Entren en vigor els nous aranzels entre la Xina i els EUA

La Xina i els EUA van imposar aquest dilluns els nous aranzels d’entre el 5% i el 15% en el marc de la guerra comercial que dirimeixen els dos països. La Xina va informar de l’establiment d’aranzels a productes nord-americans valorats en 75.000 milions de dòlars (68.243 milions d’euros).

Els EUA van anunciar també la imposició d’aranzels del 15% sobre importacions xineses per valor de 112.000 milions de dòlars. Els gravàmens es van començar a aplicar aquest dilluns després de l’anunci de la mesura, anunciada el 24 d’agost pel president nord-americà, Donald Trump.

Amb la intenció de mirar d’aconseguir un acord que satisfaci les dues parts, la televisió estatal xinesa CGTN va indicar que els equips negociadors de les dues potències preveuen reunir-se a començaments d’aquest mes als Estats Units. No obstant, el Ministeri de Comerç de la Xina va lamentar que la nova ronda de gravàmens aranzelaris per part dels EUA no sigui la millor atmosfera per a les negociacions comercials.

Amb la seva guerra comercial, Trump s’ha fixat la meta d’equilibrar l’intercanvi comercial entre els dos països, àmpliament favorable a la Xina, però fins ara, i malgrat la imposició d’aranzels, ha tingut poc o nul resultat.  

Divises

El Banc Popular de la Xina (BPC) va establir aquest dilluns en 7,0883 iuans el punt mitjà de la banda de referència del tipus de canvi del dòlar, el més feble des del 13 de març del 2008, després de l’entrada en vigor dels nous aranzels nord-americans a les importacions procedents de la Xina, així com les contramesures imposades per Pequín.

El canvi del iuan davant el dòlar va registrar a l’agost la seva caiguda mensual més forta dels últims 25 anys davant de la recrudescència de les disputes comercials entre les dues economies més grans del món. D’aquesta manera, la moneda xinesa va arribar a depreciar-se el mes passat al voltant d’un 4% davant el dòlar, la seva caiguda més gran respecte del 'bitllet verd’ des que la Xina va unificar el 1994 el tipus de canvi oficial i de mercat.

A començaments del mes d’agost, l’Administració nord-americana va prendre la decisió de designar la Xina com a "manipulador de divises", després que el Banc Popular de la Xina permetés deixar caure la cotització del iuan a mínims del 2008 amb el dòlar, una cosa que no havia passat des de 1994.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El Banc Popular de la Xina va rebutjar l’acusació dels EUA, i va assenyalar que l’actitud nord-americana soscavarà greument l’ordre financer internacional i obstaculitzarà en gran manera el comerç internacional i la recuperació econòmica mundial.

Segons dades del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), citats pel banc central xinès, entre el 2005 i el 2019 el tipus de canvi nominal efectiu del iuan es va apreciar un 38%, mentre que el tipus de canvi real efectiu de la moneda xinesa es va incrementar un 47%.