El bitcoin va consumir tanta energia el 2018 com Hongria

L’empremta energètica del bitcoin no deixa d’augmentar. Els experts calculen que l’any passat la creació de bitcoins va suposar un consum energètic equivalent, com a mínim, al de tota Hongria en un any, però podria haver arribat al de Suïssa (62,3 TWh). L’investigador Alex de Vries, de PricewaterhouseCoopers (PwC) als Països Baixos, ha fet diversos càlculs sobre el consum energètic del bitcoin a escala mundial i ha arribat a la conclusió que la producció d’energia hidroelèctrica renovable xinesa no és capaç de subministrar les grans quantitats d’energia necessàries pels ordinadors que s’encarreguen de validar les transaccions de bitcoin i la mineria (creació) associada.

En un comentari publicat aquest 14 de març a la revista‘Joule’,també destaca les vastes quantitats de rebuigs electrònics produïts per la xarxa bitcoin i alerta davant la necessitat d’estratègies alternatives per frenar l’impacte ambiental d’aquesta criptomoneda. Proposa com a solució que la denominada prova de treball que es fa servir per generar nous bitcoins sigui reemplaçada per la prova de participació, que reduiria el consum energètic actual gairebé en la seva totalitat.

De Vries, consultor sènior i especialista en 'blockchain' de PwC i fundador de Digiconomist (@DigiEconomist), assegura que el consum de bitcoin és més de 1.200 vegades més gran que l’empremta màxima d’una transacció processada per la indústria bancària. "Els defensors d’aquesta moneda digital han argumentat que, fins i tot si bitcoin està utilitzant molta energia, no és tan nociu perquè afirmen que les instal·lacions mineres de bitcoin utilitzen principalment energies renovables", explica de Vries. Davant d’aquesta afirmació, va decidir aprofundir i determinar la veracitat d’aquest argument i ha arribat a la conclusió que les creixents necessitats energètiques de bitcoin portaran que l’energia disponible no serà suficient per satisfer les necessitats de creació i gestió de la moneda. 

El problema rau principalment en el mecanisme d’adjudicació de nous bitcoins, en el qual els "miners" utilitzen tecnologia de gran potència per buscar firmes numèriques vàlides que permeten que els blocs de bitcoin (arxius que registren transaccions) s’uneixin a la creixent llista de registres de transaccions de bitcoin gestionada per la tecnologia 'blockchain'. A canvi dels seus esforços energètics, els miners poden (però no sempre) rebre la moneda de bitcoin. Mitjançant l’ús d’informació disponible públicament sobre el poder computacional de la xarxa bitcoin i l’eficiència i composició de materials de les màquines mineres, De Vries va identificar els principals problemes gràcies a l’actual dependència de les energies renovables de les plantes de mineria de bitcoin situades a la Xina.

Una vegada que s’activa una màquina bitcoin, no s’apaga fins que deixa de funcionar de manera rendible. No obstant, mentre aquesta elevada demanda d’electricitat es mante constant, l’energia hidroelèctrica utilitzada per alimentar-la fluctua. La província xinesa de Sichuan, on són la majoria de miners en l’actualitat, està generant tres vegades més hidroelectricitat durant els mesos humits d’estiu que durant els mesos secs d’hivern. L’energia a base de carbó s’utilitza normalment per compensar aquestes fluctuacions.

"Sobre la base d’aquestes troballes, l’energia renovable que actualment s’utilitza en la mineria de bitcoin no es pot considerar verda, i aquest desafiament de combinar un requisit d’energia constant amb una producció variable de renovables sempre existirà", diu De Vries. "Fins i tot podria proporcionar un incentiu per a la construcció de noves centrals elèctriques a base de carbó per satisfer la creixent demanda base".

