Anar al contingut

Reacció dels mercats

Enveja de la prima portuguesa

La prima de risc del deute públic espanyol empitjora lleugerament després del 10-N

Els mercats financers premien l'estabilitat política lusitana i castiguen la incertesa espanyola

Rosa María Sánchez

Enveja de la prima portuguesa

J J Guillen

Els mercats financers han rebut sense escarafalls els resultats de les eleccions generals del 10 de novembre. La borsa es va mantenir plana al llarg de dilluns (amb lleus pèrdues al matí, abans de tancar amb un insignificant descens del 0,06%). Tampoc va ser gaire rellevant la variació experimentada en la prima de risc (diferència entre el tipus d’interès del deute públic espanyol a 10 anys i l’alemanya), que va pujar 1,2 punts bàsics, fins als 66,80 punts. Aquest lleuger moviment, no obstant, eixampla una mica més la bretxa entre Espanya i Portugal, un país en què el deute a 10 anys va passar a tenir un tipus d’interès inferior al del bo espanyol des del 4 d’octubre, en premi a l’estabilitat política aconseguida després de les seves eleccions generals del mes passat.

A Espanya, l’evolució de la prima de risc no és alarmant. El tipus d’interès del bo espanyol es manté en l’entorn del 0,42%, sense allunyar-se gairebé del mínim històric del 0,1% del 16 d’agost. Resulta cridanera, no obstant, la diferent evolució de les últimes setmanes, amb una prima de risc a la baixa a l’estable Portugal i amb lleugeres tensions a l’alça a la políticament inestable Espanya.

La clau és a Europa

L’agència de qualificació de risc DBRS –l’única els serveis de la qual estan contractats pel Ministeri d’Economia espanyol– va expressar la seva preocupació per la inestabilitat política que auguren els resultats electorals del 10-N en un context de desacceleració econòmica, amb una elevada taxa d’atur, la reforma pendent del sistema de pensions i la tensió política a Catalunya.

Amb tot, «és important destacar que, independentment del resultat, esperem que el pròxim Govern respecti i operi dins del marc fiscal de la Unió Europea, i que mantingui la tendència millorada en les mètriques espanyoles de dèficit i deute a PIB», va afirmar Javier Rouillet, vicepresident de la divisió de ràtings sobirans de DBRS.

Els analistes de Natixis es van mostrar més pessimistes. Per ells, els resultats electorals són el reflex d’«una terrible crisi de representació i una profunda desconfiança dels espanyols», segons Philippe Waecther, economista en cap d’Ostrum AM (gestora de NATIXIS IM). «El principal risc d’aquesta situació a curt termini és un impacte negatiu en el creixement», va advertir, ja que «si finalment es materialitza la impossibilitat de formar un Govern, això serà negatiu per als mercats. Hi ha un risc per al creixement i un risc de coherència a llarg termini de la política econòmica». Segons aquest economista, «podem donar gràcies al Banc Central Europeu per haver adoptat un nou QE (compra de deute) per limitar l’impacte de la incertesa política als mercats».