conjuntura

Alemanya torna a agafar les regnes del creixement europeu

El PIB del país germànic va arribar el 0,4% en el primer trimestre, després de retrocedir en el tercer i estancar-se en el quart de l'any passat

zentauroepp47021038 merkel190219135759

zentauroepp47021038 merkel190219135759 / FELIPE TRUEBA

3
Es llegeix en minuts

L’economia  del’eurozona  va arrencar el 2019 millor del que s'esperava, amb un increment del 0,4% del seu producte interior brut (PIB) en el primer trimestre impulsat per la tornada al creixement a Alemanya i la sortida d’Itàlia de la recessió tècnica, factors que havien llastat l’avenç a finals del 2018.

La segona estimació del PIB publicada aquest dimarts per l’oficina d’estadística comunitària Eurostat confirma que l’economia de la moneda única recupera manxa després d’haver crescut només un 0,2 % entre l’octubre i el desembre de l’any passat.

En el conjunt de la Unió Europea (UE), el PIB es va incrementar un 0,5% entre el gener i el març en comparació amb el trimestre previ, també dues dècimes per sobre de l’últim trimestre del 2018.

Si es compara amb el mateix període de l’any anterior, el PIB va incrementar un 1,2% a l’eurozona i un 1,5% a la UE entre el gener i el març, al mateix nivell que el trimestre anterior.

Darrere de la millora observada a l’eurozona en l’inici d’any hi ha, sobretot, el repunt de l’economia alemanya, que després de contreure’s un 0,2% en el tercer trimestre i estancar-se en l’últim del 2018, ha tornat a avançar un 0,4% entre el gener i el març.

L’efecte rebot en la principal economia de l’euro, que ha patit en els últims mesos per la important caiguda de la producció automobilística, respon especialment a factors interns, amb un augment notable de les inversions i del consum privat, sumat a una reducció de la despesa pública.

El repunt del PIB ha sigut menor a Itàlia (0,2%), però suficient perquè el país surti de la recessió tècnica en la qual havia entrat a finals de l’any passat després de dos trimestres consecutius de caiguda (-0,1% en tots dos).

Roma, que també ha registrat una millora de l’ocupació, allunya el fantasma de la recessió en un moment en què tornarà a estar sota la lupa de la Comissió Europea pel substancial augment del seu deute i dels dèficit públics.

Quant a la resta de les grans economies de l’euro, França ha aconseguit mantenir la seva taxa de creixement en el 0,3%, la mateixa que en els dos trimestres anteriors, malgrat la tensió social pels ‘armilles grogues’.

Espanya, per la seva banda, continua sent l’única que creix per sobre de la mitjana comunitària: un 0,7% en el primer trimestre, una dècima més que entre l’octubre i el desembre de 2018.

Malgrat la millor arrencada de la que s'esperava, les previsions presentades la setmana passada per la Comissió Europea apunten que l’alentiment que es va observar en la segona meitat de l’any passat es prolongarà durant el 2019, tot i que descarten una recessió.

Brussel·les preveu que persisteixin la debilitat del comerç i el sector manufacturer a escala global, amb la qual cosa el creixement a l’eurozona dependrà de la demanda interna, que hauria de créixer així que millori l’ocupació.

No obstant, l’Executiu comunitari partia de la base que remetrien les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, cosa que permetria un repunt el 2020, un supòsit que s’ha revelat erroni amb l’anunci en els últims dies de nous aranzels per les dues bandes.

"Un dels riscos que vèiem s’ha materialitzat (...) i això és negatiu, però d’altra banda el primer trimestre ha sigut molt més positiu del que s’esperava, així que es podrien anul·lar l’un a l’altre", apunta una font europea sobre la possibilitat que l’escalada comercial arrossegui una recessió.

Notícies relacionades

D’altra banda, la taxa d’ocupació tant a l’eurozona com a la Unió Europea també va millorar en el primer trimestre de l’any, segons les dades difoses aquest dimecres per Eurostat.

Va augmentar un 0,3% a l’eurozona, la mateixa cota que en els últims tres mesos del 2018