Per un sector comercial més fort

Per a la gent que ens dediquem al comerç resulta satisfactori comprovar com en moltes converses amb familiars o amics, sovint, hi ha algú que explica com la primera responsabilitat adulta que va rebre en la infància va ser l’encàrrec d’anar a la botiga del barri a comprar qualsevol article que feia falta a casa. Aquesta primera experiència amb el món de la responsabilitat ha marcat molta gent en la relació que han tingut amb el comerç i ha creat forts vincles amb moltes generacions de ciutadans.

El comerç constitueix avui un dels pilars fonamentals de l’economia espanyola, no només pel pes quantitatiu que hi té–representa el 13% del conjunt de l’economia nacional–, sinó també per l’impacte directe en la vida quotidiana de milions de persones. Parlar del sector comercial és parlar d’ocupació, de cohesió social, d’equilibri territorial i, en definitiva, de la vertebració del país. No en va, genera el 17% de l’ocupació a Espanya, cosa que el converteix en un dels motors d’ocupació més grans.

Més enllà de les xifres, el comerç compleix una funció essencial que sovint passa desapercebuda: garanteix el proveïment de la població, fins i tot en els moments més difícils. Les diverses crisis viscudes, que tensionen al màxim les cadenes de subministrament, han posat de manifest la resiliència d’un sector que, lluny d’aturar-se, ha sabut sempre adaptar-se amb rapidesa i eficàcia. Aquesta capacitat d’adaptació a qualsevol circumstància demostra que estem davant d’un sector altament eficient i productiu, capaç de reinventar-se en els contextos adversos. Avui ens enfrontem a una crisi nova i incerta derivada del conflicte a l’Orient Mitjà, i estem segurs que el nostre sector tornarà a donar la cara.

Desafiaments

A més, el comerç infon vida al carrer, de manera que genera relacions humanes i contribueix a la seguretat i dinamització dels entorns urbans i rurals. Com moltes vegades s’ha dit, les ciutats són filles del comerç. I això es fa especialment palpable en molts municipis afectats per la despoblació, on el comerç és molt més que una activitat econòmica: és un servei essencial. La seva desaparició no només implica pèrdua d’ocupació, sinó també un deteriorament profund del teixit social i de la qualitat de vida.

No obstant, malgrat la rellevància que té, el sector s’enfronta a desafiaments estructurals que amenacen la seva pròpia sostenibilitat, a mitjà i llarg termini. Un dels principals reptes és l’excés de càrrega regulatòria. Les empreses comercials han de bregar amb un entramat normatiu complex, procedent de diverses administracions –europea, estatal, autonòmica i local–, que en moltes ocasions resulta redundant, contradictori o desproporcionat. Aquesta sobrecàrrega no només dificulta l’activitat diària, sinó que també resta competitivitat, desincentiva la inversió i acaba perjudicant el consumidor final. Sens dubte, posem en valor els esforços de diagnòstic i simplificació que actualment fan la Secretaria d’Estat de Comerç i diversos governs autonòmics, però encara es tracta d’un llarg camí, ja que persisteixen diversos projectes legislatius que amenacen la productivitat del sector.

A això s’hi afegeix un problema cada vegada més apressant: les dificultats per garantir relleu generacional. Molts comerços tradicionals continuen veient com els propietaris es jubilen sense trobar continuïtat per a la seva activitat, i aquesta tendència posa en risc la supervivència d’un model comercial que ha sigut clau en la configuració social i econòmica del país.

Un altre factor preocupant és l’absentisme laboral, que impacta directament en la productivitat i en l’organització dels negocis. En un sector en què l’atenció al client és fonamental, qualsevol alteració imprevista a les plantilles té conseqüències immediates. Afrontar aquest problema creixent, que no només és d’índole econòmica sinó social, requereix un enfocament integral que atorgui un paper més actiu a les mútues.

Malgrat tots aquests problemes, el comerç espanyol ha demostrat que té una notable capacitat de resistència. Ha incorporat noves tecnologies, ha avançat en la digitalització, ha millorat els processos logístics i ha diversificat els canals de venda. La convivència entre el comerç físic i el comerç electrònic és avui dia una realitat que, ben gestionada, pot convertir-se en una oportunitat per enfortir-nos.

En aquest context, resulta imprescindible que les administracions públiques ens escoltin com a sector, per saber de primera mà les necessitats que tenim i avaluar l’impacte real de qualsevol mesura nova. La millor regulació no és ni de bon tros la més abundant, sinó la més eficaç.

Per reflexionar sobre totes aquestes qüestions i celebrar un dia de trobada i afirmació sectorial, la Comissió de Comerç, Competitivitat i Consum –coneguda com a C4– de la CEOE hem posat en marxa la sisena edició de la Trobada de Comerç, que se celebrarà el 29 d’abril a la ciutat de Toledo, amb la imprescindible col·laboració de la Confederació Regional d’Empresaris de Castella-la Manxa (CECAM).

Notícies relacionades

Puig suma 1.000 milions en borsa al cap d’un mes negociant amb Estée Lauder

Telefónica rastreja grans compres al Brasil

A més de les intervencions de primer ordre institucional –del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, fins a la secretària d’Estat de Comerç, Amparo López Senovilla, passant pel president de la CEOE, Antonio Garamendi, o el president del CECAM, Ángel Nicolás–, en aquesta ocasió comptarem, per analitzar el present i el futur del sector, amb experts com el general de brigada de l’Exèrcit de Terra Víctor Bados; el catedràtic d’Economia José María O’Kean; la directora general de Turisme, Comerç i Artesania de Castella-la Manxa, Arantxa Pérez, o la triple medallista olímpica Lydia Valentín. Tots ells, conduïts per la batuta de la comunicadora Macarena Berlín.

El comerç no demana privilegis sinó condicions adequades per continuar exercint el paper tan essencial que exerceix en la societat. Per tenir un sector cada dia més fort, us esperem un any més a tots: comerciants, proveïdors, consumidors i autoritats. Ens veiem a Toledo.