Entrevista

Camil Ros: «El primer que decideixi governar triomfarà per molts anys»

El secretari d'UGT a Catalunya afirma que la derogació de la reforma laboral ha de ser un compromís de Govern, assumeixi qui assumeixi el Ministeri de Treball

zentauroepp49132602 barcelona 19 07 2019 entrevista amb el secretari general d u190726232750

zentauroepp49132602 barcelona 19 07 2019 entrevista amb el secretari general d u190726232750 / JOAN CORTADELLAS

5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala / Gabriel Ubieto

El secretari general d’UGT a Catalunya, Camil Ros i Duran (Vallromanes, Vallès Oriental; 1972), marxa de vacances, igual com milions d’espanyols, amb les imatges encara a la retina de la negociació fallida i retransmesa des de la tribuna d’oradors del Congrés del que podria haver sigut el primer Govern de coalició a Espanya.

-¿Per què a Espanya no hi ha avui un Govern d’esquerres?

-L’espectacle que vam viure ha de portar el PSOE i Unides Podem al racó de pensar, ja que hi ha coincidències en moltes polítiques i l’aritmètica per fer-les possibles. Fa anys la política la controlaven els aparells dels partits i ara els estrategs de la comunicació. Les negociacions es fan en reunions discretes i reposades. Que reflexionin durant l’agost i es posin d’acord d’una vegada al setembre.

-Després del que hem vist, ¿solucionaria alguna cosa una repetició electoral?

-Seria impresentable. S’han de posar d’acord sí o sí, perquè al final és el que ha votat la gent. ¿Eleccions per a què? ¿Perquè surti el mateix? És arriscat cedir-li aquesta oportunitat a la dreta. No sé qui dels dos ha perdut més amb aquest espectacle, el que sí que sé és que els dos han perdut molt.

-¿L’acord no ha sigut possible perquè els projectes pot ser que no siguin tan coincidents?

-Pot ser que hi hagin algunes diferències, però en la majoria de temes estan d’acord. I en els que no coincideixen les diferències no són insalvables. Com tampoc veig que siguin insalvables les diferències a l’hora de compondre el Govern.

-El Ministeri de Treball ha sigut protagonista en aquestes negociacions. ¿El PSOE dubta a cedir aquesta cartera a Unides Podem per si això genera hostilitat en la CEOE?

-La voluntat de derogar la reforma laboral i obrir una nova legislació l’han manifestat els dos partits. Dins del conflicte que s’ha visibilitzat no sabem si ha sigut una qüestió de carteres o una altra cosa. En l’anterior legislatura vam arribar a acords amb la ministra de Treball [Magdalena Valerio] i després el Govern del PSOE no ho va fer seu en conjunt. La derogació de la reforma laboral, assumeixi qui assumeixi el Ministeri de Treball, ha de ser un compromís de Govern.

-Una de les mesures que sí que es van aprovar en la passada legislatura és el registre de jornada, ¿com s’està implementant a Catalunya?

-Podrem començar a valorar la situació quan la Inspecció de Treball comenci a treballar de veritat, perquè sembla que han decidit donar-los a les empreses uns mesos de marge. Al final jo crec que amb el registre de jornada passarà com amb el salari mínim: la patronal deia que si pujava seria el final del món i després no ha passat res. La majoria d’empreses està aplicant el control horari i l’anàlisi que hem de fer és com aquesta eina contribueix a reduir bosses de frau partint de moltes hores extres gratuïtes. I això va des de l’hostaleria fins a la banca.

-¿Serà útil aquest mecanisme sense un reforç de la plantilla d’inspectors de Treball, tenint en compte les baixes ràtios que hi ha a Espanya?

-Des de fa molts anys que denunciem que aquí tenim tres vegades menys inspectors que la mitjana de països de la Unió Europea. I en el nostre mercat de treball moltes empreses, si no se senten vigilades, incompleixen la normativa. Existeix una sensació d’impunitat perquè falten mitjans i això se soluciona amb convocatòries públiques.

-Amb Foment del Treball i Pimec aquí no han aconseguit tancar un acord de mínims...

-És l’exemple que les patronals s’ho han de fer mirar. Ja cansen una mica les bones paraules en els discursos que després mai es plasmen en textos, o quan es plasmen no sostenen el mateix que a les taules de negociació. Sobre el registre horari no han sigut capaços de pactar uns criteris generals. Passa el mateix amb els acords col·lectius a nivell estatal. Ens està costant molt en alguns sectors arribar a aquests 1.000 euros mensuals per conveni que vam pactar l’estiu passat.

Ros a la seu d’UGT a Barcelona / JOAN CORTADELLAS

-Parlant de salaris, ¿com veu la proposta del Govern d’un salari mínim professional català?

-Els salaris han d’estar adaptats a la realitat i seria bo poder pactar una fórmula d’aquest tipus amb les patronals a Catalunya. Nosaltres creiem que aquest salari mínim hauria de ser, com marca la Carta Social Europea, el 60% del salari mitjà. [Segons les últimes dades disponibles de l’INE, del 2017, això equivaldria a 1.080 euros]. Caldria veure quin encaix li donem, ja que existeixen clares deficiències competencials. Tot i que la declaració d’intencions més sincera del Govern seria introduir aquest salari mínim com a condició indispensable en tota contractació pública.

-A Madrid sense Govern i a Barcelona sota l’ombra d’eleccions, ¿vivim un moment de paràlisi institucional?

-Ens estem acostumant a viure sense pressupostos o amb pressupostos prorrogats i això és d’un dèficit democràtic i social molt preocupant. I al final acaba sent per altres dinàmiques polítiques, que no pròpiament les de pactar uns pressupostos. Els projectes del Govern central i el català, que finalment no es van aprovar, en un altre context estarien pactats. És una altra eina de desgast i que, al seu torn, permet als governs viure sense fer política. Entre tant conflicte i visceralitat, la gent està ja cansada. El primer que decideixi governar triomfarà per a molts anys.

Notícies relacionades

-No se sap encara la data de la sentència, però ja hi ha preparatius i moviments per buscar respostes.  ¿Com encaren vostès l’escenari polític que obrirà la sentència del procés?

-Hem de gestionar la resposta a la sentència totalment al revés de com s’està gestionant la investidura de Pedro Sánchez. No es pot fer un debat seriós a partir de mitjans de comunicació i tuits. Els bons consensos es treballen i després es fan públics. La sentència pot marcar més el moment polític a Catalunya més que la investidura [de Pedro Sánchez] o unes hipotètiques eleccions anticipades [a la Generalitat]. I podem fer-ne un element per continuar construint ponts.