«Les empreses requereixen estabilitat i predictibilitat»

Ciscu Gibert, soci director de KPMG a Catalunya, les Balears i Andorra, té clar no només que prefereix que l’anomenin Ciscu en comptes de Francisco, sinó que les empreses requereixen estabilitat per treballar i que, les xifres, ara per ara, apunten a un bon exercici econòmic en l’àrea en què desenvolupa el seu negoci.   

-Vostès són com la consulta d’un metge, on es tracten les malalties més habituals, ¿quin estat de salut detecten en l’economia catalana?

-Tant en les xifres macroeconòmiques com en les enquestes que fem amb les empreses, en general, el to que es detecta és que les coses van relativament bé, una mica més lentes que anys anteriors, però millor que en les economies europees veïnes.

-¿En quin sentit? 

-Tenim un informe que es diu Perspectives, en el qual el 80% de l’empresariat català pensa que tancarà aquest any amb més vendes que els anys anteriors i la meitat esperen incrementar plantilla i inversió. En general, es preveu un exercici en el qual les xifres seran bones. Això no vol dir que no hi hagi preocupacions sobre qüestions com el gran canvi que suposa la transformació digital i, amb caràcter global, la geopolítica i els seus efectes col·laterals.

-Després de l’1-O es va viure una gran fugida de seus empresarials, ¿com ha afectat això l’economia catalana?

En termes de teixit empresarial, el que té un efecte rellevant és que es traslladin les seus operatives i les estructures de direcció de les empreses i el que hi ha rere els estaments de decisió. Això sí que solen ser capes de valor afegit alt i, ara com ara, les seus operatives no han tingut canvis rellevants amb caràcter general.

-¿Llavors va ser només un efecte de registre?

-En la majoria dels casos hem vists temes de registre, amb alguns condicionants d’impostos de residència formal i convocatòria de juntes i consells, coses d’aquest tipus.

-¿Hem de patir per això?

-L’efecte potser són les juntes d’accionistes, que se celebren una vegada a l’any i les reunions dels consells d’administració, que són unes 10 vegades a l’any. Però és veritat que és més còmode tenir-ho tot junt. De tota manera, el que està passant és que els empresaris s’han adonat que hi ha aspectes sobre els quals poden actuar, com els interns de l’empresa o de com surten al mercat; i aspectes purament d’entorn en els que no poden influir i han d’adaptar-se, com succeeix amb els temes geopolítics.

-¿Es trasllada a les empreses d’alguna manera el bloqueig polític que estem vivint?

-Al món empresarial el que li agrada és l’estabilitat i la predictibilitat de l’entorn en el qual es mou. Que hi hagi regulacions noves no és ni bo ni dolent, l’important és que sigui previsible cap a on es va per poder-se preparar i adaptar.

-¿Té límit aquest bloqueig o inestabilitat?

-Tot el que generi un entorn de confiança i estabilitat, hi hagi o no canvis, és gestionable. En canvi, les sorpreses o girs inesperats no permeten capacitat de reacció. Les empreses necessiten dues coses: resiliència, que és la capacitat d’aguantar, tenir estratègies que suportin tempestes; i agilitat, és a dir, ser molt més àgil perquè els canvis moltes vegades no són previsibles. Necessites la capacitat de moure’t ràpidament per adaptar-te a l’entorn. I això no és només per la geopolítica sinó pel canvi que suposa la transformació digital.

-Es té la impressió que totes les empreses familiars s’estan venent...

-Està estudiat que tot element viu va tenint una sèrie de crisi i cada un la resol de diferent manera. En molts casos, amb el pas de les generacions, hi ha molta dispersió de capital i la sortida és que algú recuperi una majoria. I pot ser algú de la família o que hi entri un tercer. Moltes d’aquestes empreses s’adonen que han d’assumir uns nivells d’inversió per digitalitzar-se o per adquirir una mida adequada a escala internacional que fa que necessitin recursos, i una via són els fons de capital privat, que ja s’han consolidat

-¿És bo o és dolent que es venguin a ‘private equity’?

-És millor tenir empreses actives amb projectes de creixement i que continuen tenint la base operativa a Catalunya que no tenir empreses que simplement sobreviuen. Al seu torn, hi ha grups empresarials familiars catalans que en els últims anys protagonitzen creixements molt rellevants a escala local o internacional, com Puig, Fluidra, Werfen... Segueix havent-hi famílies que estan en el negoci i que protagonitzen el creixement. Moltes d’aquestes operacions són en situacions d’un capital molt dispers i en un entorn en el qual es necessita una escala de què es manca i, quan es combinen els dos factors és quan es dona entrada a tercers.

-¿Quins són els objectius d’aquest any per a KPMG?

-El 2018 va ser un any rècord amb un augment d’ingressos de l’11% i aquest exercici hem fet un pla estratègic a tres anys que preveu continuar creixent a doble dígit i en totes les àrees de negoci, tant en auditoria com en assessoria fiscal legal i consultoria. Pràcticament el 70% dels projectes que fem tenen a veure amb la transformació digital. I, per sectors, estem reforçant el del turisme i el farmacèutic, que són dos que tenen molt pes.

-¿Contractaran més personal?

Actualment som 850 i, per assumir aquests creixements, contractarem unes 200 persones cada anys durant aquests tres anys.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

-¿Quins perfils busquen?

El mercat laboral canvia per dues coses, perquè les generacions actuals tenen unes prioritats diferents i no ens queda més opció que entendre-les i fer plantejaments per atreure’ls. Els perfils més demanats avui tenen un component de tecnologia i són relativament escassos. Avui els més tecnològics, des d’enginyeria, matemàtiques, informàtics, físics... són molt demanats per la indústria, per la banca, per les ‘start-ups’ i també per les grans empreses de consultoria com la nostra.