Anar al contingut

permís de maternitat

¿Com es pot reclamar la devolució de l'IRPF de la maternitat o paternitat per internet?

L'Agència Tributària (AEAT) ha habilitat un formulari a internet que facilita la reclamació a Hisenda

Eduardo López Alonso Óscar Toral

¿Com es pot reclamar la devolució de l'IRPF de la maternitat o paternitat per internet?

Hisenda ha de tornar el que s’ha pagat de més en l’IRPF per les prestacions de maternitat i paternitat. Aquesta devolució respon al fet que el Tribunal Suprem va declarar exemptes del pagament d’IRPF les prestacions per maternitat i paternitat percebudes de la Seguretat Social amb caràcter retroactiu per a prestacions rebudes des del 2014 . Aquestes són les claus de la sentència de l’alt tribunal i els passos per reclamar amb èxit les quantitats indegudament cobrades.

¿Què he de fer per reclamar els diners? 

És necessari iniciar a Hisenda un procediment de devolució d’ingressos indeguts. Per a això, s’ha de fer la petició de la devolució mitjançant el formulari habilitat des de la tarda del 3 de desembre del 2018. El procés es divideix en dues etapes per raons operatives esgrimides per Hisenda. El formulari oficial està disponible per als pares i mares que hagin rebut prestació el 2014 i el 2015. Per a les devolucions relacionades amb les prestacions del 2016 i el 2017, el procediment es posarà en marxa el gener del 2019. Es calcula que el nombre de pares i mares beneficiats serà de més d’un milió. 

Al formulari previst, la persona perceptora de la prestació haurà d’indicar els anys en què ha percebut la prestació i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que sigui procedent.

¿Pot demanar-se a través d’internet? ¿Quin és l’enllaç?

Sí. L’Agència Tributària (AEAT) ha habilitat a la seva web un procediment molt senzill per efectuar la reclamació a Hisenda de les retencions indegudes en l’IRPF per les prestacions de maternitat o paternitat percebudes el 2014 i el 2015. Pot iniciar-se el procés en aquest enllaç.

Per tramitar la reclamació s’ha de disposar de Cl@ve PIN, certificat electrònic o obtenir un número de referència (aquesta última opció és la més senzilla si l’usuari no té les altres dues). Per aconseguir un número de referència fa falta introduir a la web de l’Agència Tributària el DNI, la data de validesa i la casella 450 de la declaració de l’IRPF del 2016.

Recomanacions dels tècnics d’Hisenda

Els tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) van recomanar després de saber-se la sentència del Suprem que es posposessin les sol·licituds fins que l’AEAT implantés l’eina informàtica adequada. La Seguretat Social va decidir paralitzar llavors el pagament de prestacions per adequar el seu sistema informàtic. L’Agència Tributària practicarà una liquidació provisional que rectificarà la declaració presentada i al cap d’uns uns mesos tornarà la quantitat indegudament cobrada més els interessos de demora que corresponguin.

¿El procediment de reclamació és igual per a tothom?

Per a aquells que s’hagin afanyat a fer la reclamació abans del 3 de desembre es preveu que el tràmit pugui ser una mica més lent que l’habilitat amb el formulari adequat posteriorment a aquesta data. En qualsevol cas, les devolucions haurien d’estar assegurades en tots els casos si s’ha seguit el procediment típic "de rectificació d’autoliquidació i de devolució de la prestació de maternitat".

¿Què passa si es va fer una reclamació a Hisenda abans de la sentència i va ser negada?

Després d’un 'no' d’Hisenda no és possible invocar a la sentència del Suprem per reobrir el procediment, tret que el procés continuï obert (amb recursos en termini).  En concret, Hisenda adverteix que "si la resolució desestimatòria de la sol·licitud de rectificació de la declaració hagués adquirit fermesa, no serà susceptible de revisió en cap instància i no serà procedent cap devolució".

¿Quina quantia es pot reclamar?

Segons càlculs de l’OCU, "per a una prestació de 5.681 euros el 2015, la devolució oscil·laria entre 1.000 i 2.600 euros". En general sol ser de prop d’una quarta part dels ingressos, però aquesta proporció pot variar en funció de la seva quantia. 

¿Qui pot reclamar?

Tots els pares i mares que hagin percebut una prestació de maternitat o paternitat des del 2014 fins al 2017. Les anteriors ja han prescrit.

¿Qui afecta la sentència del Suprem?

La nova jurisprudència des del 5 d’octubre del 2018 estableix que les prestacions rebudes per una mare o un pare durant la baixa disfrutada pel naixement dels seus fills han d’estar "exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)". El Suprem entén que l’exempció del pagament de l’impost inclou la de maternitat per naixement, part múltiple, adopció i fill a càrrec, i a més el seu abast "no es limita" a les concedides per les comunitats autònomes o ens locals, sinó que inclou totes les prestacions per maternitat, sense distinció de l’òrgan públic del qual es percebin.  Les prestacions afectades són totes les que deriven del permís de descans pel naixement d’un fill, adopció, tutela o acolliment, i que causen que el contracte de treball quedi en suspens ja que s’interromp l’activitat laboral, segons la sentència.

¿Per què va ser necessària una sentència del Suprem?

El cas va arribar al Suprem després de diversos casos plantejats en jutjats i que havien portat a sentències contradictòries. L’article número 7 de la llei de l’IRPF detalla les rendes exemptes (pagaments a víctimes del terrorisme, indemnitzacions per acomiadament, anualitats per aliments...) i en el seu tercer paràgraf inclou les prestacions públiques per naixement, però percebudes de les comunitats o entitats locals. Finalment el Suprem considera que es tracta d’una "compensació" per perdre els ingressos laborals després del naixement d’un fill i estableix que aquesta prestació està exempta independentment de qui l’atorgui.

¿Quants diners tornarà el Govern als contribuents?

Si tots els pares i mares que han rebut una prestació en els últims quatre anys (el termini legal per sol·licitar rectificacions tributàries) reclamessin serien de prop d’1,1 milions de beneficiaris. Cada contribuent té un tipus impositiu, una base imposable i viu en una regió diferent— però els tècnics de Gestha i d’UGT van calcular que seria d’uns 1.300 milions d’euros.

¿La sentència suposa un canvi en l’obligació a declarar?

Amb caràcter general, només hi ha obligació de fer la declaració de l’IRPF quan s’han percebut rendes per sobre de 14.000 euros anuals (si hi ha hagut diversos pagadors), 12.000 fins que es van aprovar els Pressupostos del 2018. La sentència introdueix una nova distorsió en aquest càlcul, ja que amb un sol pagador (la prestació deixa de tenir aquest paper) el límit està establert en 22.000 euros anuals. La declaració podria no ser necessària i ser més avantatjós per al contribuent.