El jutge imputa el BBVA en el 'cas Villarejo'

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha fet cas a la Fiscalia Anticorrupció i ha imputat el BBVA, com a persona jurídica pels delictes de suborn, descobriment i revelació de secrets i corrupció en els negocis, pels contractes que va firmar amb l’empresa de seguretat Cenyt, pertanyent a l’entramat empresarial de l’excomissari José Manuel Villarejo, van informar fonts jurídiques. 

D’aquesta manera, l’instructor del 'cas Tàndem’, en el qual s’investiguen les clavegueres policials, ha tallat en sec amb la pretensió del banc de poder personar-se en la causa per exercir l’acusació particular contra Villarejo per considerar-se perjudicat amb les seves pràctiques presumptament corruptes. Aquest extrem també havia sigut rebutjat per Anticorrupció després d’estudiar la documentació que obra en la causa, així com l’aportada per la mateixa entitat bancària, malgrat que aquesta va reiterar el seu «ferm compromís amb l’aclariment dels fets i amb el compliment de la llei», per a la qual cosa, com anuncia el seu president,Carlos Torres Vila, continuaran “col·laborant activament amb la justícia”.

Entre la documentació aportada al Jutjat Central d’Instrucció número 6 figuraven, en paraules del banc, “les troballes rellevants de la investigació ‘forensic’ encarregada fa sis mesos a Garrigues, Uría Menéndez i PwC”. No obstant, no sembla que hagin sigut suficients per a Anticorrupció o per al magistrat, que tot i que no comparteix en la seva totalitat l’argumentació del ministeri públic, arriba a la mateixa conclusió: la necessitat d’imputar el banc, com ja va fer amb altres persones jurídiques en altres peces del ‘cas Villarejo’.

Serveis il·lícits 

La fiscalia basava la necessitat que el BBVA respongui com a imputat –situació en la qual ja es troben vuit del seu exdirectius, entre els quals, qui va ser el seu conseller delegat entre 2009 i 2015, Ángel Cano– que era precisament ell qui hauria resultat beneficiat amb els contractes subscrits el 2004 per frenar l’intent de la constructora Sacyr d’aconseguir el control de l’entitat.

Segons l’informe presentat per Anticorrupció, després d’estudiar la documentació del banc i intervinguda en els registres de propietats de Villarejo i el seu soci, l’advocatRafael Redondo, el novembre del 2017, aquests contractes “haurien tingut per objecte el desenvolupament de múltiples serveis d’intel·ligència i/o d’investigació de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit”.

Aquesta condició es va adquirir per la “incompatibilitat dels encàrrecs assumits per l’entramat empresarial de Villarejo” amb la seva condició de policia en actiu i pel fet que “haurien implicat una reiterada ingerència en els drets fonamentals de les persones mitjançant seguiments i accés a les seves comunicacions o a la seva documentació bancària”.

Entre aquestes vulneracions de drets hi hauria el suposat accés a 15.000 trucades de llavors membres del Govern central, empresaris i periodistes, i són les conductes que podrien ser constitutives, segons Anticorrupció, de “múltiples delictes de descobriment i revelació de secrets”. El de suborn hauria sigut comès pels exdirectius que van cobrar de l’excomissari perquè asseguressin la firma dels contractes entre la seva empresa i el BBVA, documents que van ser subscrits per l’excap de SeguretatJulio Corrochano, a qui el magistrat va imposar una fiança de 300.000 euros per evitar la presó. 

Garantia retirada

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

La de Corrochano ha sigut la garantia més alta imposada a la peça relativa als contractes firmats amb el banc. La fiscalia va arribar a demanar divendres passat que s’imposés mig milió d’euros a Antonio Béjar, president de Districte Castellana (DCN) fins aquell dia, quan va declarar per segona vegada davant del jutge. 

Fonts jurídiques van assenyalar que Anticorrupció va decidir retirar la seva elevada petició de garantia econòmica gràcies a la documentació que Béjar va aportar aquest dilluns. En la seva primera compareixença davant el jutge va atribuir els contractes amb Villarejo a un intent de l’entitat d’aturar la morositat. Va demanar tornar davant del jutge després de conèixer-se que DCN havia ordenat la destrucció de dos discos durs i 19 cedés amb documentació.