Faus, elegit president del Cercle d'Economia

Barcelona com a solució al conflicte català. Javier Faus, elegit president del Cercle d’Economia en substitució de Juan José Brugera, en l’assemblea de l’entitat celebrada aquest dimecres, ha destacat en el seu primer discurs en el càrrec la necessitat que la capital catalana guanyi «el protagonisme que es mereix per pes econòmic i cultural».

I alhora, ha reiterat el rebuig de propostes unilaterals i advocat per «un diàleg franc, un intercanvi de propostes i un acostament progressiu» tenint en compte que«l’independentisme és un factor estructural de Catalunya i que, necessàriament, haurà de ser present i formar part de la solució com a interlocutor rellevant». Faus ha sigut elegit amb 423 dels 425 assistents a l’assemblea i ha comptat amb un sufragi en blanc i un altre en contra.

La nova junta directiva, en què Marc Puig (Grup Puig) seguirà com a vicepresident i l’acompanyarà el president de CaixaBank, Jordi Gual, compta amb «moltes cares noves», d’activitats econòmiques fins ara poc representades, persones «més joves», «més dones i també «professionals que han dedicat part de les seves carreres a l’àmbit polític», va destacar Faus.

Els eixos de la proposta de la nova junta passen per liderar la tercera via en la qüestió territorial, centrar el debat, recuperar la capitalitat o bicapitalitat Barcelona/Madrid i mantenir l’"ambició i mirar cap endavant".

Una de les novetats que proposen és tornar a celebrar a la capital catalana la prestigiosa reunió anual que des de fa més de 20 anys es fa a Sitges i que congrega durant uns dies a finals de maig i principis de juny la flor i nata del món econòmic, social i polític.

A més del mateix Faus, i els seus dos vicepresidents, la notària Camino Quiroga és la secretària de la nova junta i Carmina Ganyet (Colonial), la tresorera.

Entren a formar part de la directiva també el president de Seat, Luca de Meo; el número tres del BBVA, José Manuel González Páramo; la consellera del Banc d’Espanya i professora de l’IESE, Núria Mas; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; l’excalcalde de Barcelona i president d’IdenCity, Jordi Hereu; Laura Urquizu (Red Points); Núria Cabutí (Penguin Random House); l’exsecretari d’Estat de Societat del Coneixement, José María Lassalle; la directiva del COI, Núria Puig; Mònica Ribé (Ribé Salat); Alfonso Rodés (Havas); el filòleg i politòleg Jordi Amat,  i Sílvia Alsina (Román).

Segueixen en la junta, a més de Faus, Puig i Gual;  Miguel Trías (Cuatrecasas); Cristina Garmendia (Cotec) i Jaume Guardiola(Banc Sabadell). Surten, a més de Brugera, Teresa Garcia-Milà, Juan-José López Burniol;  Ramón Asensio, Antón Costas; Amancio López; Josep Ramoneda; Núria Basi; Joan B. Culla; Jordi Mercader Barata; Joan Roca Sagarra;  Jaime Carvajal Hoyos; Eusebio Díaz Morera; Marta Plana i Francesc Rubiralta.

La filosofia que defensa Faus i la seva futura junta es basa en el liberalisme progressista, amb la democràcia il’economia social de mercat com a pilars. És necessari, segons persones pròximes a la candidatura, "fer compatible el liberalisme amb un Estat del benestar".

Concentració de poder

Quant a Barcelona, proposen que recuperi el pes que, segons el seu parer, han perdut la ciutat i Catalunya i incrementar-lo. La concentració de poder i activitat a Madrid fa que aquesta pugui ensorrar-se, que no tingui prou capacitat per absorbir la demanda.

París i la seva àrea metropolitana suposen entorn d’un terç de producte interior brut (PIB) de França, mentre que la capital d’Espanya se situa una mica per sota del 19%, molt a prop de Catalunya, que manté aquesta proporció des dels anys 40. Però es percep pèrdua d’influència i això és perquè, en aquell mateix període, la capital d’Espanya ha doblat el seu pes en el PIB, "no a costa de Catalunya, sinó de la resta de comunitats autònomes", va recordar Faus durant una intervenció en les últimes jornades del Cercle a Sitges el mes passat. El Cercle ja denunciava el 2001 "una concentració de poder a Madrid" i instava a l’"equilibri territorial".

Descentralitzar infraestructures de qualitat

També defensen, no tant exigir una negociació bilateral per a un finançament autonòmic molt millor, que serà difícil d’obtenir, sinó propiciar que "es descentralitzin infraestructures de qualitat de l’Estat." Segons el parer del futur nou equip del Cercle l’aposta per la cocapitalitat espanyola és "clau per frenar la centralització creixent, un dels motius de desafecció". 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Segons el seu parer, cada vegada serà menys rellevant "on és la seu d’una gran companyia" i molt més "on vol treballar la gent amb més talent". La nova junta, com ja va fer Faus, destaca "la necessitat d’una aposta més gran pels sectors de la nova economia digital" per evitar la paradoxa que la ciutat del Mobile veti alhora Uber i Cabify; "i una fiscalitat que faci que deixem de competir amb els braços lligats a l’esquena".

Un altre dels pilars del pla de la nova junta és fugir dels maximalismes en el conflicte entre Catalunya i Espanya. La proposta és "consolidar canals de diàleg a través dels quals madurin propostes constructives, sempre emparades per la legalitat, que evitin noves situacions de confrontació institucional i permetin sortir reforçats d’una situació política que actualment és d’una paràlisi inquietant". Davant de tot,el diàleg, la negociació i la transacció.