Port de Barcelona invertirà 90 milions en tecnologia en cinc anys

Port de Barcelona invertirà 90 milions d’euros en cinc anys en tecnologia. La renovació tecnològica dels ports canviarà la seva fisonomia a escala internacional de manera accelerada el pròxim lustre com a conseqüència d’una revolució aparellada al que s’ha anomenat els ‘smart ports’ o ports intel·ligents. Segons càlculs de Port de Barcelona, entorn de 62 milions d’euros es destinaran a l’electrificació d’amarratges, almenys 10 milions seran per a infraestructures de telecomunicacions, 5 per a inversions en projectes recurrents i la resta arribarien de la mà de nous projectes promoguts o finançats per Ports de l’Estat, que disposa d’una dotació global d’uns 25 milions (d’aquests, bona part es podrien destinar a desenvolupaments de Port de Barcelona). A aquest paquet d’inversions directes previstes s’hi haurien de sumar quantitats importants per part dels mateixos operadors, però que són difícils de quantificar.

La presidenta de Port de Barcelona, Mercè Conesa, va exercir aquest dimarts de mestra de cerimònies a la fira Smart Ports i va presentar la que pot consolidar-se com a aliança tecnològica de ports capdavanters a escala mundial, de la mà dels ports d’Anvers, Mont-real, Hamburg, Rotterdam i Los Angeles. L’aliança, batejada com a grup Piers of de Future, parteix del convenciment que el desenvolupament tecnològic ha d’arribar d’entorns de cooperació, ja que en els temps que corren la tecnologia deixa de ser exclusiva molt de pressa i l’estandardització de processos ha de ser prioritària. Curiosament, la gran estratègia comercial del Port de Barcelona és també competir amb els ports del nord d’Europa com a porta marítima d’entrada al mercat comunitari, però en qüestions tecnològiques aquesta competència es transforma en cooperació.

El repte de remodelació tècnica que plantegen els ports en els pròxims anys és rellevant. Un dels capítols a desenvolupar és el del control d’accés a la infraestructura i el control dels fluxos de mobilitat, de gran incidència en les emissions contaminants i el trànsit rodat a Barcelona. «Fa cinc anys, un transportista havia de parar almenys quatre o cinc vegades a les instal·lacions portuàries per presentar documentació a les duanes i a les diferents terminals. Actualment, aquests accessos estan ja automatitzats en gran part i en el 90% dels casos només han de fer una parada», expliquen al port. Aquesta ‘smart reality’ és un primer pas per a una modernització integral de la infraestructura, que repercutirà en estalvis milionaris i millores mediambientals inajornables.

Equips de treball

Segons Mercè Conesa, l’acord tecnològic internacional de Port de Barcelona passarà per «establir equips de treball conjunts per desenvolupar els plans presentats, que en el cas de Barcelona s’han plasmat en quatre, amb el de l’electrificació com a més important», però ressalta que «és la primera vegada que ports importants s’alien per presentar noves propostes tecnològiques i impulsar-les de manera conjunta».

Emma Cobos, directora de Desenvolupament de Negoci de Port de Barcelona, també presenta en aquest fòrum una aplicació de control de contenidors mitjançant sensorització o les denominades Virtual Gates, «aplicació amb què es monitora en temps real el que passa als accessos a les terminals de contenidors», cosa que permet fer previsions de trànsit precises amb 48 hores d’antelació. Una altra solució presentada per Port de Barcelona és la denominada Smart Maritime Traffic Management, solució desenvolupada pel departament d’operacions per optimitzar el trànsit de barcos dins del port.

El projecte d’electrificació dels molls permetrà reduir en un 51% les emissions d’òxids de nitrogen i un 25% les de partícules en suspensió l’any 2030. La inversió està aparellada al desenvolupament de les aplicacions necessàries per a la gestió energètica i l’optimització de consums.

Una quarantena de projectes

En conjunt, els ports englobats en el que s’ha denominat el grup Piers of the Future presentaran aquests dies a Barcelona un total de 40 projectes de desenvolupament tecnològic, molts ja en marxa. L’àrea d’innovació tecnològica del Port d’Anvers està treballant a construir una xarxa de drons automatitzats per monitorar el port. També vol crear noves oportunitats de negoci amb l’enviament terrestre intel·ligent controlat a distància o autònom.

Un altre dels seus projectes estrella, que va rebre especial atenció per part de Conesa, és la creació d’un bessó digital, el ‘twin port’, una còpia virtual del port per ajudar en la gestió de l’àrea portuària. Aquest projecte sembla que es farà realitat a Barcelona. A més, a Anvers estan apostant per diferents energies sostenibles, com per exemple el primer remolcador d’hidrogen del món.

El Port d’Hamburg presenta diversos projectes relacionats amb la innovació, la unió port-ciutat i les noves tecnologies. Un d’ells és el Port City Model, que té per objectiu desenvolupar una eina que simplifiqui la presa de decisions en l’optimització dels processos portuaris. Una altra de les seves novetats és el BIM (Building Information Modeling), que brinda també la possibilitat de planificar i mantenir la infraestructura del port mitjançant l’ús de bessons digitals. Així mateix, volen introduir la tecnologia 5G a tota la infraestructura del port.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Per la seva banda, el Port de Los Angeles comparteix la seva experiència entorn del portal Port Optimizer, el seu sistema de comunitat portuària, i sobre el Cyber Resilience Center, punt de control per a l’intercanvi d’informació sobre amenaces cibernètiques entre les empreses i el port, per lluitar junts contra els riscos cibernètics.

Entre les últimes incorporacions tecnològiques del Port de Mont-real hi ha la navegació electrònica, una eina digital a bord que ajuda els capitans i pilots de barcos a planificar el seu viatge fins a arribar a l’enclavament canadenc. També compta amb el Trucking Portal, una aplicació perquè els camioners coneguin en temps real la situació del trànsit al port i així augmentar-hi la fluïdesa i reduir-hi les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Les millores inclouen anàlisis predictives basades en intel·ligència artificial que proporcionen previsions de cua amb hores d’antelació. També aposten per la idea ‘twin port’ amb un programa que permet crear una rèplica 3D de les instal·lacions per simular, per exemple, situacions d’emergència perquè l’autoritat portuària pugui estudiar-hi possibles intervencions.