L'economia creix aquest any el 2%, segons el Banc d'Espanya

El Banc d’Espanya calcula que l’economia espanyola va créixer el 0,4% en el quart trimestre i el 2% en el conjunt de l’any, cosa que suposa quatre dècimes menys respecte al creixement registrat el 2018 i una dècima per sota del previst pel Govern per al 2019.

L’entitat explica en el seu informe trimestral que l’alentiment del creixement ha sigut conseqüència de l’empitjorament del context exterior i de la pèrdua de dinamisme de la demanda interna, derivat de l’esgotament del consum de béns duradors que va quedar postergat durant la crisi i de la incertesa que afecta sobretot la inversió empresarial.

El Banc d’Espanya considera que la fase expansiva de l’economia es veuria reforçada amb la constitució d’un Govern estable que adoptés polítiques orientades a la correcció del dèficit públic estructural i a reprendre les reformes necessàries per augmentar la productivitat de l’economia i la seva capacitat de creació d’ocupació.

La informació recent apunta que el dèficit públic s’hauria mantingut igual al de l’any anterior (2,5 % del PIB), cosa que s’explicaria principalment per la despesa més elevada en la revalorització de les pensions, en la pujada salarial per als empleats públics i en la recuperació del subsidi per a aturats majors de 52 anys.

Del costat dels ingressos públics destaca el bon comportament de les cotitzacions socials, contrarestat pel retrocés en el pagament fraccionat de l’impost de societats d’octubre. 

L’ocupació hauria crescut el 2019 al mateix ritme que l’economia (2%), cosa que suposa una estabilització del ritme de creació neta de llocs de treball en taxes més baixes de les registrades el 2018.

L’avenç de l’economia s’ha continuat recolzant en la demanda interna (consum i inversió) que aporta 1,7 punts del creixement, mentre que la demanda exterior (exportacions i importacions) hi contribueix amb 0,3 punts.

L’informe explica que en el quart trimestre de l’any l’aportació de la demanda externa va tornar a ser positiva –després d’un tercer trimestre en negatiu–, gràcies a la recuperació de les exportacions i a una certa desacceleració de les importacions.

La demanda nacional va registrar un avenç més moderat sustentat pel consum de les llars, una mica més cautes en les seves decisions de despesa –com reflecteix el repunt del consum–, però afavorides per la fortalesa de la creació d’ocupació i el creixement dels salaris reals.

Les rendes de les empreses comencen a mostrar un menor dinamisme, cosa que resta empenta a la inversió empresarial malgrat que les condicions financeres segueixen sent sobrades i les companyies continuen amb el seu procés de desendeutament.

La inversió residencial hauria despuntat en l’últim tram de l’any, després del retrocés de tercer trimestre.

La informació disponible apunta a una recuperació de les exportacions, tot i que condicionades per la debilitat del comerç internacional, mentre que les importacions es moderen per la desacceleració de la inversió en béns d’equipament.

De les exportacions de serveis destaca que la despesa turística continua avançant malgrat la caiguda en els últims mesos en les arribades de visitants estrangers per la recuperació de destinacions competidors en el Mediterrani com Turquia.

Pel costat de l’oferta, remarca que comença a repercutir sobre l’activitat del sector serveis el deteriorament de l’activitat industrial, que es veu afectat per la debilitat del comerç internacional i les perspectives desfavorables de l’entorn exterior.

Com a exemple de la relació dels dos sectors, l’entitat assenyala que el 20% de les vendes dels serveis de transport, comerç a l’engròs o consultoria van destinades a la indústria manufacturera.