Ramón Mateo : "Necessitem un debat informat per poder prendre decisions eficaces"

¿Per què és necessària o convenient aquesta iniciativa de posar en marxa un observatori de la vivenda a Espanya?

Perquè la vivenda és la principal preocupació dels espanyols. El seu preu ha augmentat un 71% en l’última dècada. Ha passat el mateix amb els lloguers, amb pujades de més del 50%. Avui els espanyols dediquen més del 40% del sou a pagar el lloguer. Però sobretot perquè, per la importància d’aquest debat, és imprescindible, primer, comptar amb evidències per poder trobar solucions i, segon, generar les condicions d’acord entre diferents per fer-ho possible. Moltes vegades les posicions i propostes estan condicionades per multitud d’interessos i biaixos. L’Observatori de la Vivenda Prensa Ibérica-Santander aspira a convertir-se en un referent que ofereixi coneixement científic per a un debat més informat, crear les condicions per a l’acord entre diferents postures, incorporar els diferents nivells de l’Administració i prendre millors decisions.

¿Què aportarà aquest observatori en comparació amb altres estudis periòdics que ja es publiquen al sector immobiliari?

Perquè ens basem en un estudi periòdic de percepció social com la base per construir polítiques públiques: les dades són el pretext per generar un debat constructiu entre diferents per fer propostes que donin resposta a una prioritat social. L’Observatori de la Vivenda posa el focus en la percepció social del problema de la vivenda, aspira a fer-ho de manera sistemàtica, en diferents territoris i al llarg del temps, i, a més, vol contribuir a generar les condicions d’acord entre diferents generant espais en diferents ciutats d’Espanya amb decisors institucionals i representants socials o empresarials per identificar diagnòstics compartits i proposar solucions.

El debat social sobre la vivenda sol estar ple de soroll. ¿L’observatori pot contribuir a generar una anàlisi constructiva?

Sens dubte. Davant del soroll: coneixement. De vegades és inevitable que el factor emocional i anecdòtic ocupi el debat per sobre de l’anàlisi i les dades, amb una temptació constant d’assumir que les mateixes posicions reflecteixen el que pensa la població: gairebé tothom té una vivenda i gairebé tothom té una opinió. A més, hi ha molts actors implicats en la solució: immobiliàries, propietaris i arrendataris. Si no es canalitza la conversa, tenim el caldo de cultiu perfecte per a un debat polaritzat i en el qual prendre bones decisions que, a més, comptin amb suport social, es torna gairebé impossible. Per això l’Observatori de la Vivenda Prensa Ibérica-Santander és una iniciativa fonamental, perquè, primer, té per objecte aportar evidències sobre "què pensa realment la població» com a base per tenir una referència comuna per a tots els actors que participen en el debat de la vivenda.

¿Qui participarà en les trobades que s’organitzaran?

Volem que les evidències generades per l’Observatori serveixin per impulsar un debat de qualitat del qual puguem fer partícips tots els actors rellevants en aquesta matèria: des de decisors públics i representants polítics de l’àmbit nacional, autonòmic o local, directius empresarials, experts, acadèmics o líders d’opinió. Perquè, com sabem a beBartlet, cap transformació s’aconsegueix unilateralment. Si volem impulsar solucions que abordin de manera efectiva els reptes que tenim en el sector de la vivenda, cal comptar amb molts actors.

¿Considera que les mesures impulsades per les diferents administracions públiques per resoldre aquesta problemàtica seran efectives?

Han sigut molt limitades i han posat el focus principalment en la demanda, sense abordar el problema de l’oferta. La Llei estatal reguladora del dret a la vivenda, malgrat tota la polèmica generada, ha tingut un impacte molt reduït perquè bona part de les seves mesures no han arribat a fer efecte perquè la seva aplicació corresponia a les comunitats autònomes. Això redueix l’evidència de la qual disposem per avaluar-ne els efectes. I, d’altra banda, iniciatives com la reforma de la Llei del sòl, concebudes per dotar de més seguretat els procediments urbanístics i agilitzar els tràmits per al desenvolupament de noves vivendes, estan paralitzades davant la incapacitat d’arribar a un acord polític. No podrem avançar mentre continuem abordant el problema de la vivenda des d’una visió parcial, que qualifiqui la procedència o no de possibles solucions en funció de quines siguin i no dels seus resultats.

¿Creu necessari un gran pacte d’Estat en aquesta matèria?

Absolutament. La vivenda és un bé bàsic i els problemes al voltant del seu accés afecten de manera directa o indirecta tota la població. I parlem d’un problema que no és només social, sinó també econòmic, perquè l’encariment de la vivenda té com a conseqüència reduir la renda disponible de les llars; renda que podrien destinar a altres béns de consum i serveis, que no obstant no arriben a desenvolupar-se, o bé a l’estalvi. Hi ha pocs fenòmens tan transversals. Hauríem de ser capaços d’arribar a un consens respecte al diagnòstic de quin és el problema i respecte a quina hauria de ser la manera d’abordar les possibles solucions. Avui no existeix. I l’Observatori de la Vivenda és una iniciativa que vol contribuir de manera decisiva a aquest acord, aportant evidències per impulsar un debat més informat i generant les condicions de diàleg i d’entesa entre diferents que són catalizadores de l’acord.

Notícies relacionades

Acceleració dels preus pel creixement econòmic

Xavier Vilajoana: "Hem de pensar en les pròximes generacions, no en les pròximes eleccions"

¿Quin tipus de mesures creu que s’haurien d’impulsar per reconduir aquesta crisi?

Actualment, tenim un desajust enorme entre oferta i demanda de vivenda: no hi ha prou vivendes en aquells llocs on la població vol viure. Corregir aquest desajust requereix mesures d’oferta, com les dirigides a simplificar i agilitzar els tràmits per a la construcció de noves vivendes o la rehabilitació d’immobles o els incentius per augmentar l’oferta del lloguer. Però també calen mesures de demanda, que facilitin l’accés de tots els grups de població a una vivenda adequada a les seves necessitats. Per exemple, mitjançant mesures per facilitar l’accés al finançament o a un lloguer. I, per acabar, és important tenir una visió holística. La demanda de vivenda d’una persona està condicionada per molts factors: on té el seu arrelament, on treballa, on disposa d’equipaments públics... I moltes vegades la resposta més eficaç passa precisament per treballar-hi. De fet, entre els objectius de l’Observatori de la Vivenda hi ha identificar les causes de fons que defineixen aquestes necessitats de vivenda de la població per poder dissenyar polítiques més eficaces.