Contundent i crític

Javier Lambán era un dirigent amb opinions contundents sobre gairebé tot. També sobre Pedro Sánchez. Junt amb Emiliano García-Page, però sense buscar tant la projecció a Madrid, Lambán, que va presidir Aragó entre el 2015 i el 2023, era el principal baró socialista crític amb el secretari general del partit i president del Govern. Com tants d’altres, va donar el seu suport a Susana Díaz quan l’andalusa va intentar desbancar Sánchez. Però, a diferència de molts, no va reconstruir després la seva relació amb el renascut secretari general, ni quan aquest va arribar per sorpresa a la Moncloa el 2018, arran de la moció de censura a Mariano Rajoy.

Al contrari. L’ascens de Sánchez no només va contribuir a eixamplar la distància que els separava. Si alguna cosa li molestava a Lambán era que Sánchez depengués de partits independentistes que li marquessin l’"agenda", així que totes les iniciatives destinades a calmar la crisi territorial a Catalunya (indults, reformes penals i, per descomptat, amnistia) van comptar amb la seva rotunda oposició. Però entre l’un i l’altre també hi havia una batalla pel poder orgànic, com es comprovava cada vegada que calia elaborar llistes electorals, amb el mandatari autonòmic col·locant els seus en els llocs de sortida i la direcció del PSOE esborrant els seus noms i substituint-los per d’altres. La disputa interna va arribar fins al gener d’aquest any, quan Lambán es va retirar com a líder dels socialistes aragonesos, però va impulsar el seu número dos, Darío Villagrasa, per enfrontar-se a la candidata de Sánchez, Pilar Alegría, ministra d’Educació i portaveu del Govern. Assumint que comptava amb pocs suports, Villagrasa va acabar fent un pas a un costat de la carrera, que es va resoldre sense primàries ni grans enfrontaments. Tot i així, Lambán assenyalava, en públic i privat, que el fet que una ministra liderés l’oposició a un president autonòmic (Jorge Azcón, del PP) suposava una "anomalia".

La "coherència"

Notícies relacionades

Feijóo reclama el desplegament de l’Exèrcit davant una "crisi nacional"

Galícia demana al Govern central més mitjans davant l’avenç imparable del foc

Malgrat les contínues topades, els col·laboradors de Sánchez dins el PSOE defensaven l’acció de Lambán com a president autonòmic. També reconeixien que una bona part de les iniciatives pactades pel cap de l’Executiu amb l’independentisme català eren "difícils" d’explicar en un territori com Aragó, i en qualsevol cas assenyalaven que Lambán, en el fons, era "coherent" en les seves posicions, malgrat que estigués "equivocat". Coherent, s’ha d’entendre, en el seu rebuig frontal a les mesures de Sánchez per atraure l’independentisme i alhora desinflar el seu suport entre els catalans.

Aquí, un breu repàs de les frases més taxatives en aquest camp per part de l’acabat de finar dirigent socialista. Sobre la llei d’amnistia: "Vulnera la igualtat davant la llei, trenca la separació de poders i soscava l’autoritat moral i política de l’Estat per fer front ara i en el futur a l’independentisme". Sobre el finançament singular català pactat entre el PSC i ERC: "És una atzagaiada. Si Madrid demanés el mateix, la resta hauríem d’anar-nos-en en pastera a Mauritània". I sobre el mateix president del Govern, a qui va arribar a acusar de "cabdillatge": "A Espanya li hauria anat millor" si Javier Fernández [expresident d’Astúries] hagués sigut líder del PSOE. Amb això, evidentment, va voler dir que, segons el seu parer, el país i el partit estarien millor sense Sánchez.