TELECOMUNICACIONS

Els EUA intenten evitar l'hegemonia de Huawei en 5G

Trump veu en la firma asiàtica una plataforma potencial d'espionatge

El president pressiona els seus aliats perquè no comprin tecnologia xinesa

zentauroepp48522921 graf4834  madrid  07 06 2019   fotograf a de archivo  29 05 190613204851

zentauroepp48522921 graf4834 madrid 07 06 2019 fotograf a de archivo 29 05 190613204851 / Emilio Naranjo

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

És la nova carrera espacial, només que aquesta vegada es lliura més a prop dels nostres caps. El desplegament del 5G ha posat en marxa una competició entre les grans potències per ser els primers a adoptar les noves xarxes de connectivitat, fixar els estàndards i vendre a tot el món la infraestructura que aspira a establir les bases per a una nova era de desenvolupament econòmic. Com va passar durant la guerra freda, la nova carrera és una pugna d’egos nacionals i consideracions geoestratègiques en el duel per l’hegemonia mundial, però també és una oportunitat per fer molts diners i desplegar poder tou sobre el tauler mundial. La Xina els EUA són els principals actors d’aquesta melé que es lliura a cops de colze. O, almenys, els que més soroll estan fent. 

Pequín va fixar fa anys el desenvolupament del 5G com una prioritat nacional. Europa va assumir el lideratge del 3G i els EUA van prendre la davantera amb el 4G. Ara el 5G promet multiplicar per 100 la velocitat de les connexions i impulsar els vehicles sense conductor, la internet de les coses, l’automatització de les fàbriques o les armes governades per la intel·ligència artificial i els tancs pilotats per control remot. L’aparent lideratge xinès del 5G ha posat molt nerviosa la classe política de Washington, que ha tardat a reaccionar al desafiament. 

Imperatiu

“És imperatiu que els EUA siguin el primer en la cinquena generació de tecnologia mòbil, capaç de rellançar la innovació en amplis sectors de l’economia i el sector públic”, deia un memoràndum de la Casa Blanca. El Consell de Seguretat Nacional ha sigut més explícit a l’avaluar el que està en joc. Si la Xina acaba dominant la indústria de la connectivitat, “guanyarà políticament, econòmicament i militarment”.

Els dos països, que estan embardissats en una cruenta guerra comercial, han abraçat models diferents a l’hora d’instal·lar les noves xarxes. Als EUA van a càrrec de les grans companyies privades de telecomunicacions, que han començat a desplegar-les en un grapat de ciutats perquè serveixin de camp de proves. A la Xina la intenció és que tot el país estigui connectat el 2020, una missió que ha assumit l’Estat. 

Algunes anàlisis afirmen que tots dos van pràcticament empatats en el desplegament. On no hi ha color és respecte al mercat dels components necessaris: Huawei és el líder indiscutible en la venda d’equipament 5G. I, en aquest sentit, els EUA tenen un problema majúscul, perquè pràcticament cap de les seves companyies competeix en la indústria de la connectivitat sense fil i les seves empreses es recolzen en la tecnologia d’Ericsson Nokia, els principals rivals de Huawei. “La preocupació general és que els fabricants xinesos com Huawei es tornin tan dominants que no hi hagi més alternativa que utilitzar els seus equips”, va afirmar en la revista ‘Wire’ l’expert Harold Feld.

Notícies relacionades

Davant les dificultats per competir amb la Xina, la Casa Blanca ha tret el fuet. Ha tancat en gran manera el seu mercat a les companyies de telecomunicacions xineses i ha prohibit a les seves empreses que facin negocis amb Huawei. Trump veu en Huawei una plataforma potencial d’espionatge al servei de Pequín. Fora de les seves fronteres, s’ha embarcat en una campanya de pressió diplomàtica als seus aliats per tancar les portes de les seves xarxes a Huawei. Si no ho fan, deixarà de compartir informació d’intel·ligència. 

De moment, no li està sortint gaire bé. Austràlia, Nova Zelanda i el Japó han pres mesures contra Huawei. Però molts altres països han ignorat les pressions nord-americanes. Espanya n’és un, però, també, Rússia, Suïssa, Islàndia, Turquia i l’Aràbia Saudita.