Anar al contingut

lluita contra l'evasió

La UE segella un pacte polític per protegir els denunciants de fraus

Els negociadors del Parlament Europeu i estats membres tanquen un acord provisional que estableix un sistema de vies de denúncia mínim a tota la Unió Europea

Silvia Martinez

La UE segella un pacte polític per protegir els denunciants de fraus

Arnulfo Franco

Molts dels escàndols destapats en els últims anys, des de Luxleaks fins als Papers de Panamà passant pel Dieselgate, no haurien sortit a la llum de no ser pels denunciants que un dia van assumir el risc de fer públics irregularitats, casos de fraus o d’elusió d’impostos. Al caient de la passada mitjanit els negociadors del Parlament Europeu i els governs de la UE han aconseguit tancar un acord polític provisional sobre una nova normativa europea que garantirà més i millor protecció a aquestes persones.

La nova legislació, que encara haurà de ser aprovada per Consell i Eurocambra, estableix un sistema de vies de denúncia segures dins de les mateixes organitzacions. Per exemple, els denunciants hauran d’informar primer internament si la infracció que volen revelar pot tractar-se de manera eficaç dins de la seva pròpia empresa, sempre que aquesta denúncia no els exposi a represàlies. No obstant, podran informar directament les autoritats competents fora de les empreses, tant a escala nacional com europea, si ho consideren oportú sense perdre el dret a la protecció.

A més, si després de la denúncia a les autoritats no es prenen les mesures oportunes o existeix perill imminent o manifest per a l’interès públic, o quan la denúncia a les autoritats no faci efecte perquè les autoritats puguin estar en connivència amb l’autor del delicte, els denunciants podran divulgar la informació també als mitjans de comunicació. Això significa que els denunciants estaran també protegits quan actuïn en qualitat de fonts d’informació en l’àmbit de les investigacions periodístiques.

Segons el pacte al qual han arribat els negociadors dels legisladors, les normes protegiran els denunciants davant acomiadaments, degradació i altres formes de represàlia i també en procediments judicials. També exigiran a les autoritats nacionals que informin els ciutadans sobre els procediments de denúncia d’infracció i el tipus de protecció a què poden acollir-se. La normativa serà d’aplicació per a les administracions locals i nacionals amb més de 10.000 habitants i totes les empreses de més de 50 empleats que hauran d’establir canals interns de denúncia. Els estats membres també hauran de designar una autoritat pública responsable de bregar amb aquest tipus de denúncies

“Sistema equilibrat”

La Comissió Europea, que va presentar la seva proposta de directiva l’abril del 2018, ha celebrat l’acord a què han arribat per crear un “sistema equilibrat” que encoratjarà els empresaris a resoldre els problemes a nivell intern però que permetrà als denunciants externalitzar el cas si topés amb problemes en la seva organització. Les noves normes, que estableixen un mínim comú denominador per a tota la UE en un àmbit en què la protecció està fragmentada i és desigual, inclouen una àmplia varietat de delictes recollit en un annex. 

Des de la lluita contra el blanqueig de capitals i la fiscalitat de les empreses fins a la protecció de dades, la protecció dels interessos financers de la UE, la seguretat dels aliments i els productes, la protecció del medi ambient i la seguretat nuclear. No obstant, els Estats membres podran ampliar aquesta llista i aplicar les mateixes normes en altres àmbits si volen ser més ambiciosos, amb l’excepció de les informacions classificades i la seguretat de l’estat que quedaran excloses del camp d’acció. 

Actualment només 10 estats membres –França, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Malta, Holanda, Eslovàquia, Suècia i el Regne Unit– tenen un marc legal ampli de protecció. En la resta aquesta protecció és parcial o s’aplica només a determinades categories. “Hem de protegir els denunciants perquè no siguin penalitzats, acomiadats, degradats o demandats davant dels tribunals per actuar correctament en benefici de la societat”, ha defensat el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que ha animat els governs europeus a establir estructures de protecció basades en els mateixos principis. 

Des de l’Eurocambra s’han mostrat satisfets amb el resultat, que suposa un gran pas endavant per evitar que els denunciants acabin denunciats. “El cas dels denunciants de Luxleaks va mostrar com de ràpid les persones incorrectes poden acabar acusades en un tribunal”, ha recordat l’eurodiputat dels Verds, Sven Giegold, que ha remarcat la importància d’aquesta normativa i de no condicionar aquesta protecció a l’ús dels canals de denúncia internes a les empreses.