Anar al contingut

protecció del consumidor

Contra les crisis, educació

El Congrés i la CNMV insten el Govern a augmentar la formació financera a les escoles

La millora dels coneixements permet decidir millor i disminueix el risc de patir abusos

Pablo Allendesalazar

Contra les crisis, educació

DANNY CAMINAL

Tenir un grau de coneixements financers adequat suposa un gran avantatge individual per als ciutadans, ja que els permet entendre el risc que assumeixen al contractar un producte, prendre millors decisions i reduir les possibilitats de ser víctimes d’abusos. Però, a més, produeix efectes positius per al conjunt de la societat, ja que disminueix el perill per a l’estabilitat financera que representen els cada vegada més habituals conflictes judicials entre les entitats i els clients, mentre que podria millorar el volum d’estalvi a Espanya cap a nivells més homologables amb altres països europeus, amb unes finances més equilibrades.

Fins a tal punt és així que una de les recomanacions per evitar futures crisis que acaben de pactar els grups parlamentaris amb un inusitat consens en la comissió d’investigació del Congrés és "promoure l’educació financera, que permeti a les persones prendre decisions més informades, donant eines i recomanacions pràctiques personalitzades". Per això, aconsellen, "s’haurien de reforçar les campanyes dutes a terme per la CNMV i el Banc d’Espanya, així com estudiar la possibilitat d’incorporar conceptes relacionats amb l’educació financera en els currículums escolars i desenvolupar plans en matèria d’educació i cultura financera i civicotributària adaptada a grups d’edat i col·lectius sensibles". El Senat també ha instat el Govern a impulsar programes específics per a dones i col·lectius en risc d’exclusió financera.

El Ministeri d’Educació està receptiu. El departament "sempre té en compte les decisions que es prenen al Parlament; que els ciutadans hagin après continguts financers que els ajudin a desenvolupar-se en la societat és molt important", assenyalen fonts d’aquest, informa Olga Pereda. El secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, ja es va mostrar partidari de "reforçar" la inclusió de coneixements financers en el currículum escolar l’octubre passat, coincidint amb la celebració del Dia de l’Educació Financera. El debat de la nova llei d’educació a partir del gener podria oferir l’oportunitat perfecta perquè es fes realitat.

Camp de millora

Els últims anys s’ha avançat, gràcies, precisament, a l’impuls de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya, que des del 2008 són els principals motors de l’educació financera al país. El 2009 van firmar un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació per impulsar la formació en finances en el sistema docent. Des del 2014, tots els alumnes de primària reben una formació bàsica, dins de l’assignatura de ciències socials, orientada a prendre consciència del valor dels diners i els seus usos mitjançant un consum responsable i el sentit de l’estalvi.

secundària hi ha una assignatura específica d’economia a quart d’ESO, amb coneixements més avançats, com el pressupost personal, estalvi i endeutament, plans de pensions, risc i diversificació, i els diners i les relacions bancàries. Però el problema és que no és obligatòria, per tant, en queden fora els alumnes que s’orienten cap a la formació professional o el batxillerat de ciències. 

Més ambició

Sebastián Albella, president del supervisor dels mercats, es va mostrar fa uns dies partidari d’anar més lluny. "El nivell de presència d’aquesta matèria en el currículum és encara incipient, i sens dubte ens agradaria que la seva implantació fos generalitzada", va declarar en una entrevista a 'El País’. El pla d’educació financera de la CNMV i el Banc d’Espanya considera necessari reforçar i ampliar els continguts d’educació financera a primària i treballar perquè tots els alumnes de secundària i formació professional rebin instrucció en la matèria.

Per això, aquest pla promou un programa d’educació financera a les escoles, que imparteixen cada any prop de 700 centres educatius de forma voluntària. Paral·lelament, realitza activitats destinades a altres col·lectius, en particular a aquells on s’ha detectat una necessitat més alta: els joves d’entre 18 i 34 anys, les persones de més de 65 anys, les persones de rendes baixes i les dones.

