França aplica tocs de queda per reduir la violència juvenil després d’endurir la llei

La llei Attal, promulgada al juny, pretén reforçar l’autoritat del sistema judicial sobre els menors infractors, oferint diverses eines a les autoritats per aturar el problema de la creixent delinqüència juvenil. Una llei que, tot i que va néixer el 2023 després dels disturbis ocasionats per la mort del menor Nahel en mans d’un agent després de saltar-se un control policial, mira de donar resposta a un debat que no és nou, però sí més visible.

En les últimes setmanes, els enfrontaments entre la policia i grups de joves en diverses zones de França ha obligat alguns ajuntaments a decretar un toc de queda als menors perquè no puguin deambular pel carrer de nit si no van acompanyats d’un adult autoritzat. Una mesura que divideix l’opinió pública.

Malgrat que el nombre de menors implicats en delictes ha disminuït un 16% des del 2016 –passant de 274.000 a 228.000 el 2024, segons el Ministeri de l’Interior–, les agressions protagonitzades per adolescents són cada vegada més violentes i més freqüents. Les xifres del 2024 són preocupants: els joves d’entre 13 i 17 anys van ser responsables del 31% dels robatoris amb arma, del 35% dels robatoris sense arma i del 28% de les sostraccions de vehicles. A aquestes xifres s’hi sumen les agressions sexuals; un de cada quatre detinguts per aquests delictes era menor d’edat.

Números que es transformen en noms propis . El desembre passat, Abass, un noi de 16 anys, va ser apunyalat a la sortida de l’institut Rodin després d’una baralla entre estudiants de secundària. Unes setmanes després, el 24 de gener, Elias, de 14 anys, era assassinat a punyalades per dos adolescents després de resistir-se al robatori del seu telèfon mòbil.

Controls a les escoles

Aquest tipus de successos han obligat les escoles a augmentar la seguretat i portar a terme registres a les portes dels centres. Però les agressions no es limiten a l’entorn escolar. Al juliol, a la localitat de Besiers, per exemple, un policia va ser greument ferit pel llançament de material pirotècnic després d’una emboscada d’un grup de joves.

Les autoritats es reiteren en les xifres; "el nombre de menors davant la justícia ha baixat un 25%, però els actes són més violents i més mediatitzats", justifiquen. No obstant, no hi ha un consens sobre quin és l’origen d’aquesta recrudescència de la violència: ¿les xarxes socials, les "guerrilles urbanes" o la falta de control dels pares?

Des de fa anys, el president Emmanuel Macron ha posat sobre la taula en diverses ocasions la problemàtica relació que tenen els joves francesos amb les xarxes socials. Un espai que s’ha convertit en una arma de doble tall, on es produeixen situacions d’assetjament, bullying i agressions, però també, on es crea un efecte crida per portar a terme disturbis, com va passar en la passada final de la Champions. Després del triomf de l’equip parisenc, els carrers de tot França se sumien en un estrany festeig de violència i saquejos de comerços, que deixaven prop de 500 detinguts, majoritàriament menors, i dos morts.

A principis d’any, d’altra banda, set famílies franceses van denunciar TikTok arran del suïcidi dels seus fills, després d’haver e descobert al telèfon de les víctimes vídeos que promovien mètodes de suïcidi i comentaris d’assetjament d’altres joves que els incitaven a acabar amb la seva vida. Contingut que va esquivar qualsevol filtre i bloqueig de la plataforma.

Per al sociòleg Marwan Mohamed, investigador i autor d’Y a embrouille: Sociología de las rivalidades de barrio, l’explicació sobre el motiu de la creixent violència dels joves és més complexa: "Encara desconeixem els motius reals que hi ha darrere de les recents violències. S’estan portant a terme investigacions. La violència podria tenir el seu origen en un altre fenomen", explica el sociòleg.

No obstant, pel ministre de l’Interior, les xarxes són un "catalitzador d’odi i violència", però també són un espai que enalteix discursos vinculats amb el narcotràfic i amb les bandes urbanes, que atrapa "joves aturats, sense referents i units en el seu odi a França i a l’autoritat", va afirmar.

Les batejades per l’Estat com a "guerrilles urbanes", són grups de joves organitzats, majoritàriament menors, que ataquen les forces de seguretat amb pirotècnia, còctels Molotov i trampes molt ben preparades. Emboscades que en ocasions voregen la desgràcia, com el cas de Besiers. Per això diversos municipis han optat pels tocs de queda de menors, tot i que el sindicat policial Unité creu que la restricció de moviment "no és una solució duradora al narcotràfic".

L’autoritat dels pares

Davant l’evolució d’aquestes pràctiques i la impunitat dels joves davant la justícia, la llei de menors, aprovada recentment per l’Assemblea Nacional, inclou mesures com la compareixença immediata davant d’un jutge per a aquells menors de 16 anys que hagin comès delictes greus, no aplicar atenuació de la pena a més grans de 16 anys autors de fets greus o reincidents, i condemnar els pares responsables d’aquests joves delinqüents.

Notícies relacionades

Els líders europeus s’ofereixen per facilitar una reunió entre Trump, Putin i Zelenski per negociar la pau a Ucraïna

Zelenski i Trump es reuniran dilluns a Washington després de la cimera d’Alaska amb Putin

Segons l’opinió del Govern, la solució passa també per "restaurar l’autoritat a tots els nivells: en la família, a l’escola i al carrer", però en especial, fer "responsables els pares dels seus fills", com va declarar Macron el 2023.

Per això, a més de donar eines a les prefectures per instaurar un toc de queda de menors les nits d’estiu, els pares seran legalment responsables dels delictes que cometin els fills. Quan un menor porti a terme un delicte, els pares seran castigats amb penes d’entre sis mesos i tres anys de presó i multes de 7.500€ a 45.000€. A més, es procedirà a la suspensió de qualsevol ajuda que rebi la família, incloent-hi l’habitatge social. Per a les diferents associacions de defensa dels drets de la infància, aquestes lleis estigmatitzen els menors, criminalitzen la pobresa i assenyalen encara més les famílies vulnerables.