Botigues de productes frescos cada 400 metres: l’urbanisme densificat afavoreix la instal·lació de comerços de proximitat

«Si entenem que alimentar-se és un dret fonamental, és lògic pensar que les administracions, quan vagin a dissenyar nous barris, també pensin com es distribuiran els aliments, per la qual cosa és clau donar cabuda als establiments detallistes, però també a mercats majoristes que subministrin a aquestes botigues amb productes de proximitat i de qualitat», remarca Adrià Rodríguez, investigador a l’ Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).

De fet, prossegueix Josep Maria Bonmatí, director general de l’associació Aecoc, que agrupa empreses del gran consum, «està vist que els models urbanístics densificats faciliten la instal·lació del comerç urbà, de proximitat, davant el sistema més dispers, d’urbanitzacions disseminades, que dona peu a la creació de centres comercials, en els quals els clients es desplacen amb els seus vehicles». Això ha d’anar acompanyat, afegeix Bonmatí, d’una regulació municipal que afavoreixi «que les plantes baixes dels edificis es destinin a comerços, cosa que permet, de passada, que els veïns no hagin de realitzar desplaçaments tan llargs».

El director general d’Aecoc recorda que el fet que el preu de la vivenda s’hagi disparat, «ha afectat també el consum, ja que moltes persones han de dedicar una part important dels seus ingressos a pagar el pis i això ho compensen substituint els productes més cars per altres de més econòmics». Per això, Bonmatí aplaudeix la iniciativa avançada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, en una entrevista amb EL PERIÓDICO de densificar els barris on sigui possible.

Això s’ha vist, indica Adrià Rodríguez, en les àrees residencials abans esmentades, excepcionalment denses, en les quals el consum diari de fruita, verdura i peix fresc dels veïns és fins a un 30% inferior respecte al conjunt de l’entorn de la capital catalana. Augmenta, en canvi, la ingesta de productes processats, begudes ensucrades i menjar ràpid, que són molt més accessibles.

Deserts i pantans alimentaris

I no es tracta únicament d’un tema relacionat amb el fet que les rendes de la població siguin més baixes, sinó que és una qüestió de disponibilitat o de tenir-lo a l’abast de la mà. Així, de mitjana, el 89% de la població metropolitana viu en entorns amb alta presència de menjar poc saludable a pocs minuts de la llar, segons constata un estudi publicat el març passat per l’IDRA, del qual Rodríguez és coautor. «Ens trobem que hi ha barris que són deserts alimentaris, cosa que significa que no hi ha oferta de productes en un radi de cinc minuts a peu i que, en contrapartida, es produeixen situacions que denominem com a pantans alimentaris, en els quals hi ha una sobreoferta de menjar ràpid i no saludable», indica l’investigador de l’IDRA.

Notícies relacionades

Illa promet als alcaldes suport polític, econòmic i jurídic per construir «tant habitatge com càpiga» als seus municipis

Experts proposen crear un centre públic d’aliments frescos al Besòs davant l’augment del consum d’ultraprocessats

Això és justament el que s’hauria d’evitar a l’hora de planificar les noves zones densificades, defensa. «Caldria pensar també, per descomptat, a construir mercats municipals i a ubicar, en la mesura possible, mercats de pagès amb productes frescos cultivats als voltants», afegeix Rodríguez, que insisteix en la necessitat que les administracions s’hi impliquin de manera activa.

Mentrestant, aquest comerç minorista de proximitat afronta reptes de pes, recorda David Cesar Heymann, economista i autor de l’estudi ‘Perspectives de l’economia espanyola en clau sectorial 2025-2026’ publicat per CaixaBank Research, com «la competència del comerç electrònic, la transformació digital i els canvis en els hàbits de consum que exigeixen una ràpida adaptació», una cosa que també deixarà la seva empremta en el teixit comercial d’aquests barris densificats.