El 80% del patrimoni en paradisos fiscals pertany al 0,1% més ric

Un total de 8 de cada 10 euros de patrimoni desviat a paradisos fiscals pertany al 0,1% més ric de la població. És una de les conclusions de l’última edició de l’IEB Report, titulat 'El president i el futur dels paradisos fiscals', coordinat per l’investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) Alejandro Esteller.

L’informe analitza també la tributació de les multinacionals i conclou que la millor via per evitar aquestes fugues de recursos de les arques públiques serien les sancions als paradisos fiscals i l’harmonització fiscal entre països, així com mesures multilaterals. Les amnisties fiscals en països individuals amb prou feines tenen èxit. Als EUA un perdó d’aquest tipus amb prou feines va servir per recuperar el 10% dels actius financers d’estatunidencs a l’exterior. I en el cas de Catalunya, l’amnistia fiscal del 2012 amb prou feines va aconseguir fer aflorar el 9%, segons Josep Maria Duran Cabré, de l’IEB.

Segons una de les anàlisis que es recullen a l’informe, les taxes d’evasió fiscal són 10 vegades majors per part de la població més acabalada que les mitjanes nacionals. Si s’augmenta la lent del microscopi, l’estadística revela que el 50% del patrimoni evadit correspon al 0,01% de persones amb més recursos.

Totes aquestes dades corresponen a la contribució del professor de la Universitat de Copenhaguen, Niels Johannesen, que rescata la informació obtinguda gràcies a les filtracions sobre els comptes dels clients del HSBC Switzerland, els 'papers de Panamà' i les declaracions voluntàries que es van realitzar a Dinamarca, Noruega i Suècia.

El volum de patrimoni desviat a paradisos fiscals és especialment rellevant en comparació amb els resultats obtinguts a través de les declaracions d’impostos en els estats analitzats. De mitjana, tan sols el 10% del patrimoni declarat pertany al 0,1% més ric de la població, i el 5% al 0,01% amb més recursos. 

Més desigualtat

"La quota de patrimoni d’aquest 0,01% més ric augmenta un 25% quan sumem els comptes no declarats en paradisos fiscals, i això té implicacions en les ràtios de desigualtat", explica Johannesen al seu article. 

L’investigador recupera en el seu estudi els treballs que han posat el focus a la bretxa global entre actius i passius que es genera en les transferències a paradisos fiscals i xifra en 6 bilions de dòlars el patrimoni personal evadit en aquests territoris, que representa un 8% de la riquesa de les llars a nivell mundial.

Johannesen qualifica d’"èxit modest" els resultats delsprogrames de transparència, intercanvi d’informació i amnisties fiscals. Als EUA, per exemple, 100.000 contribuents van declarar comptes en paradisos fiscals per valor de 100.000 milions de dòlars, la qual cosa tan sols representa un 10% de la riquesa total estimada del país desviada en aquests comptes. “Hi ha més persones que opten per buscar la manera de tornar a esquivar la llei que no que col·laboren”, explica l’investigador.

Per la seva part, les multinacionals desvien el 36% dels seus beneficis. A la seva aportació, l’investigador del Fons Monetari Internacional (FMI), Shafik Hebous, analitza el volum de fons desviat per les multinacionals. Segons les dades rescatades, aquestes grans empreses porten el 36% dels seus beneficis a comptes situats en paradisos fiscals, un total de 600.000 milions de dòlars a nivell global.

Mitjana impositiva menor

Hebous indica que un descens d’un punt percentual en l’impost sobre societats es tradueix en un augment de l’1,5% en la xifra de resultats abans d’impostos declarats per les multinacionals. Una realitat que ha fet que, en els últims anys, la mitjana impositiva mundial sobre els beneficis de les empreses hagi passat d’estar per sobre del 40% en els anys 80 a situar-se sobre el 20% en l’actualitat.

"El problema actual està en determinarl’origen dels actius intangibles d’una multinacional per la creixent digitalització del mercat. Per a les empreses ja no és tan necessari tenir una presència física en l’economia de destinació", apunta Hebous. 

L’economista considera que les accions per reduir l’evasió fiscal empreses per l’OCDE, organismes de transparència fiscal i pels estats no han obtingut els resultats esperats, i creu que la millor via per tallar el trasllat de beneficis seria l’aplicació de reformes basades en els beneficis en la destinació, com un impost sobre el flux de caixa en destinació.

La investigadora de la Utah State University Katarzyna Anna Bilickatanca l’IEB Report descrivint les tres principals estratègies que utilitzen les multinacionals per reduir les seves obligacions fiscals. A través delspréstecs intragrup, les empreses contreuen préstecs amb les seves filials situades en països de baixa tributació com a mètode per reduir els beneficis declarats als territoris de fiscalitat alta.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Amb els preus de transferència, aquestes mateixes empreses adquireixen béns a filials estrangeres pagant un preu superior al marcatge pel mercat per reduir la seva càrrega tributària. Finalment, l’obertura de sucursals en països d’impostos baixos per registrar allà la propietat intel·lectual és una de les fórmules d’enginyeria fiscal més utilitzades en l’actualitat.

A la seva editorial, l’investigador de l’IEB, Alejandro Esteller, indica com la literatura existent comença a posar xifres sobre la recaptació que es perd per l’elusió en paradisos fiscals i apunta el següent pas a fer. "Encara no coneixem el patró redistributiu individual que causen aquestes estratègies d’evasió d’impostos per part de les multinacionals, ja que no sabem com repercuteixen en les condicions dels treballadors, accionistes o consumidors, per exemple".