Barcelona és cocapital

Espanya necessita almenys dos grans pols de poder econòmic que al final fan més fort el conjunt del país. Això és el que significa la proposta de cocapitalitat per a Barcelona. I aquesta és una de les premisses del programa de Javier Faus per al seu mandat al capdavant del Cercle d’Economia.

Es tracta de recuperar el pes que, segons el seu parer, han perdut la ciutat i Catalunya i incrementar-lo. “Barcelona pot ser vista com a capital de Catalunya, però també del sud d’Europa o del Mediterrani”, expliquen fonts pròximes a la candidatura, que el pròxim 24 de juliol serà ratificada per l’assemblea de socis.

La concentració de poder i activitat a Madrid fa que aquesta pugui col·lapsar, que no tingui prou capacitat per absorbir la demanda. París i la seva àrea metropolitana suposen entorn d’un terç de producte interior brut (PIB) de França, mentre que la capital d’Espanya se situa una mica per sota del 19%, molt a prop de Catalunya, que manté aquesta proporció des dels anys 40. Però es percep pèrdua d’influència i això és perquè, en aquell mateix període, la capital d’Espanya ha doblat el seu pes en el PIB, “no a costa de Catalunya, sinó de la resta de comunitats autònomes”, va recordar Faus durant una intervenció en les últimes jornades del Cercle a Sitges el mes passat. 

És imprescindible repartir joc i no tant exigir una negociació bilateral per a un finançament autonòmic molt millor, que serà difícil d’obtenir, com propiciar que “es descentralitzin infraestructures de qualitat de l’Estat”, afirmen les mateixes font. Avui, els pressupostos de l’Estat tendeixen a abocar-se a Madrid, però apostes com el supercomputador Mare Nostrum 5 a Barcelona van en aquesta línia i busquen aquestes finestres d’oportunitat. El Cercle ja denunciava el 2001 “una concentració de poder a Madrid” i instaval’“equilibri territorial”. 

Motiu de desafecció

Segons el parer del futur nou equip del Cercle, l’aposta per la cocapitalitat espanyola és “clau per frenar la centralització creixent, un dels motius de desafecció”.  Faus, en la seva intervenció a Sitges, va assegurar que “més pes econòmic també implica més cohesió social i igualtat i repercuteix positivament en totes les capes de la societat”.

Segons el seu parer, cada vegada serà menys rellevant “on és la seu d’una gran companyia” i molt més “on vol treballar la gent amb més talent”. Aquesta, va afirmar, és una batalla que Barcelona sí que pot guanyar, però que “està desatenent” en alguns aspectes. Davant del poder d’atracció de les capitals d’estats, Barcelona hauria d’apostar pel “nou paradigma que proposen Tel Aviv, Berlín o San Francisco”.

És cert que Espanya ha apostat clarament per la recentralització del seu poder econòmic a Madrid des dels anys 80 i això ha fet que, per exemple, no hi hagi un AVE de Barcelona a Madrid, però “resulta encara més perjudicial, per exemple, per a les Castelles”.

Barreres

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Faus va convidar a superar tres de les principals barreres que afecten el desenvolupament de la capital catalana: “el baix nivell d’anglès de la població”, “la necessitat d’una aposta més important pels sectors de la nova economia digital” per evitar la paradoxa que la ciutat del Mobile veti alhoraUber i Cabify; “i una fiscalitat que faci que deixem de competir amb els braços lligats a l’esquena”.

Un altre dels pilars del pla de la nova junta és fugir delsmaximalismes en el conflicte entre Catalunya i Espanya “que només cronifiquen el problema”. La proposta és “consolidar canals de diàleg a través dels quals madurinpropostes constructives, sempre emparades per la legalitat, que evitin noves situacions de confrontació institucional i permetin sortir reforçats d’una situació política que actualment és d’una paràlisi inquietant”. Davant de tot, el diàleg, la negociació i la transacció.