La liberalització ferroviària als grans països de la UE

La designació de les tres empreses que lluitaran per les principals línies de l’alta velocitat a Espanya (Renfe, SNCF i el consorci d’Ilsa i Trenitalia) marca una fita en la liberalització del transport ferroviari de passatgers a Espanya prevista en la normativa europea.

Aquest és un repàs pel procés que han seguit els grans països de la UE de cara a l’obertura del sector a la competència, que ha d’estar a punt per al 14 de desembre de 2020:

Regne Unit

Al Regne Unit, la liberalització es va iniciar en la dècada de 1980 amb el govern conservador de Margaret Thatcher, que va vendre diverses empreses estatals del sector ferroviari.

El seu successor, John Major, va completar la privatització de tot el sector a l’empara de la llei de ferrocarrils de 1993.

Les funcions de la British Railway Board, que gestionava la companyia pública British Railways, es van separar i diverses competències regulatòries es van traslladar a la nova Rail Regulator.

El control de la infraestructura va passar a la societat Railtrack i el manteniment de les vies i les operacions de trens de càrrega van ser venuts a diverses empreses privades, mentre es va adjudicar per concurs l’operació de trens de passatgers.

El 2001 Railtrack va fer fallida i les seves operacions van ser renacionalitzades i assumides per l’estatal Network Rail.

Itàlia

Itàlia va ser un dels primers països europeus a adoptar les directives comunitàries a la seva legislació i va liberalitzar el seu mercat ferroviari el 2012.

L’empresa pública Ferrovie dello Stato, nascuda el 1905, havia conservat el monopoli del sector, però el 2012 va començar a operar la companyia privada Italo-Nuovo Trasporto Viaggiatori (NTV).

Actualment, Ferrovie dello Stato continua sent de capital públic i s’encarrega de gestionar i mantenir les infraestructures a través de la seva filial Rete Ferroviaria Italiana i del servei de passatgers mitjançant Trenitalia.

El tren Italo de NTV, sorgit el 2006 a iniciativa d’un grup d’empresaris i des de l’any passat propietat del fons nord-americà Global Infrastructure Partners (GIP), és l’operador privat líder a la xarxa d’alta velocitat i competeix amb Trenitalia en el servei de viatgers.

Alemanya

Alemanya va començar la liberalització el 1994 amb la creació de l’empresa Deutsche Bahn (DB), societat propietat de l’Estat que va agrupar les dues empreses ferroviàries existents: la Bundesbahn, que tenia un endeutament de 34.000 milions d’euros, i la Reichsbahn, provinent de l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA), que precisava elevades inversions.

En el procés, conegut com a «Bahnreform», també es va traspassar la competència de transport ferroviari de passatgers del Govern federal als estats el 1996, i es va obrir el mercat a altres competidors.

Actualment, DB gestiona les infraestructures i xarxes i té competència en el transport de mercaderies i de rodalies, però no en els trajectes de llarg recorregut.

França

A França, l’estatal SNCF haurà de competir amb altres operadors en les línies interiors a partir del desembre del 2020.

SNCF Reseau és la gestora de les infraestructures ferroviàries i SNCF Mobilités opera en l’alta velocitat amb la marca Inoui per als trens de gamma alta i Ouigo per als de baix cost.

Notícies relacionades

La francesa SNCF i Air Nostrum competiran amb Renfe en l'alta velocitat

Les 57 rutes intercontinentals del Prat fan preveure un any de rècord

La SNCF explota trajectes internacionals en cooperació amb operadors d’altres països com ara Renfe, amb Elipsos entre França i Espanya; la belga SNCB, amb Thalys i Eurostar; l’holandesa NS; Deutsche Bahn, amb Aleo, i la suïssa CFF, amb Lyria.

Des del 2010, Thello, filial al 100% de Trenitalia, competeix amb SNCF en les línies internacionals entre França i Itàlia.