(Re)parats

“En termes estrictament estadístics hem superat ja l’impacte de lacrisi econòmica”. Així va presentar les dades d’ocupació de l’abril el secretari d’Estat de Seguretat Social, Octavio Granado. El saldo era de 19,2 milions de treballadors en actiu, la xifra més gran des del juliol precrisi del 2008, i 3,1 milions d’aturats, el millor mes d’abril des del 2008. Els episodis més catastròfics ja han passat i molts dels milions que van patir de ple aquest "impacte" han aconseguit reenganxar-se al mercat laboral.

A Catalunya, l’abril va tancar amb 3,4 milions d’afiliats a la Seguretat Social i 381.598 aturats, el millor abril en 14 anys. Fa 14 anys,Alfredo Lozano, de 56 anys, treballava com a responsable de logística en una companyia farmacèutica, que el 2009 el va deixar al carrer després d’un dels molts expedients de regulació d’ocupació (ERO) que es van registrar llavors. "Estic mort, no tinc res a fer", explica l’Alfredo que va pensar només conèixer la notícia.

Després de ser acomiadat, va estar dos anys sense treballar, fins que va poder trobar una bombolla d’oxigen en un pla d’ocupació de sis mesos com a jardiner. Des d’aleshores ha estat entrant i sortint del mercat laboral, connectat sempre mitjançant els serveis públics d’ocupació, que van aconseguir mantenir-li actiu d’ànim i reciclat, en la mesura possible, de coneixements.

L’Alfredo és un dels casos d’èxit del programa Ubica’t que gestionen els serveis públics d’ocupació de Santa Coloma de Gramanet, des del centre Gramaimpuls. Avui té un contracte de sis mesos en una empresa de 21 treballadors a Pomar (Badalona), on fabrica materials de construcció per a grans superfícies. "Estic molt content, per mi em quedaria ja per sempre", explica.

919,5 milions en polítiques d’ocupació

Aquest any la conselleria de Treball va presentar el seu pressupost per a polítiques actives i passives d’ocupació. Aquest serà de 919,5 milions i servirà per finançar projectes com l’Ubica’t o altres d’atenció als barris, com el que va ajudar a trobar pràctiques a Irene Saucedo, de 20 anys. "Volia posar-me ja al mercat laboral per acumular experiència", diu aquesta estudiant de màrqueting.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

"En termes sociològics la crisi, per desgràcia, comporta una càrrega d’especial desigualtat i vulnerabilitat que sens dubte tardarem a resoldre", va ser la següent frase que va deixar anar el secretari d’Estat de Seguretat Social en la roda de premsa. Ramón Terriza, de 51 anys, és un dels que el SOC no ha aconseguit ajudar a trobar una altra feina. Com l’Alfredo, aquest obrer de la construcció va ser acomiadat el 2009 i fins al 2016 no va aconseguir tornar al mercat laboral. "Em va deixar com si m’hagués passat una piconadora", explica. Fins que el 2016 coneix l’associació T’acompanyem.

En Ramón, igual com Pilar Fonts, de 53 anys, expliquen que van trobar en T’acompanyem l’afecte que les oficines del SOC no podien donar-los. Tenir una excusa per sortir de casa "et repara, et cura el cap", explica en Ramón, i explicar el seu cas "et fa veure que no és que tu siguis una inútil", afegeix la Pilar. També es cuiden amb instruments com el teatre i el pròxim 17 de maig interpreten ‘Salir del pozo’, una obra que explica una de les milions d’històries que va deixar l’"impacte" de la crisi. Per a molts la crisi viu i, amb la crisi, la lluita segueix.