Ciutadans responsables

Es tracta d’una qüestió clau. L’OCDEl’organisme internacional que més ha impulsat la formació en aquest camp, va advertir en una guia de bones pràctiques el 2015 que l’"educació financera ha de començar a l’escola; els ciutadans haurien de rebre instrucció sobre temes financers com més petits millor". En la mateixa línia, la Comissió Europea va assenyalar el 2007 que "els consumidors han de rebre educació financera sobre afers financers i econòmics tan avait com sigui possible, començant a l’escola. Les autoritats nacionals han d’estudiar la possibilitat que l’educació financera formi part obligatòriament dels plans d’estudi".

El Banc Central Europeu (BCE) ja va advertir fa un parell d’anys de la necessitat de fomentar l’existència de "ciutadans financers responsables", ja que, "com a mínim, tot inversor ha de saber dues coses: la primera, que una rendibilitat més alta sempre va de la mà d’un risc més elevat; la segona, no posis mai tots els ous en un mateix cistell". Les entitats financeres, com a part forta en la relació amb els clients, tenen l’obligació d’informar-los de forma completa i transparent sobre les condicions dels productes i serveis, i hi recau la responsabilitat si no és així. Però un augment de la formació dels clients també reduirà els problemes. Millorar l’educació financera no evitarà evidentment que es produeixin noves crisis, però sí que pot limitar-ne els abastos i efectes.

Espanya té un ampli marge de millora

Tot i que el grau general d’educació financera d’un país no és fàcil de mesurar, diferents estudis apunten que Espanya té encara un ampli marge de millora. Segons l’enquesta de competències financeres de la població entre 18 i 79 anys impulsada pel Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, àmplies capes de la població no estan familiaritzades amb conceptes bàsics com la ‘inflació’ (el 42%), el ‘tipus d’interès compost’ (54%) o la ‘diversificació del risc’ (51%). La falta de coneixements financers resulta especialment pronunciada entre els joves i les persones de més de 65 anys.

Les competències financeres dels alumnes de 15 anys, a més, estan per sota de la mitjana, segons els dos informes específics PISA de l’OCDE realitzats el 2012 i el 2015, que van mesurar camps com els diners i les transaccions, la planificació i gestió de les finances, el risc i el benefici, i el panorama financer. Finalment, Espanya va obtenir una qualificació de 469 punts, davant una mitjana de 481 dels països participants. Un de cada quatre estudiants espanyols no aconseguia el nivell bàsic en competència financera, ja que no era capaç d’interpretar una factura i d’avaluar la informació financera necessària per fer una compra. Amb els adults passa igual: segons dades del Banc Mundial, la taxa d’alfabetització financera és inferior al 50%, mentre que a Dinamarca, Alemanya i Holanda supera el 65%.

Un estudi de Standard & Poor’s del 2015, d’altra banda, apuntava que només un 49% dels espanyols mostrava uns coneixements financers mínims, mesurats segons quatre aspectes clau de les finances personals: el deute, la diversificació de riscos, la inflació i els interessos de l’estalvi. La cultura financera espanyola, així, apareixia molt per sota de la mitjana del nord d’Europa, però per sobre de les d’altres països del sud, com Portugal (26%), Itàlia (37%) i Grècia (45%).

Si voleu fer una prova, aquí teniu un petit qüestionari. Les cinc preguntes d’aquell examen eren: ¿És més segur posar els diners en un negoci o inversió o en uns quants?; si els pròxims 10 anys els preus de les coses i els seus ingressos es dupliquen, ¿vostè podrà comprar igual, menys o més coses de les que pot comprar ara?; si ha de demanar 100 dòlars, ¿quina quantitat a tornar és més baixa: 105 dòlars o 100 dòlars més un 3%?;sSi deixa els diners al banc dos anys i l’entitat li paga un 15% per any, ¿li donarà més diners el segon any que el primer o la mateixa quantitat els dos anys?; si té 100 dòlars en un compte d’estalvis i el banc li dona un 10% a l’any, ¿quants diners tindrà al final de cinc anys, més de 150 dòlars, aquesta quantitat o menys?

Les respostes correctes són: en uns quants, les mateixes coses, 100 dòlars més un 3%, el segon any i més de 150 dòlars.