El Tresor emet un 43% menys del previst i estalvia 2.370 milions

El Tresor ha tancat aquest any amb l’emissió neta de 19.960 milions d’euros de deute, un 41,8% menys que l’any 2018, un 42,9% per sota del previst pel Govern i la xifra més baixa des del 2007. Aquestes menors emissions han permès un estalvi de 2.371 milions en el pagament d’interessos (una mica més de 24.000 milions) sobre el calculat a principis de l’exercici pel departament dependent del Ministeri d’Economia.

El tipus mitjà del dubte emès s’ha situat en un mínim històric del 0,23%, davant el 0,64% del 2018, fet que ha permès reduir l’interès mitjà del deute en circulació del 2,39% de l’any passat al 2,19%. «Ha sigut un any molt especial; davant del que podíem esperar a principis d’any, s’ha reduït el cost de forma significativa», ha afirmat el secretari general del Tresor, Carlos San Basilio.

La rebaixa, ha sostingut, ha sigut possible gràcies als tipus d’interès negatius impulsats pelBanc Central Europeu (BCE) per combatre la desacceleració, però també a factors «específics» d’Espanya, com segons el seu parer demostra que la prima de risc (diferencial de l’interès del bo a 10 anys espanyol respecte a l’alemany de referència, indicador del risc d’impagament a ulls dels inversors) hagi baixat dels 117 els 73 punts bàsics. Si es forma Govern i hi ha Pressupostos, ha assegurat, aquest indicador podria baixar uns 30 punts bàsics addicionals, fins al nivell que presenten França i Bèlgica.

Aportació autonòmica

També han contribuït al menor cost els 3.300 milions captats directament en el mercat per diverses comunitats autònomes, que han reduït el finançament que reben de l’Estat, i també els més de 5.000 milions amortitzats anticipadament per diverses autonomies dels fons de finançament estatals. San Basilio, així mateix, ha confirmat que Andalusia ha deixat de complir les condicions per poder-se finançar directament en el mercat i ha tornat a rebre finançament estatal a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).  

El responsable del Tresor també ha apuntat que l’endeutament públic respecte al PIB acabarà l’any entorn del 96%, una mica per sobre del 95,8% previst inicialment pel Govern, una desviació que ha atribuït a la revisió de les xifres de creixement des del 1995 que va dur a terme l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el setembre passat. El Banc d’Espanya, per la seva banda, ha calculat aquest dilluns que el deute tancarà l’exercici en el 96,6% del PIB.

Més internacionals

L’Estat també ha aprofitat l’entorn de tipus baixos per allargar la vida mitjana del deute, que ha passat de 7,45 a 7,55 anys. Així mateix, s’ha incrementat fins al 45% el deute en mansd’inversors internacionals, especialment asiàtics, mentre que les companyies d’assegurances i fons de pensions han quedat en el 10%. El BCE, per la seva banda, és propietari del 20% del deute espanyol en circulació, però el Tresor estima que augmentarà fins al voltant al 25% per la represa del programa de compra de deute de la zona euro.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els bancs espanyols, per la seva bnnda, han baixat al 15%, una cosa que San Basilio ha aplaudit perquè «es va diluint el vincle» entre el deute estatal i el sector financer, una de les causes de la crisi del deute del 2012. L’alt càrrec d’Economia, no obstant, ha assegurat que el Govern s’oposa a imposar un recàrrec de capital als bancs per tenir deute públic, com han plantejat països com Alemanya.

En canvi, ha assegurat que l’Executiu estaria disposat a acceptar imposar límits a aquestes tinences de deute per part de les entitats, tot i que no li agradi, sempre que s’inclogui en un «paquet més ampli» que inclogui, entre altres elements, la llargament postergada creació d’un Fons de Garanties de Dipòsits europeu.