Anar al contingut

AUTOMOCIÓ

Els vaivens del Govern central marquen el futur de l'automòbil

L'executiu en funcions fa marxa enrere en la seva proposta d'eliminar gasolina i dièsel el 2040

Els fabricants europeus advoquen per un enfocament pràctic sense entrar en prohibicions

Xavier Pérez

EMD01. EMDEN (ALEMANIA), 04/04/2019.- Imagen de archivo realizada el 9 de marzo de 2018 que muestra a vehículos de la compañía alemana Volkswagen antes de ser exportados desde el puerto de Emden (Alemania). Las incertidumbres de carácter político han enfriado notablemente la economía alemana, argumentan este jueves en su informe conjunto los principales centros de estudios del país, que estiman que el Producto Interior Bruto (PIB) apenas avanzará un 0,8% este año. EFE/ David Hecker

EMD01. EMDEN (ALEMANIA), 04/04/2019.- Imagen de archivo realizada el 9 de marzo de 2018 que muestra a vehículos de la compañía alemana Volkswagen antes de ser exportados desde el puerto de Emden (Alemania). Las incertidumbres de carácter político han enfriado notablemente la economía alemana, argumentan este jueves en su informe conjunto los principales centros de estudios del país, que estiman que el Producto Interior Bruto (PIB) apenas avanzará un 0,8% este año. EFE/ David Hecker / DAVID HECKER (EFE)

Prohibir és un terme del qual s’ha d’estar molt segur a l’hora de llançar-lo en una proposta. Aquesta setmana passada el Govern en funcions de Pedro Sánchez ha hagut de fer marxa enrere (per segona vegada) en la seva proposta de prohibir la venda de cotxes de combustió ja siguin dièsel, gasolina, híbrids o de gas a partir de 2040, i la seva circulació a partir de 2050. 

Quan a començaments d’any la Ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, fes circular per primera vegada aquesta idea en un esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, la proposta va xocar frontalment amb el mur de la indústria de l’automòbil (que representa un 10% del PIB d’Espanya).

Els reponsables del govern socialista van haver llavors de rectificar i dir que només era una possibilitat per establir un criteri en la lluita contra el canvi climàtic. La setmana passada la idea va ressuscitar en la proposta de 300 punts que el PSOE va llançar a Podem per provar de buscar un acord de govern.  Com l’altra vegada, no van tardar ni 24 hores a dir que no ho havien dit.

Un error involuntari

«Va ser un error», una espècie de distracció, segons va argumentar la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme en funcions, Reyes Maroto. Tot seguit van retirar la paraula prohibició de l’argumentari per optar per «prendre les mesures necessàries perquè no més tard d’aquesta data (2040), els turismes i vehicles comercials tinguin unes emissions de zero grams de diòxid de carboni per quilòmetre». Pel que sembla el document que es va entregar a Podem (casualitat o no) incloïa realment aquest punt. «Nosaltres mai hem parlat de prohibició», va dir Maroto, el problema és que la proposta entregada era un esborrany no definitiu. 

La reacció dels fabricants d’automòbils, a través de totes les seves associacions, Anfac, Aniacam, Faconauto, Sernauto i Ganvam, va ser fulgurant i ràpidament van traslladar de nou el seu malestar al Govern en funcions. Des del Ministeri van advocar novament pel diàleg i l’aposta per una transició ordenada fomentant la producció, la matriculació i l’exportació de vehicles.

El Tractat de París

Tot aquest vaivé té el punt de partida en la necessitat d’acostar-se al compliment de l’establert al Tractat de París de cara a 2050 la qual cosa advoca per les zero emissions de CO2. La norma, però, obre un debat intens a nivell industrial. Mantenir la rendibilitat i abordar la transició ràpida a l’electrificació obliga els fabricants a inversions milionàries que xocaran, de segur, amb multes no menys abundants quan el 2021 no es compleixin els requisits establerts per la Unió Europea en matèria d’emissions (95 grams de mitjana de CO2 per quilòmetre). Malgrat això, el tema de la prohibició dels carburants està lluny de produir-se.

La comissària europea d’Indústria i Mercat Interior, Elzbieta Bienkowska, va assegurar recentment que «sota l’actual normativa de la Unió, una prohibició completa de la comercialització, importació i matriculació de cotxes nous de gasolina i dièsel en un Estat membre no és compatible amb la llei de la Unió Europea». Potser per això al Govern en funcions no li va costar fer marxa enrere.

Des de l’Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA), el seu president Carlos Tavares (president també del Grup PSA), va assenyalar aquesta setmana la necessitat de trobar la col·laboració dels organismes polítics a l’hora de buscar un acord global de transformació del sector de l’automòbil. Tavares va assenyalar que «és necessari aconseguir solucions al costat dels organismes polítics», advocant per una línia de treball seriosa que porti a una electrificació del parc automobilístic europeu el 2050. Un objectiu ambiciós mentre no es resolgui el tema de la xarxa de recàrrega i no es legisli sobre això.

L’ACEA defensa que la mobilitat elèctrica juga un paper crucial en la descarbonització del transport per carretera de cara a aconseguir els objectius mediambientals, però que per a això és urgent que des de Brussel·les es garanteixi el dret a connectar-se a la xarxa elèctrica. «Les institucions europees han d’apostar per l’accés a la recàrrega», assenyalen des d’ACEA, una cosa que no tots els països de la Unió Europea estan ara com ara en condicions d’oferir.

Temes: Volkswagen