destacar que les principals associacions europees impulsen mesures per evitar que el problema vagi a mes. Formen part d’aquest moviment la representant de la indústria innovadora (Efpia), de l’autocura (Aesgp), de genèrics (Medicines for Europe), d’exportadors (Eaepc), de majoristes (GIRP), de farmacèutics de la indústria (GPIE) i de fabricants de vacunes (Vaccines Europe).

La indústria reconeix que part del problema són els estrictes estàndards regulatoris vigents a la UE, que causen que les fàbriques s’hagin de modernitzar de manera contínua. «Qualsevol problema detectat en algun dels components utilitzats per fabricar un medicament pot ser la causa d’una fallada en el subministrament», recorden els fabricants. Les causes que paralitzen el subministrament solen ser segons l’informe de les organitzacions del sector des de limitacions de capacitat de les plantes, a problemes de control de qualitat, fins a l’escassetat de subministrament d’excipients i principis actius. La concentració de la fabricació de compostos a pocs països, especialment d’Àsia, amb disponibilitat limitada de proveïdors alternatius augmenta el problema. 

En el cas d’Espanya, el 50% dels medicaments costen menys de tres euros, i el 90% dels medicaments els compra l’Estat. Espanya es troba entre els països amb els medicaments més barats d’Europa. Per complicar més la situació, s’ha concentrat la producció de principis actius a Àsia i qualsevol pic en la demanda o problema de producció allà té una repercussió mundial. 

En un segon esglaó es troben les causes econòmiques com a origen d’alguns dels desproveïments de medicaments a Europa. El fet que el comprador del fàrmac també és el que estableix el preu, condicionen el subministrament, diuen les patronals. 

Un dels elements que influeix són les polítiques de preus, ja que l’objectiu de contenir la despesa no permet que els preus s’ajustin als canvis que pateixen el cost dels béns, fabricació, distribució. La pèrdua de rendibilitat convida les farmacèutiques a reduir la producció. Les patronals farmacèutiques denuncien també que les pràctiques de licitació pública amb ofertes d’un sol guanyador i a preu marcat redueixen el nombre de proveïdors en el mercat amb menors terminis d’entrega. El risc de falta de producte augmenta. 

És tradicional també que les patronals critiquin les mesures de contenció de la despesa per part de les administracions i pagadors (com mecanismes de devolució o retards en els pagaments), cosa que impulsa que es deixin de comercialitzar productes en un país i no en un altre. 

La falta de subministrament també obeeix en ocasions a estratègies de les marques en el marc de la recerca de més rendibilitat en els mercats. Apareix també el fenomen d’exportacions paral·leles, amb discrepàncies entre el volum que alliberen els fabricants en un mercat determinat, el volum d’exportacions i importacions i les necessitats reals dels pacients. Farmacèutiques, distribuïdors i farmàcies sumen una complexa xarxa d’interessos que en ocasions perjudica l’oferta disponible per als consumidors. 

El Pla de garanties de proveïment 2019-2022 presentat per l’Aemps el mes de maig passat, que contempla tres eixos d’actuació (prevenció, gestió, multes i informació dels problemes de subministrament), és, segons Farmaindustria, un instrument adequat per combatre la falta de determinats medicaments en el mercat, tot i que la patronal recorda que no existeix un problema de salut pública perquè en la immensa majoria dels casos hi ha altres presentacions de fàrmacs alternatius amb la mateixa eficàcia terapèutica. En qualsevol cas, el pla de garanties haurà d’aplicar multes més abundants als laboratoris que incompleixin els seus deures de proveïment a partir de l’any que ve.

Notícies relacionades

A escala europea es proposa harmonitzar les mesures de control i donar prioritat als medicaments considerats d’«alt risc» i establint un mecanisme de cooperació per coordinar les polítiques nacionals. Les patronals europees proposen «crear incentius per a medicaments essencials de baix preu, com per exemple el mecanisme de la «tarifa plana», per garantir que medicaments essencials continuin en mercats on ja no obtenen ingressos». A Espanya, aquesta possibilitat ja està recollida en el Pla de garanties de proveïment 2019-2022, i s’assenyala la necessitat de fer un desenvolupament normatiu que protegeixi aquest tipus de medicaments essencials o crítics. Reclama la patronal flexibilitat de les autoritats de cada país per acceptar diferents mides d’envàs en funció de l’autorització de comercialització i els «envasos multipaís» en cas de faltes de subministrament. El futur ús de prospectes electrònics també podria ser útil per mitigar les faltes de producte.

Per garantir l’estabilitat del mercat, les farmacèutiques reclamen un entorn de preus predictible, element que hauria de ser un incentiu per evitar que els fabricants desviïn producció a altres països.

¿Què és un problema de subministrament?

<span style="font-size: 1.6rem;">Un problema de subministrament és una situació en la qual les unitats disponibles d’un medicament al canal farmacèutic són inferiors a les necessitats de consum nacional o local. Solen ser deguts a problemes en la fabricació o distribució del medicament.</span>