«Al 22@ li falta barri»

Casa Aliaga es troba al punt zero del 22@. Situat al triangle que formen la Gran Via amb la Diagonal, per darrere de la plaça i la torre Glòries i davant d’un dels laterals del centre comercial. Va començar la seva activitat fa 16 anys i d’alguna manera és el termòmetre de l’activitat comercial de la zona durant aquest període. «Quan vam començar, no s’havia construït la torre, ni tampoc el centre comercial, ni la majoria d’hotels de la zona...», recorda Toni Aliaga, propietari, juntament amb la seva dona, Bárbara, del restaurant, amb 120 places i atès per 11 persones. «Hem passat per diferents etapes. Recordo que el 2008 tot eren sopars de comiats d’empreses que tancaven per la crisi. Però en els últims tres anys això ha canviat molt, el nombre d’oficines ha crescut espectacularment», apunta.

Aquest canvi no ha arribat sol, sinó amb nous hàbits per part dels parroquians. «Els nostres clients venen amb poc temps. I volen que el seu menjar sigui sa, que sigui bo i que el servei sigui ràpid. Nosaltres intentem fer-ho, treballem amb producte de proximitat, amb pagesos del Maresme, ecològics i ecodinàmic. Tota la nostra verdura prové dels horts de proximitat i la carn també», explica així Aliaga el recorregut que ha fet la seva cuina per adaptar-se als nous temps en un barri que està particularment esbiaixat cap a la clienta de dia feiner. La major part dels seus clients es concentren entre setmana i provenen de les oficines situades als voltants.

L’activitat del cap de setmana és molt diferent.  Els diumenges no obrim, com no obrim a la nit. Ho fem dissabte i tenim veïns i alguns clients d’entre setmana que venen amb la família. És un altre tipus de clientela. Dissabte es nota una altra disposició, venen amb més calma, no treballen i tenen més temps. La clientela de barri és diferent. No hi ha tants comensals com un dia feiner. Qui faci un volt pel barri s’adonarà que el percentatge de vivendes és baix. «Tot i que si creuem la Gran Via cap a dalt, aquesta zona ja és més de barri. Aquí als veïns no se’ls veu massa», diu.

El tipus de comerç 

Això queda clar en el tipus de comerç que ha desenvolupat el districte tecnològic. Majoritàriament, són restaurants i bars, de menú del dia ràpid i barat», diu. Però Aliaga recorda que entre els restaurants hi ha hagut molta rotació. «He vist molts canvis de propietaris. Alguns duren, d’altres no», diu. Sempre hi ha locals que no acaben de funcionar. Molts han canviat d’orientació. Aquí al costat n’hi ha un que ha canviat quatre o cinc vegades de propietari. A alguns les circumstàncies no els han afavorit. Però ara no és difícil sobreviure amb tantes oficines», precisa. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El 22@ no es caracteritza pel comerç de barri; n’hi ha molt poc. Una merceria, una drogueria o aquest tipus de botigues no es troben allà.  «Hi ha una perruqueria aquí a prop que fa molt temps que està oberta, gairebé com nosaltres, però les seves clientes procedeixen també de les oficines. Si fas un volt per la Diagonal, veus que no hi ha la botigueta de tota la vida’. Hi ha una floristeria que fa molts anys que està oberta. Però n’he conegut dos propietaris». 

Aliaga no viu al districte; és veí de Badalona, per la qual cosa la vida de barri la fa fora de Barcelona. Sap que en la mesura que es vol fer vida de barri a la zona cal desplaçar-se més cap a la rambla del Poblenou. «Com més ens acostem cap a la zona zero, menys ambient de barri hi ha. Falta barri», considera.