Anar al contingut

disturbis a Catalunya

Un col·lectiu de 73 directius, empresaris i polítics surten en defensa dels Mossos

El manifest exigeix al Govern i al Parlament que actuïn de «manera responsable» i que TV-3 «recuperi el seu caràcter de servei públic»

Agustí Sala

Un col·lectiu de 73 directius, empresaris i polítics surten en defensa dels Mossos

FERRAN NADEU (Ferran Nadeu)

Pas endavant. Un col·lectiu de 73 directiusempresaris i, fins i tot, exconsellers de la Generalitat ha firmat un manifest «en defensa dels Mossos i de les institucions catalanes». Al seu torn, reclamen al Govern de Quim Torra i al Parlament «que actuïn de manera responsable» i que TV-3 «recuperi el seu caràcter de servei públic, avui totalment perdut».

Entre els signants, molts dels quals es declaren defensors d’una «tercera via» entre l’independentisme i la negativa a entaular qualsevol tipus de diàleg, hi ha els exconsellers Antoni Fernández TeixidóXavier Pomés i Josep Miró i Ardèvol; la politòloga i presidenta de Lliga Democràtica, Astrid Barrio; l’expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch; l’antic diputat pel PP català Ricard Fernández Deu, i l’exvicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay.

També hi figuren l’exsecretari d’Economia amb el PSOE i professor de l’IESE Alfredo Pastor; l’exambaixador a la Xina Eugeni Bregolat; l’economista Jordi Alberich; el president i fundador de Numintec, José María Torres, membre de l’oposició en la direcció independentista de la Cambra de Comerç de Barcelona, presidida per Joan Canadell; el notari Juan-José López Burniol; el president de l’Institut Agrícola Català Sant Isidre, Baldiri Ros, entre d’altres.

En el text del col·lectiu, que s’autodenomina ‘Converses a Catalunya’, es destaca que la Policia Nacional, la Guàrdia Civil «i, especialment, el cos dels Mossos d’Esquadra, institució essencial en el nostre autogovern, van haver d’intervenir per afrontar la violència organitzada» de fa dues setmanes a Barcelona i a altres ciutats catalanes.

Inapropiat i irresponsable

Els signants qualifiquen com a «inapropiats per irresponsables els atacs efectuats per una part del Parlament de Catalunya i per part del president de la Generalitat, cosa que és més greu».  Els autors del manifest consideren «clamorosament injust i contrari a les necessitats de Catalunya voler obrir una espècie de «causa general» contra la policia.

Al seu torn, consideren encara més greu que en l’entorn del Govern «no s’hagi condemnat la violència al carrer» i que no es presenti en les causes obertes contra els presumptes inculpats. I, segons els signants, «aquests atacs s’han produït i multiplicat també des de la Televisió Pública de Catalunya de manera inacceptable».  

Critiquen «tant la violència activa, com la passiva, generada per aquells que impedeixen de manera reiterada i sistemàtica l’exercici del dret a la docència i a l’estudi, el dret ala feina i a la lliure circulació i accés», i destaquen que les forces de seguretat han actuat «amb professionalitat i entrega».

En el manifest admeten que, a l’actuar en «condicions penosament difícils, es pot haver produït algun cas d’excés en la seva actuació, que no desvirtua la positiva qualificació global i que, en tot cas, seran els mateixos cossos policials els que, en primer terme, ho abordaran».