Funcas afirma que la paràlisi política ja té cost per a l'economia

La Fundació de Caixes d’Estalvis (Funcas) ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement i ocupació per a aquest any i el que ve, mentre ha empitjorat els seus pronòstics sobre els comptes públics. Segons Funcas, durant el 2019, el 2020 i el 2021 l’economia espanyola creixerà per sota del 2%, la creació d’ocupació baixarà a la meitat el 2020 i no hi haurà reducció del dèficit públic, que continuarà instal·lat per sobre del 2%. Per al 2019, Funcas eleva la seva previsió de dèficit fins al 2,4% del PIB, sis dècimes per sobre de l’objectiu compromès davant de Brussel·les.

«Les dades apunten a una desacceleració, però no a una recessió» va dir el director general de Funcas, Carlos Ocaña, durant la presentació de les noves previsions del servei d’estudis. El que s’entreveu és «un final de cicle econòmic», que podria tocar terra el 2020, abans de reprendre una lleugera millora l’any següent; «però no una recessió», va reblar.

Sense ser la causa principal d’aquest empitjorament, Funcas adverteix que «la paràlisi política i l’absència de reformes ja suposen un cost per a l’economia», segons Ocaña.

Del 2,4% a l’1,9%

En particular, Funcas ha rebaixat en tres dècimes el creixement previst per a aquest any, des del 2,2% a l’1,9%. Dues dècimes d’aquesta revisió es deuen al nou camí de Comptabilitat Nacional publicada per l’INE, per canvis metodològics en el marc d’Eurostat, que han fet que l’organisme oficial baixés del 2,6% al 2,4% el creixement estimat per al 2018. L’altra dècima de revisió a la baixa en les previsions de Funcas obeeix a  la pèrdua de vigor del consum i de la inversió.

Per al 2020, la retallada de la previsió ha sigut molt més gran, de cinc dècimes, fins a l’1,5%. No obstant, per al 2021 es projecta una lleugera recuperació de l’economia, amb una taxa prevista de l’1,8%, en un context d’una previsible millora gradual de l’economia alemanya a partir de la segona meitat del 2020 i d’una millora del sector de l’automòbil. 

Amb les seves noves previsions, Funcas se situa en la part baixa d’algunes de les últimes revisions a la baixa realitzades per diferents serveis d’estudis. El Consell d’Economistes també apunta l’1,9% per a aquest any. El Banc d’Espanya preveu una taxa del 2% per al 2019. El Govern sospesa rebaixar la seva actual previsió oficial, del 2,2%. 

Aspectes positius

«Malgrat el mal entorn internacional, els fonaments de l’economia espanyola no mostren els desequilibris que la van llastar durant l’última crisi», ha valorat el director de Conjuntura de Funcas, Raymond Torres.

A més, l’economia espanyola continuarà creant ocupació malgrat créixer per sota del 2%, una barrera per sota de la qual en el passat no s’aconseguia generar nous llocs. «Aquest llindar sembla haver-se reduït com a conseqüència dels canvis en el mercat laboral, com l’augment del treball a temps parcial i el recurs de les empreses a ajustaments interns, en comptes de reduir plantilla», apunta Funcas, en una al·lusió a les últimes reformes. «Aquest canvi de comportament en el mercat laboral contribueix a explicar que anem a una desacceleració i no, a una recessió», segons Torres. 

Del 2,4% a l’1,9%

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El context internacional, les tensions comercials, el ’brexit’, l’empitjorament de les expectatives i l’esgotament de la demanda embassada que venia estirant el consum en els últims anys són les raons principals que expliquen la frenada de l’economia espanyola, que passarà d’un creixement del 2,4% en el 2018 a l’1,9% previst ara per Funcas.

Funcas no ha calculat quina part de la desacceleració econòmica pot ser imputable a l’absència de reformes en els últims anys d’inestabilitat política, prolongada aquest any per la doble convocatòria d’eleccions generals. No obstant, es considera que «el menor dinamisme del consum i de la inversió, o la menor creació d’ocupació, no només reflecteixen la mala evolució dels mercats internacionals sinó també les pitjors expectatives de consumidors i empreses» per la paràlisi política. En sentit contrari, s’afirma que comptar amb un Govern estable i un programa de reformes podria ajudar a millorar les previsions.