Però De Vries també assenyala que fins i tot si els dispositius de mineria bitcoin poguessin funcionar només amb energia renovable, encara serien descartats com a rebuigs electrònics al final de la seva vida útil. La màquina més popular en el mercat per a la creació de bitcoins, la denominada ASIC, no pot ser reutilitzada perquè està cablada únicament per minar bitcoins. Això vol dir que és probable que acabi amb altres components electrònics rebutjats en un incinerador, causant danys al medi ambient. En conjunt, l’estudi mostra que bitcoin actualment genera tants residus electrònics com una petita nació, com ara Luxemburg, afirma De Vries.

Malgrat que bitcoin encara constitueix només una petita part de totes les transaccions de divises, De Vries pensa que ja hi ha motius per preocupar-se. "De moment, el seu consum d’energia i la generació de rebutjos electrònics no són menyspreables, i és probable que augmentin ràpidament a quantitats fins i tot més extremes si bitcoin aconsegueix ser àmpliament utilitzat", diu. La raó és que les necessitats energètiques són cada vegada més altes davant la complexitat creixent de creació de bitcoins a mesura que s’acosta el seu número màxim en circulació. 

No obstant, De Vries creu que aquestes preocupacions de sostenibilitat poden evitar-se reemplaçant el mecanisme utilitzat per obtenir bitcoins. Un mecanisme alternatiu a la "prova de treball" és el ja utilitzat per a les criptomonedes Dash i NXT (i que aviat serà utilitzat per Ethereum) i que ha sigut batejat com a "prova de participació". Aquest ajustament reduiria el consum d’energia de bitcoin en un impressionant 99,99% i eliminaria la necessitat de 'hardware' especialitzat no reutilitzable. "En última instància bitcoin és només 'software", diu De Vries. "El mecanisme de mineria pot ser reemplaçat. El desafiament és que tota la xarxa ha d’acceptar aquest canvi".

La prova de participació 

La denominada Prova de Participació (PoS) és un mecanisme de validació de transaccions utilitzat en plataformes de tecnologia de criptoactius. Es diferencia de la Prova de Treball (PoW) per no validar les transaccions mitjançant el consum d’energia i inversió de treball, sinó mitjançant la inversió de determinada quantitat de monedes.

Amb només mantenir una determinada quantitat de criptomonedes en una cartera, que segons la xarxa en la qual es treballi pot requerir la permanència en línia o no, ja es pot participar de la validació de transaccions a la xarxa. A canvi, l’administrador d'aquesta cartera rep una recompensa, el percentatge de rendibilitat de la qual pot ser variable segons les diverses plataformes que utilitzen aquest mecanisme, però generalment es basa en les comissions pagades per transacció.

En el seu lloc, la Prova de Treball (PoW) és un mecanisme utilitzat en criptomonedes com a bitcoin, ether, zcash i litecoin basat en la resolució d’una endevinalla o combinació alfanumèrica irrepetible anomenada ‘hash’, pròpia a cada bloc. Per dur a terme aquest procediment de forma òptima, és necessari fer servir un alt poder de processament o còmput, així com un alt consum d’energia, segons la dificultat de minat de la xarxa i la quantitat de moneda en disputa.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Algunes plataformes utilitzen els dos mecanismes de consens, com és el cas de Peercoin, en què s’inspira Vitalik Buterin per proposar la implementació de PoS a Ethereum, una cosa en la qual l’equip de desenvolupadors d’aquesta 'blockchain' es està treballant actualment i que pretenen engegar en un futur.

En la Prova de Participació, els encarregats de validar transaccions i crear blocs són participants que dipositen una quantitat determinada de fons en una cartera destinada per a aquesta funció. Si algú valida una transacció fraudulenta, pot ser penalitzat amb la prohibició de participar en la xarxa en un futur, i fins i tot podria perdre tots els seus fons. Aquests fons col·locats en garantia funcionen com a incentiu perquè els miners no ataquin la xarxa. PoS no requereix que el participant disposi d’equips de mineria d’alt rendiment, com passa en la majoria dels casos amb PoW.