Anar al contingut

tributs

¿Sap quin dia deixa de pagar impostos?

El 23 de maig vinent, un dia més tard que l'any passat, els contribuents estaran, de mitjana, en pau amb el fisc

Agustí Sala

¿Sap quin dia deixa de pagar impostos?

Un dia més tard que l’any passat. El dijous 23 de maig, els espanyols estaran en pau amb Hisenda, ja que hauran saldat, de mitjana, els seus deutes amb les arques estatals, autonòmiques i locals, és el que els economistes liberals denominen el dia lliure d’impostos o ‘tax freedom day’. És un dia més tard que l’any passat.

Que sigui més tard que l’any passat significa que la porció que els ingressos tributaris suposen del conjunt de la riquesa que es genera al país és més gran. Això pot ser perquè el creixement econòmic genera ocupació i, per tant, més contribuents –o aquests han de pagar més– o bé que augmenten els impostos o la recaptació procedent de la lluita contra el frau fiscal.

Segons les estimacions remeses pel Govern a Brussel·les en l’actualització del programa d’estabilitat per al període 2019-2022, el pes dels ingressos públics arriba al 38,9% i anirà creixent. La documentació remesa a Brussel·les atribueix l’increment gradual del pes dels ingressos públics sobre el PIB “tant a la favorable evolució de l’economia, que impulsa el creixement de les bases imposables i la recaptació, com a l’estratègia de l’Executiu d’incrementar la recaptació agregada amb l’objectiu d’anar acostant els nivells de tributació d’Espanya a la mitjana dels països del nostre entorn”.

Més pes

Aquests càlculs eleven el pes dels tributs previst inicialment tant el 2018 com el 2019. De fet, amb les estimacions del Govern del PP, el dia lliure d’impostos l’any passat era el 20 de maig, i l’exercici actual, un dia després. El creixement econòmic i una recaptació més gran han tingut molt a veure en aquest retard, segons els experts.       

En qualsevol cas, d’acord amb el que afirma el document del Govern, la idea és que “els qui disposen de més riquesa contribueixin de forma equitativa en un model fiscal progressiu, on cadascú aporti en funció de la seva capacitat i rebi en funció de la seva necessitat, preservant la classe mitjana i treballadora, que és la que amb el seu esforç ha suportat els moments més durs de la crisi”.

De tota manera, les pujades tributàries seran l’any que ve i estan relacionades amb les transaccions financeres, l’economia digital i la fiscalitat verda i sumaran 5.654 milions d’euros, segons les estimacions del Govern. Moltes mesures, com l’encariment del dièsel, afecten els contribuents al marge del seu nivell d’ingressos a excepció d’un augment de l’IRPF per a les rendes més altes i altres de destinades a l’impost de societats.

Amb totes aquestes dades, tot indica que el 2019, el ‘dia d’alliberament fiscal’ no arribarà almenys fins a un dia més tard que aquest any, el 23 de maig, i anirà avançant fins a situar-se cap a finals de maig a mesura que passin els anys.

Una altra manera de calcular-lo consisteix a tenir en compte només els ingressos tributaris, amb el que la proporció es redueix i el dia d’alliberament se situa a mitjans de mes. Hi ha organitzacions, com Civisme, que situen aquesta data cap a finals de juny.

En qualsevol cas, a partir de les dades de l’Executiu, durant els primers 143 dies de l’exercici actual haurem treballat per pagar el fisc; la resta, en teoria, són dies que queden lliures per a altres menesters.

Falten dies

No obstant, encara faltaran un total de nou dies, fins al 31 d’aquest mes, perquè l’Estat hagi gastat tot el que té previst per a l’exercici (una altra forma de representar amb dies el pes de la despesa pública a l’economia). Aquest període s’escurça fins a l’abril si només es comptabilitza la despesa social, és a dir, aquella que va destinada a àmbits com la salut, l’educació i la dependència. La diferència entre els dies que dediquem a pagar a l’Estat i els que aquest cobreix les seves despeses és el dèficit, és a dir, el desfasament entre les despeses i els ingressos. En una família, aquests números vermells es cobririen amb crèdits i préstecs o portarien a l’asfíxia financera.

En l’àmbit públic aquest diferencial es cobreix mitjançant l’emissió de deute. A les etapes de més crisi, la recaptació se sol desplomar, amb el que baixa la pressió fiscal i augmenta la porció del pastís que es destina a la despesa pública. A Espanya, malgrat la recessió, a partir del 2012, amb la pujada aplicada a l’IRPF amb l’arribada del PP al Govern i les pujades posteriors de l’IVA, la pressió fiscal va augmentar fins a començar a baixar a partir del 2016 amb la reforma de l’IRPF.    

Les dades sobre Espanya queden encara allunyades de la mitjana de la Unió Europea (UE) i de la zona euro, que situa el dia lliure d’impostos a mitjans de juny. En qualsevol cas, també la despesa pública té un pes més gran, ja que a la mitjana comunitària se situa el 17 de juny, i a la de la zona euro, el 22 del mateix mes, gairebé un mes més tard que a Espanya.

Temes: Impostos Hisenda