16 febr 2020

Anar al contingut

Tancament de bases de Ryanair

Els sindicats de Ryanair asseguren que «encara hi ha esperança» a la base de Girona

«Hi està havent molts moviments per part de la Generalitat», asseguren fonts sindicals.

USO, Sitcpla i Sepla es queixen dels serveis mínims i que el Govern «no fa res» per intervenir-hi

Sara Ledo

Els sindicats de Ryanair asseguren que «encara hi ha esperança» a la base de Girona

Wolfgang Rattay

Cada vegada queda menys per al 8 de gener, dia en què Ryanair havia anunciat el tancament de quatre bases a Espanya (Gran Canària, Las Palmas, Lanzarote i Girona), tot i que en el cas de l’aeroport català encara «hi ha esperança» per a un possible indult. «Hi està havent molts moviments per part de la Generalitat», asseguren fonts sindicals.

«A Girona, aquesta pràctica de dir que se’n va de la base és habitual per aconseguir més subvencions. Ens consta que hi ha moviments per allà (del Govern) i que la iniciativa pública i privada s’està movent perquè aquestes bases no es tanquin», va assegurar el responsable d’USO Sector Aéreo, Jairo Gonzalo. La Generalitat va amenaçar la companyia de posar-li una multa de 45.000 euros per vulnerar el dret de vaga, segons els sindicats, que consideren aquesta mesura part de la «negociació» amb la companyia.   

Ryanair compta amb 13 bases a Espanya i en moltes es fa valer de subvencions públiques per operar, com és el cas de la de Girona. Els sindicats van reclamar per això al Govern i a les administracions públiques evitar donar subvencions a les empreses que no compleixin la legislació nacional, com és el cas de Ryanair, que es regeix segons les normes laborals irlandeses per impedir que després se’n vagin.

La companyia va anunciar a l’agost el tancament de les bases de Gran Canària, Lanzarote, Tenerife i Girona i el corresponent acomiadament de 500 treballadors (150 pilots i 350 tripulants de cabina) a causa del retard en l’entrega dels avions 737 Max de Boeing. Una excusa que els treballadors no es creuen i que va suposar la convocatòria de deu dies de vaga –els dies 1, 2, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 de setembre– per part dels tripulants de cabina i cinc dies d’aturades –19, 20, 22, 27 i 29– per part dels pilots.

Així, els treballadors creuen que la intenció de Ryanair és canviar el seu model de negoci. «Volen fer el ’low cost’ del ’low cost’», apunta el responsable de Sepla, Francisco Gómez. El representant dels pilots assenyala que en la programació de la companyia per a les Canàries no apareixen vols a partir del 8 de gener amb tripulació de bases espanyoles, però a partir del març sí. «Ens temem que el passin a la seva filial Ryanair Sun», explica Gómez, que assenyala que a Polònia van canviar el contracte als seus treballadors amb pitjors condicions d’un mes per a l’altre al·legant un canvi d’empresa.

La inacció del Govern

Els sindicats miren cap al Govern que, asseguren, «no fa res». Tripulants de cabina i pilots es queixen que els amplis serveis mínims decretats pel Ministeri de Foment «vulneren el dret de vaga» i critiquen que a Ryanair només s’hagin cancel·lat set vols en els primers dos dies, mentre que per la vaga de pilots de Vueling es van haver de cancel·lar 222 vols. A més, els sindicats alerten de pràctiques «mafioses» de la companyia per «acovardir» els treballadors i que no facin vaga.

«El Govern ha d’explicar per què la ministra Valerio no ha fet res o per què Ábalos no ha fet res», va dir el responsable de Sitcpla, Antonio Escobar, que serà l’encarregat el 3 d’octubre d’intervenir davant del Parlament Europeu sobre el «gran problema transnacional de Ryanair».

Mentrestant, els sindicats esperen que la companyia fixi la mesa de negociació per obrir el període de consultes de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO).