Anar al contingut

moneda única

Un estudi conclou que l'euro ha fet Alemanya més rica i Espanya més pobra

El Centre de Polítiques Europees revela que, des de la introducció de la moneda, cada alemany ha guanyat fins a 23.000 euros, mentre que cada espanyol n'ha perdut fins a 5.000

Carles Planas Bou

Un estudi conclou que l'euro ha fet Alemanya més rica i Espanya més pobra

KAI PFAFFENBACH

L’euro ha enriquit Alemanya i ha perjudicat la majoria d’altres països de la Unió Europea (UE), segons un estudi del Centre de Polítiques Europees alemany. Així, des de la introducció de la moneda única el 1999, si d’una banda cada alemany ha obtingut un benefici de fins a 23.116 euros cada espanyol n’ha perdut 5.000, unes dades que evidencien la profunda desigualtat que afecta el club comunitari.

Aquesta bretxa ha afectat directament les arques públiques dels països de la UE. Segons un estudi del ‘think tank’Alemanya seria la nació més beneficiada per la introducció de l’euro, fet que fins al 2017 ha suposat un impacte positiu de 1.893.000 milions d’euros. Aquest avantatge, accentuat a partir de la crisi del deute, ha permès a Berlín reforçar la seva condició de potència econòmica del continent.

L’informe, que analitza set països més de l’Eurozona, assenyala que tan sols un altre ha tret profit de la moneda única. Gràcies a l’euro, els Països Baixos han guanyat 346.000 milions d’euros, uns 21.003 euros per persona, i se situa per darrere d’Alemanya. Significativament, tots dos han sigut els més ferms defensors de l’ortodòxia fiscal i els principals crítics dels països del sud que van acudir en ajuda dels seus socis a causa dels seus problemes d’endeutament.

UN SUD MÉS POBRE

Aquest any la moneda europea compleix el seu 20è aniversari. No obstant, i com apunta l’informe, les celebracions d’aquesta data transcendental per a l’Eurozona “han sigut silenciades”, una cosa que atribueix a una crisi econòmica amb uns efectes devastadors que encara castiguen els països del club comunitari. L’estudi reafirma que en aquesta UE plena de desequilibris els països del sud tornen a ser els més perjudicats.

Sense anar més lluny, Espanya. Tot i que fins al 2010 es va beneficiar de la introducció de l’euro, després de la crisi això es va transformar en una pèrdua de la prosperitat que s’eleva fins als 224.000 milions d’euros. L’informe remarca que aquesta situació es podria revertir si continuessin unes reformes que, apunten, “estan donant els seus fruits”.

No obstant, remarca que la incapacitat dels països per devaluar la seva moneda després de l’adopció de l’euro va permetre que l’erosió de la competitivitat internacional es convertís en “un menor creixement econòmic, un augment de l’atur i una caiguda dels ingressos fiscals”.

ITÀLIA, LA GRAN CASTIGADA

Tot i que gran part dels membres de la zona euro van tenir períodes de creixement, la crisi posterior va ser molt més destructiva. La gran perdedora amb la creació de l’euro és, sens dubte, Itàlia, amb una reducció del PIB per valor de 4.325.000 milions d’euros, fet que suposa 73.605 euros menys per a cada italià. Rere els ciutadans de la bota se situen els francesos, amb 55.990 euros menys, els portuguesos (-40.604) i els belgues (-6.370).

El cas paradigmàtic de la crisi, Grècia, té uns marcats alts i baixos. La introducció de l’euro ha suposat un benefici de 2.000 milions d’euros, sent els seus ciutadans 190 euros més rics, una cosa que s’explica a causa de les importants millores que va suposar la moneda per al país fins al 2010, quan les xifres van caure en picat.

Els autors de l’estudi, Matthias Kullas i Alessandro Gasparotti, van calcular aquesta hipotètica trajectòria sense l’euro comparant la dels països esmentats amb la d’altres països fora de l’eurozona amb tendències de creixement semblant. Així, Alemanya ha sigut comparada amb el Japó i Bahrain, mentre que Espanya ho ha sigut amb el Regne Unit i Turquia. Tot i que amb la crisi del deute el Banc Central Europeu va prometre fer “el que faci falta per preservar l’euro” l’informe assenyala que, més enllà de les paraules per calmar el mercat, Mario Draghi “no va fer res per canviar els problemes fonamentals de l’Eurozona”.