19 febr 2020

Anar al contingut

política monetària

El BCE admet la creixent divisió interna sobre les seves mesures

Les actes reflecteixen que diversos membres es van oposar a algunes de les iniciatives aprovades al setembre

P. Allendesalazar

El BCE admet la creixent divisió interna sobre les seves mesures

ARMANDO BABANI

El Banc Central Europeu (BCE) es troba en una situació de divisió interna amb escassos precedents a compte de les mesures a prendre davant de la desacceleració de la zona euro. Diversos dels governadors de bancs centrals nacionals membres del seu consell de govern han expressat públicament la seva oposició a totes o algunes de la bateriad’iniciatives adoptades per l’organisme al setembre, com és el cas dels d’Alemanya, Àustria, Països Baixos, Estònia i, en un gest poc habitual, França. La publicació aquest dijous de les actes de l’última reunió de l’òrgan que decideix la política monetària de l’euro són una prova d’aquesta divisió.

El document mostra que «tots els membres» del consell de govern van estar d’acord en la «necessitat d’actuar» davant del fet que la inflació segueixi lluny de l’objectiu de la institució (per sota, però a prop del 2%), així com a instar als Governs amb marge pressupostari a activar polítiques d’estímul fiscal per combatre la frenada econòmica. Alguns consellers, amb tot, van considerar que les previsions econòmiques de l’organisme són encara «massa optimistes», tenint en compte que es basen en el fet que el ‘brexit’ i la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina es tancaran amb acords.

A partir d’aquí van començar les diferències: cap mesura es va adoptar per unanimitat. «Es van expressar una sèrie de reserves sobre elements individuals del paquet de polítiques proposat», apunten diplomàticament les actes, que en qualsevol cas donen mostra d’un grau de discordança major que en trobades anteriors. Les discrepàncies més grans es van centrar en dos aspectes concrets: la reactivació de la compra de deute públic i privat (20.000 milions d’euros al mes) i la decisió d’eximir una part dels diners dipositats al BCE pels bancs del tipus negatiu del -0,5% (que implica que els entitats reben de la institució menys diners del que hi deixen aparcat). 

Falcons i coloms

Alguns consellers van proposar retallar aquest tipus negatiu que es cobra als bancs en 20 punts bàsics en lloc de 10, fins al -0,6%, però a canvi de no reprendre les adquisicions de bons. Alguns crítics van argumentar que aquestes compres no són eficients, i altres que era aviat per reactivar-les. L’alemanya Sabine Lautenschläger, una dels sis consellers executius de l’organisme, va presentar uns dies després la seva dimissió, entre altres motius per la seva oposició a aquesta mesura.

El consell del BCE fa anys que està dividit entre els considerats ‘falcons’, partidaris d’una política monetària més ortodoxa i limitada, i els anomenats ‘coloms’, favorables que la institució vagi tot el lluny que faci falta dins dels seus límits legals d’actuació. Els segons són majoria i han conformat un nucli de prou recolzament al president sortint, Mario Draghi. Els últims pronunciaments públics dels primers s’han interpretat com un moviment per marcar el terreny a la seva successora, Christine Lagarde, que assumirà el càrrec en uns dies.